El luxe arriba als medicaments contra el refredat

La companyia farmacèutica nord-americana Nostrum Laboratories ha augmentat als EUA més del 300% el preu d’un medicament receptat per combatre el refredat. El ven al preu de 170 dòlars. L’estratègia comercial habitual en qualsevol sector que dicta establir el preu més alt possible a qualsevol producte és al sector farmacèutic un anatema, però als EUA és possible.

L’increment de preu de la solució oral de prometazina i codeïna de Nostrum es produeix després que l’any passat la mateixa companyia augmentés més de quatre vegades el preu de la nitrofurantoïna, una barreja d’antibiòtics, fins a més de 2.000 dòlars (a Espanya 42 comprimits de furantoïna es venen per menys de cinc euros).

Nostrum ha augmentat un 326% el preu d’una ampolla de 473 mil·lilitres de prometazina i codeïna per situar-lo en aquests 170,55 dòlars (uns 152 euros). Medicaments similars a Espanya basats en codeïna es venen a menys de cinc euros. Però als EUA també es venen especialitats similars a preus molt més baixos. És el cas del Tris Pharma, que l’ofereix per 27 dòlars o Hi-Tech Pharmacal, per 12,35 dòlars. La prometazina és un antihistamínic que alleuja la picor i els esternuts, mentre que la codeïna s’utilitza per suprimir la tos i alleujar el dolor. L’objectiu de Nostrum Laboratories és proveir d’un remei ràpid dels símptomes del refredat pacients amb elevat poder adquisitiu. Després de l’últim augment de preus, el conseller delegat de la firma, Nirmal Mulye, va afirmar al 'Financial Times' que el preu de llista d’un medicament –que sovint és diferent del preu que paga un assegurador o el pacient– era "irrellevant". 

Aquí és l’Estat qui marca els preus

A Espanya és l’Estat l’encarregat de fixar el preu de finançament dels medicaments que s’inclouen en la prestació pública. La decisió correspon a la Comissió Interministerial de Preus de Medicaments. En la decisió es valora especialment la utilitat terapèutica del medicament i el seu grau d’innovació, a més de l’impacte pressupostari, i tot això en un marc de finançament selectiu de medicaments ben diferenciats.

La negociació entre l’Estat i les farmacèutiques és confidencial. La confidencialitat en el procés de fixació de preus del finançament públic augmenta el marge de negociació de governs i companyies farmacèutiques per arribar a acords per maximitzar l’accés en virtut de la situació específica de cada país, contemplant des de la realitat econòmica i social fins a les necessitats sanitàries i les prioritats de cada sistema de salut. La participació col·legiada del Govern espanyol i les comunitats autònomes en el procés de fixació de preus dels medicaments a Espanya "garanteix que la inversió pública es fa amb totes les garanties d’objectivitat i rigor, i tenint en compte, entre altres criteris, el valor terapèutic i social i l’impacte pressupostari", segons la patronal Farmaindustria. "L’única finalitat que té la confidencialitat dels preus és maximitzar l’accés dels pacients als medicaments innovadors i permetre que cada país aconsegueixi el millor preu possible en funció de les seves circumstàncies (cobertures públiques, copagaments, capacitat econòmica...), en equilibri amb el necessari retorn econòmic per a les companyies farmacèutiques", explica Farmaindustria.

Confidencialitat

Segons l’opinió dels experts de la patronal, "si no hi hagués confidencialitat en l’àmbit europeu, per exemple, els preus tendirien a igualar-se en un valor únic que podria ser relativament baix per als països més rics però massa alt per als de menor capacitat econòmica. Aquest fenomen no milloraria l’accés per als pacients dels països més rics, però el podria complicar en els de menys recursos, i podria empitjorar la situació d’aquests països."

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

Només un de cada 10.000 compostos en investigació acaba sent un medicament a disposició dels pacients; el cost de crear un medicament supera els 2.400 milions d’euros, i tot el procés dura entre 10 i 12 anys, que es resten al període total de protecció del medicament original. Només tres de cada 10 medicaments comercialitzats aconsegueixen generar retorns econòmics suficients a tot el món com per compensar la inversió en R+D realitzada pel laboratori.

Els nous medicaments tendeixen a ser cada vegada més específics i orientats a perfils més concrets de pacients. A l’estar destinats a menys pacients i al no reduir-se el cost de R+D és necessari millorar el seu preu per intentar compensar la forta inversió, defensen les empreses. Una de les formes per compensar aquests preus alts és involucrar les infraestructures públiques en els assajos clínics i abaratir els processos de desenvolupament dels medicaments, per exemple, posant a disposició de les empreses les capacitats humanes dels hospitals o fins i tot les bases.