El mapa del frau laboral

La precarietat laboral està augmentant de la mà de la recuperació de l’economia. Les formes d’aquesta precarietat que pateixen milions de treballadors han anat mutant i adaptant-se al marc normatiu de cada moment buscant mecanismes per reduir els costos i guanyar flexibilitat d’adaptació de les empreses als cicles de la demanda.

La reforma laboral del 2012, juntament amb la reactivació de l’activitat econòmica, ha accentuat alguns dels problemes endèmics del mercat de treball i han creat noves fórmules per abaratir els costos laborals en les empreses que han fet posar en peu de guerra els sindicats i han obligat l’Admi-nistració a reforçar els controls de la inspecció de Treball per destapar fraus.

El turisme és un dels sectors que els inspectors pentinen per caçar irregularitats per l’elevada concentració de pràctiques fraudulentes, però no és, ni de bon tros, l’únic sector en què el mapa de la precarietat i de les males praxis és molt extens.

La Conselleria de Treball identificava com a sectors amb «més irregularitats i denúncies» els de l’hostaleria, la telefonia i les empreses càrnies. En aquests es porta a terme una actuació més intensiva dels inspectors i els tècnics per fer aflorar situacions fora de la llei.

Els objectius prioritaris d’actu-ació són la lluita contra la cessió il·legal de treballadors, el frau en la contractació temporal i amb ETT i les cadenes de subcontractació irregular. «El Govern de la Generalitat no permetrà que les empreses es lucrin per mitjà de les modalitats fraudulentes que atempten contra els drets de les persones, utilitzant cadenes de subcontractació de manera irregular amb l’única intenció de reduir costos laborals en detriment dels drets dels treballadors», va indicar el secretari general de Treball, Josep Ginesta, després d’anunciar la intensificació de les actuacions de la inspecció. 

Entre gener i setembre d’aquest any, la inspecció ha forçat la conversió de 5.424 contractes temporals fraudulents en indefinits, xifra que suposa un augment del 89%. A més, 1.152 empleats han tingut una ampliació de la jornada laboral al descobrir els inspectors que el seu contracte a temps parcial era una farsa. D’altra banda, 6.918 treballadors que es trobaven en l’economia submergida van ser donats d’alta a la Seguretat Social.

A més, s’han registrat 778 infraccions en matèria de control del temps de treball per falta de sistemes de marcatge, en compliment de les últimes sentències judicials que obliguen les empreses a disposar d’aquests controls. En conjunt, les 38.620 actuacions de la inspecció de Treball van acabar amb 7.802 infraccions, el 4,4% més que en els mateixos mesos del 2015.

Augment sospitós

Entre les actuacions més recents de la inspecció en aquests sectors identificats com els més sospitosos es troba una investigació que va acabar amb una proposta de sanció de 5,7 milions d’euros a les empreses en la cadena de subcontractació de Telefónica en l’àrea del servei tècnic. La protesta d’aquests treballadors, amb una llarga vaga, va desembocar en un moviment social més ampli que va recaptar fons per a una caixa de resistència dels afectats.

Notícies relacionades

La cara oculta i precària del turisme

"Si agafes la baixa, t'acomiaden"

Una altra via molt estesa per reduir costos en les empreses de manera fraudulenta consisteix en la conversió d’assalariats en falsos autònoms o en membres de falses cooperatives. Aquesta pràctica denunciada pels sindicats en empreses del sector carni va portar la Generalitat a posar l’objectiu en la recerca de pràctiques irregulars. Les dades mostraven un augment irregular en l’afiliació d’autònoms en les comarques amb més pes de la indústria càrnia, que va arribar al 165% a Osona des del 2008.

La magnitud del problema va portar la Generalitat a promoure un acord entre les organitzacions sindicals i les empreses perquè creessin una taula estable de concertació per posar fre als fraus sense posar en perill les empreses afectades.