"Si agafes la baixa, t'acomiaden"

A la porta de l’Hotel Arts, els cotxes de gamma alta i els xòfers esperen  que els seus clients surtin de l’esta-bliment de luxe. Per la porta del dar-rere, Isabel Rodríguez surt del mateix hotel després d’acabar el seu torn de vuit hores netejant i preparant habitacions. Fa 21 anys que treballa com a cambrera de pis i es considera fins a cert punt una privilegiada dins del seu col·lectiu perquè té unes condicions laborals millors que moltes altres, que han de malviure amb sous de poc més de 600 euros per una jornada completa o netejant habitacions a preu fet per dos euros cada una.

«Tinc un sou base i un plus per arreglar llits a més de netejar, encara que cobro menys que el que diu el conveni d’hostaleria per a una cambrera de pis», afirma. Isabel és una de les promotores de l’associació de Las Kellys, que treballa en la millora de les condicions d’aquestes treballadores des de fa mesos mitjançant un moviment transversal que va guanyant adhesions de les afectades malgrat la por amb què treballen.

Sobrecàrrega de feina

La pitjor situació per a una d’aquestes treballadores és haver d’agafar la baixa perquè no saben què fer després de patir el desgast de les lesions com a conseqüència de les sobrecàrregues musculars que han de suportar amb un ritme de treball molt dur. Rosmary ha patit les conseqüències d’aquesta conjunció de factors en un aparthotel on eren només tres cambreres de pis per netejar i preparar 50 habitacions i apartaments.

Al cap de dos mesos de començar una baixa laboral, la seva empresa la va acomiadar, just quan la treballadora va saber que la seva recuperació anava per llarg i que haurien d’operar-la del trencament de tendons al colze que la va deixar gairebé sense força en un braç. «Les treballadores tenen molta por de perdre la feina i van aguantant per no agafar la baixa perquè saben que és un acomiadament segur. En el meu cas em va passar això. Vaig aguantar massa i ara és possible que no pugui tornar a treballar com a cambrera de pis», explica.

La precarietat en el sector s’acrnissa en un col·lectiu en què predominen les dones separades o solteres amb nens i immigrants; precisament «les treballadores més precàries i que aguantaran més les pressions i les males condicions laborals perquè necessiten aquests ingressos, encara que siguin baixos», explica Isabel.

Notícies relacionades

La cara oculta i precària del turisme

El mapa del frau laboral

Però a més a més de les noves fórmules de precarietat derivades de la subcontractació en empreses amb convenis per sota de les taules salarials de l’hostaleria, les Kellys pateixen les modalitats més enquistades en el sector per reduir els costos laborals i tenir més flexibilitat a les empreses. «Al principi tenia un contracte a mitja jornada i després de sis hores al dia, però no treballava mai només aquelles hores, sempre allargava la jornada i sense cobrar més», relata Rosmary. 

El sector de l’hostaleria és un dels que tenen més hores extres no pagades, amb 330.400 sense compensació davant de les 300.000 retribuïdes en el segon trimestre d’aquest any, segons les dades de l’enquesta de població activa. Aquest allargament de jornada sense compensació forma part de l’economia submergida.