Milers de pensionistes ocupen el carrer a Espanya per reivindicar "pensions dignes"

Milers de persones van tornar a exigir ahir a Madrid i en desenes de poblacions d’Espanya «unes pensions dignes» que garanteixin el poder adquisitiu dels pensionistes. Les protestes ciutadanes per reclamar al Govern de Mariano Rajoy una alça de les prestacions seguiran endavant els pròxims mesos fins a aconseguir els objectius. Dissabte passat es van iniciar les manifestacions a Catalunya. Els sindicats convocants, CCOO i la UGT, insten l’Executiu del PP a acceptar que les pensions es revaloritzin d’acord amb l’IPC i es garanteixi el poder adquisitiu futur mitjançant una clàusula de revisió automàtica.

«Els jubilats i pensionistes tenen raó, els joves tenen raó: la reforma de les pensions s’ha de derogar», va declarar el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, al final de la manifestació de Madrid.

Els sindicats calculen que el denominat factor de sostenibilitat rebaixarà les futures pensions en un 30%. Per això, defensen que s’ha de «derogar la reforma de les pensions» en el marc del Pacte de Toledo, per evitar que baixin les prestacions. Álvarez va alertar que a Espanya es va iniciar fa temps una «campanya de desprestigi» del sistema públic incidint en la seva «insostenibilitat i en la necessitat de substituir part de la seva cobertura amb plans de pensions privats». 

Blindatge«per llei»

El dirigent de la UGT va insistir a no tenir cap dubte que les pensions es revisaran per sobre del 0,25% «sense dreceres, de manera justa», perquè la societat «ho està exigint» i perquè les pensions més baixes «han de recuperar poder adquisitiu». En la marxa de Madrid es van sentir proclames contra el Govern i s’hi van poder veure nombroses pancartes que demanaven «blindar les pensions per llei». Álvarez va remarcar que l’objectiu fonamental és «derogar la reforma de Rajoy del 2013» i establir l’IPC com a índex per a la revalorització.

«Espanya és un país on els beneficis empresarials creixen al 5,6%; els salaris, a l’1,4%, i les pensions, al 0,25%. Per tant, un país que cada any és una mica més desigual que l’any anterior i que requereix una rectificació profunda de les polítiques», va declarar el secretari de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO, Carlos Bravo. A falta d’una aprovació formal dels Pressupostos de l’Estat del 2018, els sindicats veuen «imprescindible» avançar en una negociació «que acabi amb les despeses de la Seguretat Social que paguem els cotitzants i que no ens corresponen, les subvencions a les empreses per contractació i les pensions no contributives».

Jubilats pobres 

Els pensionistes es carreguen Espanya el pes d’una gran paradoxa econòmica: són el pilar de l’economia de moltes famílies per l’estabilitat dels seus ingressos i al mateix temps assumeixen el destí que la seva renda està condemnada a la minva inexorable amb el pas del temps. Segons els càlculs dels tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), un de cada tres pensionistes a Espanya ingressa a l’any menys de 8.200 euros, xifra que delimita el llindar de la pobresa. Són un total de 3,1 milions de persones d’edat avançada. Tenen més anys de vida passats que per viure i han començat a mobilitzar-se. «Tenim temps per a manifestacions», asseguren. 

La crisi del sistema de pensions espanyol és el resultat de la política econòmica aplicada durant els últims anys. Espanya és un dels països on es gasta menys en pensions (8% del PIB), en el que sembla un intent de fomentar els sistemes privats de prestacions actualment en mans de la banca. Les reformes laborals i l’augment de la precarietat han retallat els ingressos de la Seguretat social, que requereix aportacions directes dels Pressupostos per mantenir el sistema.

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

El dibuix demogràfic d’Espanya és ple de contrastos. Andalusia i Catalunya encapçalen la poc honrosa classificació de nombre més gran de pensionistes que estan per sota del límit de la pobresa (651.617 i 521.763, respectivament), tot i  que en termes relatius són les Canàries, Galícia i Múrcia les comunitats autònomes en pitjor situació, ja que el 40% dels seus pensionistes s’inclouen en el sac dels més pobres. 

Bretxa entre sexes

 D’entre tots els que integren el vagó de cua dels pensionistes, les dones suposen el col·lectiu principal. La pensió mitjana de jubilació de les dones de més de 65 anys és a Espanya d’11.836 euros anuals. La bretxa amb la pensió mitjana dels homes és ni més ni menys que de 5.770 euros anuals. A més a més, el 60,4% dels pensionistes que es troben per sota del llindar de la pobresa són dones.