Les mitges veritats dels pressupostos

Un dia després de la presentació al Congrés del projecte de llei de Pressupostos per al 2018, la seva lectura reposada  a càrrec d’agents socials, polítics i institucionals comença a destacar algunes de les mitges veritats d’un text presentat pel mateix Mariano Rajoy com «uns bons Pressupostos, que beneficien molta gent i no perjudiquen ningú». Les reaccions  assenyalen que no és or tot el que lluu.

DÈFICIT

DÈFICITCompliment qüestionat

El Govern defensa que el seu projecte de llei està orientat a complir l’objectiu de dèficit de les administracions públiques i a reduir-lo des del 3,1% del 2017 fins al 2,2% del PIB el 2018. El Banc d’Espanya, no obstant, no ho veu possible i l’Autoritat Fiscal Independent ho veu complicat. Abans de conèixer mesures com la rebaixa de l’IRPF o la pujada addicional de les pensions, el Banc d’Espanya ja va estimar que el dèficit públic acabaria assolint el 2,5% del PIB aquest any. Les mesures conegudes després podrien empitjorar aquesta estimació. En particular crea dubtes el càlcul  dels ingressos per l’impost sobre la renda. Hisenda preveu un augment del 6,5% en recaptació, superior al 5,2% del 2017, malgrat que el creixement de l’ocupació serà inferior (2,5% enfront del 2,8% de l’any passat). Cristóbal Montoro espera que la pujada dels salaris privats ajudi a complir la previsió de recaptació.

POLÍTIQUES SOCIALS

POLÍTIQUES SOCIALSEs redueix el pes de les partides al PIB 

El Govern defensa el caràcter social dels Pressupostos amb l’argument que aquestes polítiques representen més de la meitat de la despesa total (el 55,6%). Pensions i desocupació absorbeixen la majoria de la despesa social de l’Estat (80%). La resta es reparteix entre altres prestacions econòmiques, foment de l’ocupació, serveis socials, educació i sanitat. La veritat és que totes aquestes partides creixen, com diu el Govern (el 2,8%), però no tant com l’economia (el 4,3% en termes nominals), de manera que el seu pes en el PIB es redueix, tal com denuncien el PSOE i Podem i les organitzacions sindicals. Aquesta pèrdua de pes de la despesa social sobre el PIB també es dona en les partides d’educació i sanitat que gestionen les comunitats autònomes després de les retallades aplicades els últims anys.

INFRAESTRUCTURES

Pujada del 16,5% després de tocar fons

Els comptes del 2018 incorporen una pujada del 16,5% en la partida d’infraestructures. Però aquesta important pujada es produeix sobre una base molt petita, després de vuit anys de retallades, de forma que la xifra pressupostada, de 5.676 milions, a penes arriba al 40% dels 14.040 milions del 2008, segons denuncia UGT. La millora del pressupost d’infraestructures «és una notícia positiva, suposa un punt d’inflexió pel que fa a la recuperació notable del pressupost del Ministeri de  Foment», segons Julián Núñez, president de la patronal de constructores i concessionàries Seopan. «Però seguim en els nivells del 1999», afegeix.

VIOLÈNCIA SEXISTA

Només 80 milions dels 200 compromesos

El projecte de Pressupostos  a penes inclou una quantitat de 80 milions d’euros per dotar els 200 milions d’inversió previstos en el Pacte d’Estat en Matèria de Violència de Gènere. El text endossa els 120 restants a les autonomies (100 milions) i als ajuntaments (20 milions). El PSOE ha exigit una explicació urgent a la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat. «Recordo a l’Executiu que es va comprometre a assumir la totalitat del finançament del pacte, ara veiem que els seus compromisos són paper mullat», va afirmar ahir la secretària d’Igualtat del PSOE, Carmen Calvo. El president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Abel Caballero, també va acusar el Govern d’incomplir el pacte. «Es publiquen els Pressupostos i ens trobem que els 20 milions que havien de posar addicionalment en el finançament que ens correspon per dedicar des de les corporacions locals a violència de gènere es van transformar en zero euros. De 20 milions van passar a zero», va criticar Caballero.

REBAIXA FISCAL

El 2018 només es notarà la meitat

Hisenda va acordar amb Ciutadans un augment de la deducció per rendiments del treball que, a la pràctica, suposa elevar de 12.000 a 14.000 euros el mínim exempt a l’IRPF de salaris i pensions i introdueix millores per a aquestes rendes fins a 18.000 euros. L’impacte pressupostari d’aquesta mesura és de 1.545 milions a l’any i, segons el secretari d’Estat d’Hisenda, Enrique Fernández Moya, una mica més de 3,5 milions de treballadors i pensionistes tindran una millora anual de 440 euros en la seva renda anual. Però el 2018 només es notarà la meitat d’aquesta millora (220 euros), ja que les retencions sobre les nòmines i les pensions baixaran a partir del juliol quan, si es compleix el calendari, quedin aprovats els Pressupostos. L’impacte pressupostari d’aquesta mesura serà de només 700 euros el 2018 (la meitat del total). La resta de l’avantatge fiscal d’aquest any queda emplaçat al 2019, quan es presenti la declaració de la renda. Llavors, als 1.500 milions d’impacte el 2019 s’hi haurà d’afegir 700 més corresponents al 2018 (uns 2.200 en total).

AUTOPISTES

El cost del rescat dels peatges no apareix

Foment va estimar al gener que el rescat i la posterior reprivatització de les autopistes de peatge fallides suposarien a l’Estat un cost mínim de 1.000 milions en els Pressupostos del 2018. No obstant, el projecte de llei presentat dimarts no recull cap xifra al respecte, segons va dir el ministre d’Hisenda en roda de premsa.

PENSIONS

1.000 milions sense garanties per al 2018 

Els 1.000 milions d’euros per a pujades addicionals (del 3% a l’1%) en les pensions de menor quantia en el fons amaguen la mitja veritat que només són la resposta del Govern a les manifestacions de pensionistes al carrer. No hi ha garantia que aquesta via continuï en els pròxims exercicis. La debilitat d’un partit del Govern en minoria al Congrés ha impedit que el Pacte de Toledo pugui culminar els seus treballs. En relació amb la pressió de les protestes de jubilats al carrer, els grups polítics de l’oposició al Pacte de Toledo estaven a punt de conformar una majoria a favor d’avortar l’actual índex de revalorització de les pensions (que ha donat com a resultat una pujada del 0,25% anual durant els últims cinc anys) i de recuperar la inflació com a indicador per a la pujada de les prestacions. Abans que això, el Govern ha aprovat una pujada més gran (d’entre el 3% i l’1%) per a les pensions més baixes.

FINANÇAMENT AUTONÒMIC

Un pegat a l’espera del canvi de model

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

Els ingressos addicionals que tindran les comunitats autònomes el 2018 no són el fruit d’una decisió política del Govern, sinó el resultat matemàtic d’aplicar l’actual model de finançament autonòmic. Davant la impossibilitat del Govern, en minoria parlamentària, de  tirar endavant la reforma compromesa d’un nou model de finançament, l’Executiu també ha adoptat en aquest cas la via del pegat (igual que en el cas de les pensions). En aquesta ocasió, s’ha introduït una disposició addicional en el projecte de Pressupostos, la número 136,  per la qual s’habilita el Govern a adoptar quitacions o algun altre tipus de reestructuració del deute de les comunitats amb l’Estat, previ informe del Consell de Política Fiscal i Financera. H

.