Transports aprova les obres per duplicar l’N-2 a Figueres

Després de més de dues dècades d’espera, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha aprovat el projecte de construcció per duplicar la carretera N-2 al seu pas per la variant de Figueres, una actuació llargament reivindicada a l’Alt Empordà. L’obra compta amb un pressupost base de licitació de 118,3 milions d’euros (IVA inclòs) i permetrà ampliar la capacitat d’aquesta via en un tram de 8,2 quilòmetres, entre l’enllaç de Figueres Sud (km 748,800) i Pont de Molins (km 757,040).

En un comunicat fet públic ahir pel ministeri, s’explica que l’actuació preveu una calçada addicional paral·lela a l’actual, amb dos sentits de circulació separats per una mitjana de dos metres. La duplicació es farà pel costat dret del traçat actual, en terraplè, i amb un rasant elevat en la major part del recorregut, arribant fins a 2,5 metres més en alguns punts, per tal d’assegurar el pas lliure de les infraestructures existents.

La nova carretera disposarà de dues calçades de 7 metres d’ample, vorals interiors d’1,5 metres, exteriors de 2,5 metres i bermes d’1,5 metres.

Tres nous enllaços

Un cop es licitin i s’adjudiquin les obres, els següents tràmits que s’han de portar a terme, el termini d’execució pot ser d’uns tres anys. El projecte inclou tres nous enllaços que reforçaran la connectivitat comarcal i nacional. El primer serà una millora de l’actual enllaç amb la C-31, sense alterar-ne la tipologia. El segon, amb la C-260, es construirà mitjançant una glorieta deprimida i dues estructures. El tercer, amb l’N-260, adoptarà una tipologia de trèvol parcial amb dues fulles adjacents pel costat nord de la via i glorietes que resoldran els encreuaments amb els ramals d’accés.

Tal com van informar les mateixes fonts, els treballs en aquesta carretera "s’integren dins d’una estratègia més àmplia per dotar la comarca d’una variant de Figueres d’alta capacitat" que, al seu torn, connecti directament amb l’AP-7, tant pel sud com pel nord. De fet, el tram aprovat ara es connecta al sud amb un altre projecte que encara es troba en redacció, que permetrà l’accés a l’autopista pel sud de la capital de l’Alt Empordà, i al nord amb un altre tram complementari també en fase de planificació, destinat a enllaçar amb l’AP-7 en direcció a la Jonquera.

Molt trànsit pesant

La connexió efectiva amb l’AP-7 és clau per alleujar el trànsit de llarg recorregut, especialment el de vehicles pesants, que en els últims anys s’ha desviat parcialment a l’autopista després de l’eliminació de peatges el 2021, però que continua utilitzant l’N-2 per a trajectes curts, regionals o en funció de les condicions del trànsit.

La duplicació de l’N-2 entre Figueres Sud i Pont de Molins forma part d’un antic compromís del Govern de l’Estat amb les comarques de Girona. El primer estudi informatiu del projecte es va redactar el 2003, sota el títol Carretera N-II. Autovia. Tram: Girona-Frontera francesa, i el 2006 se’n va aprovar la corresponent declaració d’impacte ambiental (DIA). Des d’aleshores, el projecte ha viscut múltiples vicissituds, alentiments administratius i canvis de prioritat pressupostària.

Alta capacitat

El 2018, el tram entre Figueres i Pont de Molins va ser inclòs dins d’una actuació més àmplia sobre l’N-2 entre Orriols i la Jonquera. Però no va ser fins al setembre del 2024 quan el ministeri va acabar donant llum verda definitiva al projecte de traçat, amb un pressupost inicial de 111 milions d’euros.

Notícies relacionades

El sector immobiliari dubta que el PSOE aprovi les seves mesures en habitatge

"Un experiment fallit"

Fins aquest moment no s’ha aprovat el projecte constructiu, que no es tracta d’una duplicació pura de l’actual N-2, sinó més aviat una infraestructura adaptada als estàndards d’alta capacitat, amb paràmetres geomètrics actualitzats i desplaçaments laterals puntuals respecte al vial existent, de fins a 5,50 metres en alguns trams.

L’N-2 és una artèria clau per a la mobilitat de l’Empordà, però des de fa anys està afectada per una important saturació, especialment pel que fa als accessos a Figueres i als trams que connecten amb la frontera francesa. La desviació obligatòria de camions cap a l’autopista AP-7 va alleujar en el seu moment aquesta pressió, però l’existència de múltiples enllaços intermedis i el trànsit local hi han mantingut punts de congestió crònica. Aquesta circumstància, a més, s’agreuja quan arriben els mesos d’estiu.