EL POLS DEL DIÀLEG SOCIAL

La negociació dels salaris s'estanca per la patronal i l'agenda política

Després d'un agre intercanvi de cartes entre els agents socials, el diàleg sectorial s'ha recuperat però està molt incipient

L'increment dels sous públics en els pròxims Pressupostos de l'Estat serà la referència dels empresaris

4
Es llegeix en minuts
MERCEDES JANSA / MADRID

Un agre intercanvi de cartes entre els sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i CEPIME fa unes setmanes va treure a la llum que el diàleg social està molt verd i que encara trigaran a arribar les polítiques per millorar la qualitat de l’ocupació, escurçar la llista d’aturats de llarga durada i millorar els salaris rebaixats per la crisi. Encara que aquesta setmana els dos primers assumptes han començat a debatre’s en taules tècniques en les quals també ha estat present el Govern, no s’entreveu un acord a curt termini per a la recuperació dels sous en un any en què es preveu una escalada dels preus.

L’any passat la mitjana de pujada salarial en els convenis va ser de l’1,06%, inferior a l’1,5% fixat en l’acord de negociació col·lectiva que s’ha de renovar ara. Per la seva banda, els preus van créixer fins a l’1,6%, amb la consegüent pèrdua de poder adquisitiu. Durant els primers dos anys de la recuperació, 2014 i 2015, una inflació negativa va fer més suportable per als treballadors la retallada de les retribucions a l’empara de la reforma laboral i després d’anys de congelació. L’objectiu era mantenir l’ocupació. Ara, amb l’economia creixent al 3,2%, segons dades de Comptabilitat Nacional del 2016, toca que millori el nivell de les famílies, asseguren les centrals, que volen regenerar part del teixit salarial i de protecció social destruït.

La urgència sindical ve donada davant els avisos que el creixement econòmic espanyol, com el mundial, podria patir una lleu frenada aquest any. No obstant, segons l’anàlisi que fa la UGT, encara que el producte interior brut (PIB) creixi menys, al voltant del 2,5%, continuarà sent vigorós, fet que dona marge per incrementar les retribucions.

Sense reunió de seguiment 

La resposta sindical va ser que estaven “marejant la perdiu” per "arribar enlloc". I demanaven una reunió urgent de la comissió de seguiment de l'acord de convenis 2014-2017. Encara no s'ha produït.  

En aquesta mateixa línia, Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO, advertia que la inversió encara està per sota del nivell del 2008, situació que és una «mala notícia per a l’ocupació», i que els vents de cua exteriors que han empès l’economia espanyola al llarg dels dos últims anys (baix preu del petroli, devaluació de l’euro i baixos tipus d’interès, entre altres) poden canviar de rumb. Per això, la demanda interna, deia Toxo, torna a ser «el factor fonamental, si no l’únic, sobre el qual s’ha de sostenir el creixement». I la demanda només creix si hi ha diners, és a dir, salaris suficients, en les famílies.

INFLACIÓ I BENEFICIS

Per reclamar una pujada salarial entre l’1,8% i el 3%, les centrals recorden que alguns experts preveuen que el 2017 la inflació arribi al 3%, almenys a meitat d’any, encara que hi hagi mesos més moderats. A més, assenyalen que els beneficis empresarials també seguiran creixent. 

Les últimes dades oficials revelen que els beneficis de les empreses ja han superat el nivell previ a la crisi (a només 2.500 milions d’euros del registrat el 2008) mentre que l’ocupació no s’ha recuperat a la mateixa velocitat i en salaris s’han perdut 35.000 milions. 

«La UGT no firmarà cap acord en què els treballadors perdin poder adquisitiu», afirmava fa uns dies Gonzalo Pino, secretari de Política Sindical de la UGT, que qualificava de «proporcionada i assenyada» la petició d’increment sol·licitada per les centrals. 

Toxo també animava els seus al dir que els salaris pactats en la negociació col·lectiva «han de créixer per sobre de l’IPC» i que desvincular les retribucions i les pensions dels preus «posa en risc la capacitat adquisitiva dels assalariats».

ELS EMPRESARIS 

Les organitzacions empresarials argumenten en contra que la moderació salarial és la que permetrà assentar el creixement de l’economia. Tant la CEOE, com CEPIME i Foment rebaixen les optimistes expectatives sobre creixement de l’economia i avisen d’una desacceleració aquest any. Per tant, consideren «prioritària» la «baixada generalitzada» de les cotitzacions socials amb l’objectiu de reduir costos laborals que, segons la CEOE, «possibiliti pujades salarials i creació d’ocupació estable».  

Després de l’intercanvi de cartes entre els agents socials, s’han posat en marxa les taules sectorials sobre ocupació, prestacions, pla de xoc per als aturats de llarga durada i contractes, entre altres. Aquesta setmana només hi ha hagut intercanvi de papers i de punts de vista.

«El Govern ha aixecat el peu» de l’accelerador, assegura una font sindical. Això s’explica perquè està en la fase d’elaborar el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a aquest any i que fins que no es presenti al Congrés, a finals de març, no hi haurà impuls al diàleg social. 

Notícies relacionades

Els comptes públics hauran de contenir un increment dels salaris públics que per a les organitzacions empresarials serà una referència que intentaran traslladar al sector privat.

Malgrat la tensió que la pujada salarial suscita, l’envit sindical amb les mobilitzacions i l’obstinació dels empresaris de tornar a parlar de la llei de vaga, Juan Rosell, president de la CEOE, va afirmar aquesta setmana: «El que seria anormal és que no s’arribés a un acord».