Foment descarta que a Espanya s'estigui gestant una bombolla immobiliària

Foment del Treball descarta que a Espanya s’estigui gestant una nova bombolla immobiliària. Així ho constata a través del seu últim informe de conjuntura econòmica, presentat aquest dilluns a Barcelona. “No se n’entreveuen senyals”, ha afirmat el director d’economia i estudis de Foment, Salvador Guillermo.

Les dades aportades a l’informe repliquen dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i constaten quel’indicador d’esforç per pagar la vivenda de les famílies és sensiblement inferior al previ a la crisi i, malgrat que puja, no revela signes de generar tendències tan alcistes. Actualment, una unitat familiar ha d’aportar 4 vegades la seva renda per pagar la casa i en el moment d’esclatar la bombolla aquesta xifra era de 9 vegades.

Foment no només descarta una possible bombolla, sinó que augura un descens del volum de transaccions immobiliàries una vegada el Banc Central Europeu torni a apujar els tipus d’interès. "A mesura que la política monetària es vagi normalitzant aquesta tendència perdrà força", ha afirmat el director del departament d’economia.

Les dades de l’informe revelen que les operacions actuals es basen a absorbir l’estoc generat prèviament a la crisi, ja que les xifres de construcció de nova vivenda són molt baixes i es mantenen estancades els últims anys.

Madrid retalla distàncies amb Catalunya

L’estudi de la patronal de la gran empresa catalana també projecta la mirada enrere i alerta sobre l’elevat creixement de la Comunitat de Madrid, comparat amb el de Catalunya. Madrid se situa com un dels territoris més dinàmics, ja que ha augmentat el seu pes sobre el total de l’economia espanyola en 1,2 punts, fins als 18,9%. En el cas català, el percentatge amb què va tancar el 2017 va ser del 19,2%, 0,3 punts per sobre que el 2000.

Catalunya ha experimentat uns resultats pitjors en termes de poder adquisitiu, ja que, comparativament amb la mitjana espanyola, els habitants d’aquest territori han perdut 1,9 punts respecte a la capacitat de compra que tenien a l’iniciar-se el segle XXI. Foment ho ha atribuït a la constant arribada de persones nascudes fora de Catalunya a la recerca d’oportunitats laborals, arribats amb una renda inferior que la mitjana.

El president de la comissió d’economia i fiscalitat de Foment, Valentí Pich, ha atribuït l’impuls de Madrid a les "polítiques molt actives" que han dut a terme les seves institucions els últims anys "per deixar de ser únicament una capital política i passar també a ser capital econòmica".

Notícies relacionades

Foment assegura que Catalunya ha perdut el lideratge del creixement a Espanya

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Pich també ha alertat de la pèrdua de competitivitat fiscal que constaten les últimes dades de l’Índex de Competitivitat Fiscal 2018, elaborat per la Unió de Contribuents, que situen Catalunya en l’última posició. "No és el més important, però és una targeta de presentació bastant potent" per "atreure i retenir" inversions, ha opinat el directiu de Foment.

Els representants de la patronal de la gran empresa catalana han descartat que Madrid rellevi Catalunya com la comunitat autònoma que més PIB aporta al conjunt de l’economia espanyola, almenys a curt termini. "Si es mantenen aquests ritmes, en cinc anys sí que podria produir-se", ha reconegut Salvador Guillermo.