Pugen els ultres, baixa l’esquerra

Les eleccions a Portugal, Polònia i Romania del passat 18 de maig confirmen la pujada del vot ultra i la pèrdua de suport de l’esquerra que s’han produït a la majoria de països de la Unió Europea (UE) en els últims anys, tot i que al final no es va materialitzar la temuda victòria ultra a les presidencials romaneses. Malgrat el marcat descontentament social existent a la UE per la creixent desigualtat, l’insuficient poder adquisitiu, el deteriorament dels serveis públics, el preu disparat de la vivenda i l’injust repartiment tributari, els socialdemòcrates i les altres forces d’esquerra no aconsegueixen capitalitzar aquest malestar en vots, que acaben per desencant en mans de la ultradreta.

L’extrema dreta ha sigut la força política més votada en les últimes eleccions legislatives celebrades a Itàlia, els Països Baixos, França, Àustria i Hongria, i la segona més votada a Alemanya, Polònia, Bèlgica, Suècia i la República Txeca. A la majoria de països, la ultradreta és la principal receptora de vots dels treballadors i les classes populars, que històricament votaven a l’esquerra, indiquen els sondejos.

En les últimes dècades, els socialistes han aplicat una política econòmica de retallades similar a la de la dreta i han prioritzat drets de minories i identitats de gènere per sobre de qüestions essencials per als seus votants: la desigualtat i la precarietat, les penúries quotidianes, els sobrecostos de la política verda, la inseguretat i el deteriorament en vivenda, educació i sanitat.

Votant abandonat

El votant d’esquerra s’ha sentit abandonat, assenyala l’historiador Marc Lazar. Per als treballadors i les classes populars, els socialdemòcrates són vistos en molts països com una elit urbana acomodada i desconnectada dels problemes de la població, destaca Pawel Zerka, del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR).

Des de l’ingrés de Romania a la UE el 2007, és la primera vegada que un candidat d’ultradreta, George Simion, arriba a la segona volta de les presidencials i mai en la història de la Romania postcomunista un candidat presidencial ultra havia obtingut el 46,4% dels vots. Tot i que les institucions de la UE van respirar alleujades per la victòria de l’independent Nicusor Dan, alcalde de Bucarest i proeuropeista, el triomf de Dan és una desautorització ciutadana total al Govern socialdemòcrata-conservador romanès i a la política de suport cec de la Comissió Europea als governs que es declaren proeuropeistes, malgrat la seva ineficàcia, al descontentament social i a l’acumulació d’escàndols. El candidat oficial governamental, el conservador Crin Antonescu, només va obtenir el 20% dels vots en la primera volta i va quedar exclòs.

El cas portuguès

En les eleccions legislatives portugueses, l’ultra Chega (¡Prou!) va aconseguir el 22,6% dels vots, 4,5 punts percentuals més que en els comicis del 2024, col·locant-se just per sota dels socialistes (23,4%), que van perdre 5,3 punts i van obtenir el mateix nombre d’escons que Chega (58). El conservador Partit Social Demòcrata (PSD), que està afiliat al Partit Popular Europeu, va guanyar amb el 32,1% dels vots (3,3 punts més), malgrat l’escàndol originat pels negocis familiars del primer ministre, Luís Montenegro, que va desencadenar les eleccions anticipades.

En les eleccions de gener del 2022, els socialistes havien obtingut el 41,4% dels vots i la majoria absoluta del Parlament. Però una fosca maniobra de la fiscalia després de reunir-se amb el president portuguès, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, insinuant en un comunicat una vaga sospita de corrupció que mai es va concretar contra el primer ministre, António Costa, va forçar unes eleccions anticipades el 2024. Costa és ara president del Consell Europeu.

Notícies relacionades

Morenatti guanya el Cirilo Rodríguez de periodisme

Una jutge bloqueja el veto a Harvard d’admetre estrangers

En la primera volta de les presidencials poloneses, l’alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, candidat del primer ministre, Donald Tusk, i del Partit Popular Europeu, va guanyar amb el 31,4% i disputarà la segona volta contra el candidat del partit ultra Justícia i Llei (PiS), Karol Nawrocki, que va aconseguir el 29,5%. El resultat de la segona volta l’1 de juny serà ajustat, ja que en la primera volta altres candidats ultra van sumar un 22% del total de vots.

Per contra, els candidats socialdemòcrates de Junts i L’Esquerra només van obtenir el 4,9% i el 4,2%, respectivament. En les eleccions legislatives del 2023, la coalició d’esquerres també va tenir un resultat limitat (8,6%), mentre que el vot de les classes populars va anar principalment als partits ultres.