Uber confia a desembarcar a Barcelona abans que s'acabi l'any

Els canvis poden ser a millor o a pitjor, pacífics o traumàtics, inevitables o esquivables. En matèria de mobilitat hi ha una cosa que ningú discuteix: la nova era ja és aquí. Com s’adapten els que es dediquen al transport és el que converteix aquesta transformació en una batalla campal. Entre els que hi eren i els que hi volen entrar. Uber, l’aplicació de segell nord-americà que ja opera en 600 ciutats de tot el món, segueix sense poder desplegar-se a Barcelona i bona part d’Espanya, la seva Gàl·lia particular a Europa. El taxi manté el fort. ¿Fins quan?

En conversa amb aquest diari, Carles Lloret, conseller delegat d’Uber al sud d’Europa, avança que les coses podrien canviar aviat a la capital catalana. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) té sobre la taula prop de 3.000 llicències de lloguer de vehicles amb conductor (VTC), la credencial que necessiten empreses com Uber i Cabify per operar de manera legal a Espanya. Si el jutge permet la seva explotació –la sentència s’espera per a aquest mes de juny–,  Uber començarà a funcionar a Barcelona tan bon punt tanqui els acords amb els propietaris d’aquests permisos, amb els quals fa temps que negocia, segons admet Lloret. Això podria passar després de l’estiu. A finals d’any, com a màxim.

INICIS MASSA AGRESSIUS

Uber es va instal·lar a Catalunya el 2014, però el novembre del 2015 va haver de traslladar-se a Madrid (l’única ciutat on està operatiu) després del fiasco de Barcelona. Lloret admet que el desembarcament es va basar massa «en el model que s’aplica als Estats Units», on el mercat està liberalitzat. En resum, qualsevol pot convertir el seu cotxe en un taxi. I no, la llei aquí no ho contempla en cap cas, encara que un buit legal de dos anys va disparar la petició de llicències, les que ara estan als jutjats. 

Entre el 2009 i el 2013, les VTC van obtenir 3.700 llicències als tribunals. Al dependre d’aquests permisos, l’empresa va fer números i va veure que la cosa no donava. Però sí a la capital de l’Estat, on compten 

–el directiu d’Uber prefereix no concretar la xifra «per qüestions de competència»– amb «centenars de conductors».

Lloret és un home prudent que fa de l’empatia la seva millor arma, conscient que té al davant un gremi, el del taxi, que se sent més amenaçat que mai fins aquest moment i que farà el que calgui per defensar el seu jornal. Des de començament d’any ja s’han produït quatre grans manifestacions contra Uber i Cabify. «El taxi no és el culpable d’aquesta situació. Ells volen defensar el que és seu perquè molts s’han hipotecat per aconseguir una llicència. El problema és el sistema que ha permès que arribem a aquesta situació».

Però aquí s’acaba la seva comprensió, perquè a la vegada reclama amb vehemència «liberalitzar les llicències de manera ordenada» perquè el preu del transport urbà de persones «pugui baixar un 35%». «Avui dia, el taxi està cobrant 4,9 euros de més per viatge», es queixa, apel·lant a un estudi dut a terme per la consultora AFI per a Uber. Segons aquest informe, Barcelona té capacitat, amb aquesta tarifa reduïda, per donar cabuda a 5.000 llicències VTC (7.000 a Madrid). Tot això, segons Lloret, generaria per a l’erari públic una suma en impostos pròxima als 128 milions d’euros. 

"COLL D’AMPOLLA"

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Per això Uber està treballant «per arribar a acords amb 'partners' locals amb l’objectiu d’entrar a Barcelona, «l’únic coll d’ampolla» que li queda a aquesta companyia a Europa. La capital catalana era de fet la prioritat de l’empresa a Espanya, al ser considerada una ciutat «innovadora, avantguardista i integradora». «Però la resposta no va ser l’esperada –tampoc el Govern va fer un esforç extra perquè es quedessin– i per això estem a Madrid i no aquí». 

Com qualsevol altre negoci, a Uber en el fons el mou la rendibilitat. Lloret assegura que, a diferència dels EUA, aquí no es pot parlar d’«economia col·laborativa en el moment en què està tot tan regulat». Per això, al marge de sol·licitar la liberalització, demana «un lideratge evident de l’Administració».