Anar al contingut

nova circular del supervisor

Les noves provisions contra impagaments costaran entre 2.600 i 4.200 milions als bancs

El Banc d'Espanya admet que el crèdit s'encarirà per les diferents noves regulacions bancàries

El BBVA adverteix que la nova normativa comptable pot tenir efectes adversos en moments de crisi

Nou gir regulatori per intentar que els bancs de tot el món siguin més sòlids en la pròxima crisi i necessitin menys ajudes. Al gener entra en vigor una norma comptable internacional que obligarà les entitats financeres a elevar les provisions que guarden per fer front a les pèrdues que els ocasionen els impagaments dels crèdits. Les espanyoles hauran de destinar a aquest fi entre 2.600 milions d'euros (estimació aproximada del Banc d'Espanya) i 4.200 milions (càlcul del BBVA) addicionals, i això els restarà entre 910 i 1.360 milions d'euros del capital de màxima qualitat. El Banc d'Espanya ha reconegut que la mesura pot encarir els préstecs davant la intenció dels bancs de cobrir els principals costos del capital.

L'organisme supervisor espanyol ha fet un exercici teòric del qual es desprèn un impacte similar a l'estimat per l'Autoritat Bancària Europea (EBA, en les seves sigles angleses) a partir d'una mostra de bancs del continent: un increment de les provisions del 13% i una reducció del capital CET1 de 0,45 punts percentuals. El servei d'estudis del banc, en canvi, preveu un efecte més gran: del 21% i 0,67 punts. La banca espanyola va realitzar 20.036 milions en provisions l'any passat i va tancar el juny del 2017 amb un capital de 203.934 milions, si bé les xifres finals d'impacte dependran del tancament d'aquests dos factors al final d'aquest exercici.

Efecte limitat

Fonts del Banc d'Espanya han sostingut que aquest impacte de la nova circular comptable, que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dimecres, "no serà rellevant" ni "suposarà un xoc per a les entitats de cap manera". Expliquen, així, que es podrà carregar contra les reserves, en comptes de contra els resultats, i que es podrà periodificar al llarg d'un lustre a efectes de supervisió. És a dir, que si un banc perd 0,5 punts de capital, se li tindrà en compte només un punt en cada un dels pròxims cinc anys.

Pèrdua esperada

Des de la institució també s'ha sostingut que "en grans números" no espera una "gran dispersió" en l'impacte. O el que és el mateix, que no hi haurà entitats per a les quals la nova norma suposi un gran esforç i altres que l'afrontin gairebé sense immutar-se. Pel BBVA, en canvi, l'efecte en el sector en el seu conjunt "sembla reduït" però és "molt heterogeni" entre les diferents entitats. En la mateixa línia, l'EBA ha destacat que en el test que ha realitzat l'impacte és més gran en els bancs més petits, amb la qual cosa les entitats sorgides de les antigues caixes poden ser les que més pateixin. 

Pèrdua esperada

El principal canvi de la circular és que les provisions deixaran de calcular-se en funció del creixent menyscapte que suposen els impagaments quan es produeixen (pèrdua incorreguda) i passaran a estimar-se en funció del forat que s'estimi que pot provocar el préstec segons l'experiència passada i les previsions macroeconòmiques (pèrdua esperada). En els crèdits al corrent de pagaments s'haurà de fer una provisió segons la pèrdua esperada dels següents 12 mesos, mentre que en els impagats o en risc d'impagament serà segons la pèrdua esperada en tota la vida de l'operació.

Efectes adversos

Els experts del BBVA han destacat que aquest nou esquema incrementarà la "transparència" i reduirà les "preocupacions del mercat" respecte a si el capital de les entitats és suficient per afrontar les pèrdues futures dels seus crèdits. No obstant, han alertat que també pot tenir efectes "procíclics" i "adversos". La pèrdua esperada, així, serà més gran en moments de crisi i menor en moments de bonança.

Però el Banc d'Espanya ha tret importància a aquest risc: els recàrrecs de capital que ara es poden imposar per frenar el risc cíclic són una eina de "més potència" que les antigues provisions anticícliques. El que sí que ha admès és que els crèdits es poden encarir en la mesura que aquesta norma i altres eleven el cost del capital. "Els preus dels préstecs han de cobrir els costos i els riscos dels bancs", ha argumentat.