El Tribunal Suprem avala la caducitat de la ultraactivitat dels convenis

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència per unificar doctrina en la qual avala que la ultraactivitat dels convenis caduqui passat un any –període en què el conveni anterior es continua aplicant mentre se’n negocia un de nou–, de manera que no és procedent aplicar el conveni anterior una vegada passat el termini. El cas s’ha decidit a Bilbao, després que el Suprem estudiés el cas d’una treballadora demandant i li donés la raó.

¿Què és la ultraactivitat dels convenis?

És un dels preceptes de la reforma laboral més controvertits que va aprovar el Govern de Mariano Rajoy el 2012. Explicat de manera senzilla, la ultraactivitat dels convenis col·lectius significa que continuaven aplicant-se automàticament malgrat haver expirat el temps previst de la seva vigència.

No obstant, aquests convenis es poden denunciar, és a dir, si una de les dues parts signants proposa una revisió en la vigència del conveni. En aquesta matèria, l’alt tribunal detalla què ocorre quan un conveni col·lectiu perd la vigència i no hi ha pacte col·lectiu que prevegi cap solució, i estableix que l’articles 86.3 de l’Estatut dels Treballadors és clar en aquest punt: "transcorregut un any des de la denúncia del conveni sense que s’hagi acordat un nou conveni o dictat un laude arbitral, aquest perdrà, tret de pacte en contrari, vigència i s’aplicarà, si n’hi hagués, el conveni col·lectiu d’àmbit superior que fos d’aplicació."

Cas particular a Bilbao

Malgrat això, unjutjat social de Bilbao va donar la raó a la treballadora demandant, que ha donat lloc a aquesta sentència d’unificació de doctrina, i va establir que la seva indemnització per acomiadament s’havia de regir per l’últim conveni aplicat (ja caducat) i no pel conveni superior.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Segons el Suprem, la regla de la ultraactivitat està concebuda per conservar provisionalment les clàusules del conveni anterior mentre continuï la negociació del conveni següent durant un temps determinat (un any) que la llei considera raonable, "però no per cobrir buits normatius sorgits com a conseqüència de la conclusió del conveni la vigència del qual ha acabat, ni per perpetuar-se eternament". Per això, afirma que el legislador, amb la finalitatd’evitar el buit normatiu que es produiria amb la pèrdua de vigència del conveni, estableix l’aplicació del conveni d’àmbit superior que resulti d’aplicació. A més, afegeix que el legislador pretén, en primer lloc, incentivar que la renegociació del conveni s’avanci al final de la seva vigència sense necessitat de denúncia del conjunt del conveni, com a situació que resulta de vegades "conflictiva" i que no facilita un procés de renegociació "assossegat i equilibrat".

El Suprem explica també que es pretén evitar una "petrificació" de les condicions de treball pactades en conveni i que no "es demori en excés" l’acord renegociador mitjançant una limitació temporal de la ultraactivitat del conveni a un any. "Sembla evident que a aquesta finalitat i, especialment, a la d’evitar buits normatius respon el mandat legal d’aplicació, si n’hi hagués, del conveni superior que resultés d’aplicació", subratlla.