¿Què és un 'corralito' financer?

L'origen del terme. A l'Argentina es va denominar 'corralito' la restricció de la lliure disposició de diners en efectiu de terminis fixos, comptes corrents i caixes d'estalvis imposada pel Govern de Fernando de la Rúa el 3 de desembre del 2001, i que es va allargar gairebé un any quan es va anunciar oficialment el 2 de desembre del 2002 l'alliberament dels dipòsits retinguts. Posteriorment, aquest terme va transcendir a tots els països de parla castellana.

L'objectiu. L'objectiu que es persegueix amb aquestes restriccions és evitar la sortida massiva de diners del sistema bancari, intentant evitar així una onada de pànic bancari més gran i el col·lapse del sistema.

Les causes del pànic. Els experts detecten dues causes principals per motivar el 'corralito'. La primera és una situació de pànic dels clients que retiren de manera simultània els fons dels seus comptes. La segona és la retirada de les garanties del sistema a aquests fons dels clients.

En el cas de Catalunya. En el cas d'una independència unilateral, Catalunya quedaria fora del sistema de protecció del Banc d'Espanya i del Banc Central Europeu de manera automàtica, segons ha afirmat el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde. Catalunya no tindria accés al finançament del BCE i de manera automàtica quedaria fora de l'euro. La moneda seguiria sent utilitzada, però les incerteses causarien el fenomen de pànic i la possible retirada massiva de diners dels comptes, segons molts experts.

Notícies relacionades

Linde adverteix del risc de 'corralito' que comportaria la independència de Catalunya

Cirsa arriba a borsa amb una retallada de valoració del 40%

Conseqüències d'una situació de pànic. Al restringir-se bruscament la liquiditat monetària, el comerç i el crèdit trontollen, trenquen les cadenes de pagament i asfixien les transaccions econòmiques a crèdit i la liquiditat o diners a la butxaca dels estalviadors. 

Incògnites. El paper dels bancs com a garants dels dipòsits dels clients queda en entredit davant la falta d'un sistema que asseguri els fons d'entitats en dificultats. Així, els clients d'entitats estrangeres contractades per internet, per exemple, no compten amb el límit garantit de 100.000 euros d'Espanya en cas de fallida de l'entitat. Aquestes garanties les ofereix el país i el conjunt de bancs (el denominat Fons de Garantia de Dipòsits). Qualsevol trànsit legal a la independència hauria d'aparellar una complexa negociació i la definició de segregació ordenada, com ja preveuen els diferents escenaris previstos per informes de la mateixa Generalitat, elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.  La incògnita és saber si els fons dipositats a Catalunya podrien o no sortir del país, si se'ls aplicaria la normativa bancària del país d'origen de l'entitat o del lloc on es va realitzar el dipòsit (Catalunya), la divisa de referència d'aquests dipòsits... Incògnites encara sense resoldre.