Els lloguers pugen més ràpid que la renda de les llars a Catalunya

El 93,4% de la població catalana viu en municipis on les rendes dels nous contractes de lloguer han augmentat per sobre de la renda mitjana de les llars. Segons destaca la Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya, elaborada pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (STESC), la consolidació del creixement de l'activitat econòmica i la relaxació de les condicions creditícies estan reforçant la demanda de vivenda, cosa que es tradueix en una augment del volum de compravendes i de la contractació de lloguers. A més, reflecteix l'informe, el reforç de la demanda de vivenda, en part, respon a motius d'inversió, recolzats per l'evolució positiva del sector turístic.

Com a conseqüència d'aquesta situació, el CTESC recomana a la Generalitat que posi en marxa mesures per corregir l'evolució que mostra el creixement dels preus d'accés a la vivenda principal molt per sobre de l'evolució dels preus de l'economia i de la renda mitjana de les llars. En concret, aquesta diferència se situa al voltant dels 6,5 punts percentuals per sobre de l'evolució dels preus de l'economia, i 5,2 punts percentuals per sobre de la renda mitjana de les llars.

Concentració de la població

Notícies relacionades

Així és la casa de dues plantes d’Amazon: una llar amb tot inclòs i per menys de 25.000 euros

Ecoener invertirà 85 milions en un parc eòlic a Romania

L'organisme econòmic i social posa de manifest que el 77,2% de la població viu en comarques on l'augment dels preus en el mercat de vivenda se situa per sobre del creixement mitjà de la renda neta de les llars. A més, un 93,4% de la població viu en municipis on les rendes dels nous contractes de lloguer augmenten per sobre de la renda mitjana de les llars.

En aquest sentit, el CTESC planteja que el Govern hauria de reforçar les polítiques destinades a millorar les condicions del parc existent i a ampliar l'oferta de vivenda a preus assequibles. Demana, així mateix, establir criteris i indicadors homogenis als ajuntaments a l'hora de regular l'accés a la vivenda protegida.