Cooperativa per a la ciència

Trialance és tant exemple com pionera. És la primera cooperativa especialitzada en investigació clínica d’Espanya. Sota aquesta fórmula jurídica han trobat en un grapat de professionals especialitzats el paraigua perfecte per aguantar la tempesta econòmica dels últims temps i obrir-se camí des d’un punt de vista laboral en l’apassionant món que envolta el llançament de nous fàrmacs. I és que tasques imprescindibles de la ciència són criticades als despatxos i són carn de subcontractació, i Trialance és flux d’oxigen en una atmosfera viciada, amb una recepta que als EUA està consolidada i que a Espanya és només llavor amb perspectives de reproducció.

En un entorn en què predominen les startups, les rondes de finançament i el fons més o menys ambiciós, Trialance ofereix serveis als gegants del sector sanitari des de casa. Serveix a domicili aquell tipus d’estudis que són inexcusables abans del llançament de fàrmacs; tractaments de dades, anàlisis estadístiques de resultats i informes de bon fonament que posen negre sobre blanc el que és necessari perquè qualsevol producte de farmàcia arribi al mercat sense dilació i exempt d’ensurts. 

«L’avantatge de ser una cooperativa és que som flexibles, àgils i pròxims a les necessitats dels clients. Som experts, tots som professionals d’alta qualificació», explica Xavier Molina, impulsor de Trialance. «Sóc el mànager de l’empresa però no el director. Al ser una cooperativa, els que hi treballem o som propietaris o podem ser-ho. Estem completament implicats en el projecte», afegeix.

De curta vida, Trialance va néixer com a cooperativa el juny del 2015 com a conseqüència de les exigències d’un sistema que tendeix a excloure l’experiència i el desenvolupament personal per la mateixa naturalesa jeràrquica de les grans empreses i els ajustos de costos. Conjurats contra una situació «que deixa fora del mercat laboral professionals fantàstics», explica Molina, van fundar Trialance quatre treballadors del sector sanitari amb l’objectiu de seguir treballant en el que volien però des de casa. Podran ser cooperativistes molts més en el futur. Un pagament de 1.000 euros atorga el dret a ser propietari del projecte comú, treballador i propietari al mateix temps, prèvia unanimitat. 

Notícies relacionades

La Moncloa s’obre a retardar el tancament de les nuclears però sense carregar el rebut de la llum de 1.300 milions que ara paguen les elèctriques

L'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles: fiscalitat verda per a fer front al canvi climàtic

No busquen ni capital ni inversors, ni falta que els fa. Són treballadors apoderats, amb veu i vot en la gestió d’allò que coneixen i les empreses que els contracten obtenen aliats sèniors per als seus objectius. «No podem tenir aprenents treballant sols a casa seva», explica Molina, i per això és un model pensat per a veterans. Són teletreballadors als quals ja els seria difícil adaptar-se a una gran empresa. No tenen assegurats els ingressos, però reivindiquen que això no vol dir de cap manera que tinguin una feina precària.

Les expectatives són realment favorables. «El mercat és més gran del que sovint es pensa», explica Molina. Somriu quan se li recorda que als Estats existeix una cooperativa del sector, Pink Army, amb 14.000 propietaris. Ja se sap que en el sector de la ciència sempre hi ha pioners i el temps consolida les tendències.