Salgado nega haver pressionat empresaris per recolzar la sortida a borsa de Bankia

Elena Salgado, vicepresidenta econòmica del Govern de Zapatero del 2009 al 2011, va negar ahir haver pressionat empresaris per recolzar la sortida a borsa de Bankia el 2011. «Estic sota obligació de dir la veritat. Vaig fer zero trucades. Cap. Ni jo ni cap persona per encàrrec meu. Si hi ha una persona amb cara i ulls, no algú que digui que l’hi van dir, que afirma que jo li vaig trucar, jo li recomanaria que no li compri un cotxe», va dir a Joan Capdevila, d’ERC, en la comissió d’investigació de la crisi al Congrés dels Diputats.

    

Encara que cap empresari ho ha confessat en públic, moltes empreses han admès en privat les trucades de Salgado, el seu número dos José Manuel Campa, i els responsables del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez i Javier Aríztegui. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, també ho va suggerir el 2014. «La sortida a Borsa de Bankia va ser una decisió política. Es va definir pel Govern com una qüestió d’Estat, en què el seu Govern va forçar voluntats i va fer que els supervisors miressin cap a una altra banda», va contestar a un diputat socialista.

    

Més de tres anys després, Salgado ha pogut per fi refutar-ho: «No és una qüestió d’estar d’acord o no amb Guindos o Rato. Tots els supervisors han dit que no van rebre indicacions del Govern». La seva actuació respecte a Bankia, va assegurar, «es va acabar» amb l’aprovació de la llei que va empènyer el banc a sortir a borsa al fixar un requisit de capital menor per a les entitats cotitzades, cosa que segons el seu parer no s’ha d’interpretar com que el «va instar» a l’operació. «Ni vam mirar cap a una altra banda, ni vam deixar de mirar. Hi va haver un respecte escrupolós a les competències», va afirmar.

ENCERT I ERRORS

Salgado també va reconèixer equivocacions en la seva gestió. El seu Govern, es va excusar, va haver d’enfrontar-se a la «crisi econòmica més greu en els últims 70 anys» i ho va fer «naturalment amb encerts i errors». Però a la vegada va treure pit: «Seria insensat mostrar satisfacció. Però desitjo pensar que en alguna mesura vam contribuir a preservar el futur d’Espanya i a pal·liar el patiment dels sectors més vulnerables de la nostra so­cietat».

    

Una de les seves prioritats, va explicar, va ser «protegir Espanya d’un rescat». En aquest sentit, va defensar les fortes retallades aprovades el maig del 2010 a instàncies d’Europa. El rescat, va argumentar, hauria pogut suposar una retallada del 30% dels sous, d’entre el 30% i el 40% de les pensions, del 15% dels salaris públics, la venda d’actius públics «a preus de saldo» i l’acomiadament de funcionaris.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

    

Salgado també va negar que el Govern pogués haver reestructurat la banca més ràpidament, una de les crítiques més habituals a la seva gestió. El Congrés, va recordar, va aprovar el 2009 una proposició no de llei del PP que l’instava a injectar la quantitat més baixa possible d’ajudes a la banca i a no fer una injecció de capital indiscriminat en el sector (el conegut com a manguerazo). «Em sembla a posteriori que l’estratègia va ser l’adequada», va defensar.