La recuperació econòmica revaloritza els hotels de cinc estrelles un 10%

L’arribada de turistes en els últims anys va assolir ritmes de creixement històrics gràcies a la crisi dels països del Mediterrani que, si bé han començat a recuperar els seus turistes l’últim any, va fer créixer de forma significativa les zones més turístiques d’Espanya. Això, unit al’impuls domèstic per la recuperació de l’economia en els últims cinc anys ha donat els seus fruits en la valoració dels hotels espanyols, en concret els de cinc estrelles, que s’han revaloritzat un 10% de mitjana el 2018, segons l’informe ‘Mercat hoteler 2019’, elaborat per la taxadora immobiliària Tinsa.

L’estudi analitza les dades sobre valor i inversió per habitació obtingudes de més de 6.000 establiments hotelers entre els anys 2000 i 2018 i conclou que si bé els hotels de cinc estrelles s’han vist especialment beneficiats per la recuperació, no han corregut la mateixa sort els de quatre estrelles (4%), ni els de tres, que fins i tot van registrar una caiguda del 7% del seu valor. "Això ho atribuïm a la sensibilitat més gran de les categories superiors al cicle, un període recessiu pot afectar els de tarifa més elevada però mentre es recupera l’economia i la capacitat de la demanda, els hotels de 5 estrelles reaccionen abans", va explicar el director servei d’estudis de Tinsa, Rafael Gil.

El valor per habitació –el valor mitjà d’un actiu a partir d’ingressos i despeses de l’explotació del negoci entre el nombre d’habitacions– se situa en els 171.625 euros en els establiments de cinc estrelles, un 33% més que els de quatre estrelles (128.604) i el doble que els de tres estrelles (83.217). Així, per àrees geogràfiques, els hotels de cinc estrelles de la costa mediterrània són els que han tingut un millor comportament l’any 2018 amb un revalorització del 22%, fins als 184.574 euros per habitació, seguits pels cinc estrelles de les illes (19% fins als 190.232 euros) i dels de quatre estrelles a les zones urbanes (4% fins als 129.284 euros).

No obstant, en termes generals, els hotels de platja van registrar el 2018 en totes les categories un valor per habitació superior al dels establiments urbans amb una diferència del 27% en els cinc estrelles, del 2,3% en els de quatre i del 6% en els de tres estrelles.

Barcelona té els quatre estrelles de més valor

Els hotels de quatre estrelles de la ciutat de Barcelona han mantingut en els últims tres anys un valor per habitació pròxim als300.000 euros per habitació, un 66% superior als establiments d’aquesta categoria madrilenys que se situen en els 180.000 euros. Entre els motius, l’informe de Tinsa assenyala cap a la moratòria hotelera de la capital catalana. "No sabem en quin percentatge, però la moratòria hotelera a Barcelona ha afectat els hotels perquè afecta el preu, i tot el que afecta al preu té la seva repercussió en el valor", va explicar el director del servei d’estudis de Tinsa.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Sobre els hotels de cinc estrelles, Tinsa no coneix la diferència, ja que no compta amb dades representatives de Madrid i Barcelona, va explicar Gil. En qualsevol cas, i malgrat la diferència en el valor, les dues ciutats tenen valors superiors a la mitjana nacional d’establiments urbans que se situa entorn dels 128.000 euros. 

La inversió s’estanca

L’informe també reflecteix que les xifresd’inversió necessària en la construcció d’un hotel –cost d’execució material per habitació, amb honoraris i despeses, i sense la valoració del terra– estan estancades. Així en els establiments de màxima categoria, la inversió mitjana per habitació va ser menor al 55% del cost de l’habitació, una proporció que augmenta fins a un 60% i un 70% en els hotels de quatre i tres estrelles, unes xifres que contrasten amb la proporció entre el valor i la inversió en la dècada del 2000 que va arribar a superar el 70% en totes les categories. "L’evolució de les tarifes mitjanes i de l’ocupació ha fet créixer la valoració dels immobles per sobre del que ho ha fet el cost de reposició, i ha augmentat així la rendibilitat de la inversió" va afirmar Gil.