Fernández Ordóñez coneixia des del 2010 els problemes de les caixes que van formar Bankia

L’exgovernador del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez coneixia des del juliol del 2010 els problemes de solvència, liquiditat i rendibilitat de les caixes que van donar lloc a Bankia, segons un correu electrònic remès el 5 juliol del 2010 per l’inspector José Antonio Casaus als seus superiors.

El document, el contingut íntegre del qual s’ha conegut aquest dimarts, refuta el que va sostenir Ordóñez durant la seva declaració com a testimoni davant de la secció quarta de la Sala Penal el passat 25 de març, quan va assegurar que no va rebre cap alerta dels seus inspectors sobre la situació de l’entitat fins al 2012.

Va dir també que desconeixia els correus que l’inspector José Antonio Casaus va remetre als seus superiors, el contingut dels quals "va encertar per casualitat" amb els problemes de viabilitat però no amb les raons.

L’esmentat correu del 5 de juliol del 2010 no obrava fins ara en la causa, però l’exdirector d’Inspecció del Banc d’Espanya Pedro González, que va declarar dilluns com a testimoni i la compareixença de la qual continua aquest dimarts, va llegir dilluns part del seu contingut davant de la Sala.

Durant l’esmentada reunió amb Fernández Ordóñez, l’inspector de capçalera d’aquestes caixes –Caja Madrid, Bancaja, La Caja de Canarias, Caja de Ávila, Caixa Laietana, Caja Segovia i Caja Rioja– va explicar que les set afrontaven "greus" problemes de solvència, liquiditat i rendibilitat, per al tractament de les quals "no hi ha solucions ortodoxes, i sí un SIP (sistema institucional de protecció), sanejant contra reserves i reduint capacitat".

Entre els problemes que descriu Casaus destaquen uns actius "deteriorats notablement fins al punt de comprometre no ja la rendibilitat, sinó la solvència".

Esmentava també un considerable volum d’actius a llarg termini amb molt baixa rendibilitat, com hipoteques a 30 anys que suposaven el 40% del risc creditici, i serioses dificultats de liquiditat que "en el millor dels casos" provocarien un sensible augment dels costos financers. Així mateix, assenyalava un sobredimensionament de personal i de xarxa d’oficines.

Mecanisme de fixació de preus

Una altra font de problemes va ser la "greu distorsió al mecanisme de fixació de preus dels actius, a l’aparèixer una demanda molt agressiva en el volum i absolutament inelàstica al preu, que ha creat una espiral inflacionista" en tots els actius, mobiliaris, immobiliaris i matèries primeres.

Tot això alimentava un negoci bancari d’alçament total, com demostrava la quantitat de terres comprats pels promotors espanyols i el preu desenraonat pagats per ells.

Donada la "magnitud" dels sanejaments necessaris i la debilitat delscomptes de resultats, prossegueix el document, no hi ha una solució ortodoxa, com la de sanejar els actius en dos o tres anys.

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Aeroports: l’hora de l’enlairament

Durant la reunió amb el llavors governador, aquest va esmentar un article del diari 'El Economista' del 30 de juny del 2010 que assegurava que els actius tòxics de la banca espanyola podien fregar 200.000 milions d’euros.

Ordóñez li va entregar l’article a José Antonio Casaus "perquè li donés un cop d’ull" i poder comentar-ho després. Com a testimoni, Ordóñez va assegurar que "el Banc d’Espanya no ho sap tot, aquesta és la tasca dels gestors"; a l’organisme li correspon "detectar el que no s’ha fet, però no diu mai res; hi ha coses que no entenc ni com es fan, entenc la filosofia, però s’ha de preguntar a qui ho va fer".