La cara oculta i precària del turisme

Els 18,2 milions de turistes que s’espera que visitaran Catalunya aquest any s’emportaran una imatge distorsionada dels restaurants i els hotels on menjaran i dormiran. Els que tenen més poder adquisitiu pagaran per dormir avui en un hotel de luxe de Barcelona entre 400 i 600 euros de mitjana, gairebé el mateix que cobra en un mes la treballadora que els neteja i prepara l’habitació amb missatges de benvinguda i el desig que passin una bona nit. És un exemple de la precarietat que pateixen molts dels treballadors d’un sector fonamental en la recuperació de l’economia de Catalunya i Espanya i que presenta una cara oculta.

Els sindicats i els treballadors afectats parlen d’explotació laboral a l’empara de les possibilitats que permet la reforma laboral aprovada pel Govern del PP el 2012. Des d’aleshores, algunes empreses d’hostaleria i firmes especialitzades en la subcontractació de serveis han anat afinant un mecanisme per poder saltar-se els sous establerts en el conveni dels hotels i restaurants i aplicar rebaixes de fins al 50%. No obstant, algunes sentències judicials recents i també alguns acords en algunes zones han començat a frenar el mecanisme en què es basava l’expansió de la cara oculta i precària del turisme.

Aquest mecanisme precaritzat consisteix en la firma d’un conveni col·lectiu propi de l’empresa de serveis integrals a la qual l’hotel o el restaurant subcontracta una part de la seva activitat. Gràcies a la preeminència del conveni d’empresa sobre els sectorials o territorials introduïda per la reforma laboral del 2012, les taules salarials que s’apliquen acostumen a tenir uns sous lleugerament per sobre del salari mínim interprofessional (SMI) i en algun cas més barroer, fins i tot per sota.

EL COL·LECTIU MÉS AFECTAT

Els perfils professionals més afectats per aquesta trampa han sigut els de les cambreres de pis, les empleades que s’encarreguen de la neteja  i preparació de les habitacions dels hotels, així com altres llocs de treball auxiliars. No obstant, les afectades, un col·lectiu que fins ara no apareixia entre els més combatius, han passat a l’ofensiva i s’han començat a organitzar a través dels sindicats i d’iniciatives transversals com l’associació denominada Las Kellys, que compta amb el suport del Col·lectiu Ronda.

Però, a més de manifestar-se davant d’alguns dels hotels que porten a terme aquesta pràctica precaritzadora, tant Las Kellys com CCOO i UGT han inundat de denúncies la inspecció de Treball i els jutjats i comencen a obtenir els primers fruits positius d’aquesta estratègia.

Alguns tribunals i l’Audiència Nacional han dictat les primeres sentències contra la línia de flotació de l’ardit utilitzat a l’anul·lar alguns d’aquests convenis nous d’empresa amb taules salarials molt per sota de les corresponents a l’hostaleria. Els motius més freqüents són els problemes de forma a l’hora de firmar els convenis.

REGUITZELL DE DENÚNCIES

L’associació de Las Kellys, que es desmarca dels sindicats i critica la utilització que s’ha fet del seu nom, ha presentat, a través del Col·lectiu Ronda, més de 30 denúncies a la inspecció de Treball, 15 més als jutjats i preveu continuar amb la interposició de demandes amb l’objectiu de «pressionar per incloure millores en els convenis». Així mateix, segueixen reclutant i formant treballadores afectades sobre la defensa dels seus drets laborals.

Els sindicats treballen també per intentar vetar la nova precarietat en els convenis de les empreses d’hostaleria, seguint els passos d’alguns acords signats a les Balears i Canàries que impedeixen la subcontractació amb rebaixes salarials. «Una de les nostres prioritats serà incloure una clàusula en el pròxim conveni de Catalunya perquè les subcontractes hagin de complir el conveni de sector i evitar les retallades d’un dia per l’altre que estan patint molts empleats», afirma un portaveu de la UGT.

Les noves rebaixes se sumen a les antigues fórmules de precarietat que han denunciat sempre les centrals sindicals, com són els abusos en les hores extres i els falsos contractes a temps parcial. L’hostaleria és un dels sectors amb més hores extres en negre.

«Les hores extres i els falsos contractes a temps parcial han proliferat amb l’augment de l’activitat a les empreses. És un frau als mateixos treballadors i al sistema de pensions», indica Francisco Gálvez, responsable de turisme a CCOO de Catalunya. El 97% dels contractes són en precari, més del 40% duren menys de set dies i el 50% són a jornada reduïda.

Notícies relacionades

"Si agafes la baixa, t'acomiaden"

El mapa del frau laboral

El sector turístic viu «una paradoxa», segons aquest dirigent sindical, ja que el repunt de la precarietat es produeix en un moment de rècord de rendibilitat, amb un augment de l’11,45% a Espanya, i de pernoctacions als hotels, que creixen a un ritme del 7% a Catalunya i del 8,8% a Espanya. En canvi, l’ocupació augmenta només el 3%. La diferència amaga la sobrecàrrega de treball de les plantilles i l’economia submergida, segons el sindicalista.

La xifra d’empleats que han sigut externalitzats en empreses subcontractades per hotels i altres firmes del sector turístic pot rondar les 15.000 persones, al voltant del 30% de les plantilles, segons les estimacions de CCOO.