TROBADES D'ECONOMIA
«Podem començar a crear ocupació ben aviat»
Després de tres anys de reestructuració, Cacaolat afronta el quart exercici de la seva nova etapa amb els comptes sanejats. Lluch afirma que la marca, tan «estimada i valorada», torna a ocupar «el lloc que es mereix» a Catalunya. El repte següent, créixer a la resta d'Espanya i del món.
Més Innovació. Entrevista amb Francesc Lluch, director general de Cacaolat /
OLGA GRAU: ¿Com ha canviat l'empresa des que va sortir del concurs de creditors?
FRANCESC LLUCH: En grans línies, hem transformat la companyia. El 2011 vam comprar una unitat productiva que venia d'un període de crisi molt profund, i en els últims tres anys ens hem centrat a sanejar, reestructurar la companyia i desenvolupar-la. Està en el 90% completament transformada.
ENRIC HERNÀNDEZ: ¿Amb quines condicions es van quedar vostès la companyia: amb deute zero, plantilla...?
F. LL.: Ens la vam trobar en una situació molt complicada perquè tenia deutes. L'aposta que van fer els nostres dos socis, Cobega i Damm, va permetre liquidar tots els deutes que tenia l'antiga Cacaolat. Afortunadament, els recursos que es van dotar van fer que tots els creditors cobressin.
O. G.: ¿De quant va ser la injecció?
F. LL.: Hem invertit en tot el procés 130 milions d'euros, i en el concurs la proposta final va ser de 75 milions. Les instal·lacions estaven obsoletes. Com deien els tècnics, «això s'aguanta per la pintura». En l'aspecte humà, hi havia un ERO i la majoria de la plantilla era a casa seva. La situació humana, financera i tècnica era extremadament delicada. Va anar d'un pèl que allò no s'acabés enfonsant definitivament.
E. H.: ¿La plantilla s'ha mantingut?
F. LL.: La majoria va voler formar part de la nova societat, mantenint les condicions, que era part del nostre compromís. Ara som 200 persones. Hi ha hagut molts canvis: hem creat una direcció d'operacions, una àrea de sistemes, un departament de màrqueting, de compres... Això ha fet que hi entressin nous professionals, però també n'han sortit d'altres.
E. H.: ¿Hi ha creació d'ocupació neta?
F. LL.: No, encara no. Però si el mercat ens continua donant la confiança que fins ara ens ha donat, creiem que podem començar a crear ocupació ben aviat. En aquests moments funcionem amb dos torns, i és possible que més endavant comencem a funcionar amb un tercer torn i passem a contractar gent.
E. H.: ¿La diferència entre els 130 milions i els 75 milions que van anar al concurs és la inversió?
F. LL.: Sí. El més gran ha sigut el desenvolupament del centre de Santa Coloma de Gramenet. Hem unificat el vessant logístic, industrial i de
staff, en un espai d'uns 51.000 metres quadrats, dels quals n'estem aprofitant 27.000. Al començar de zero, ens ha permès treballar amb la millor tecnologia del mercat.
SALVADOR SABRIÀ: Hi havia una fàbrica a Saragossa, que no va funcionar.
F. LL.: La fàbrica de Saragossa estava orientada a la llet condensada i en bric. Vam intentar rendibilitzar-la. Desgraciadament, vam veure que no es recuperava a un ritme que garantís que pogués ser rendible. El novembre del 2013 vam tancar la planta, però no va ser una producció que passéssim a Santa Coloma de Gramenet.
O. G.: ¿Com han avançat la quota de mercat i la gamma de productes?
F. LL.: El salt ha sigut espectacular. El 2011 s'havien perdut referències. El minibric, un producte nou d'aquest any, es va fabricar durant una època, així com l'ampolla d'un litre. En aquell moment la quota a la resta d'Espanya era de 0%, i a Catalunya, 20%. Ara a la resta d'Espanya som la segona marca amb el 12%, després de Puleva, i a Catalunya liderem el mercat, amb el 57%, i en hostaleria és el 93%. Cacaolat a Catalunya és el genèric del mercat: la gent no demana «posa'm un batut», sinó «posa'm un Cacaolat».
E. H.: ¿I en el conjunt d'Espanya la quota en hostaleria és molt alta?
F. LL.: Hem aconseguit a finals del 2014 tenir distribució en totes les capitals de província, incloses les illes Canàries i Balears. Queda molt, però la plataforma més important ja és un fet.
S. S.: ¿No hi ha sinergies amb els socis, Damm i Cobega?
F. LL.: Els socis van voler que el model fos independent de la seva gestió i així estem operant.
SONIA GUTIÉRREZ: Com es reparteixen les vendes entre Catalunya, la resta d'Espanya i altres països?
F. LL.: A nivell comercial el primer que havíem previst era rellançar Catalunya, i això ho hem fet. La segona part del diamant que anàvem polint era desenvolupar Cacaolat a la resta d'Espanya. Cacaolat no havia estat present en aquesta zona, amb alguna excepció a Galícia. Avui, el 15% de les nostres vendes ja s'estan fent fora de Catalunya. I la tercera part era desenvolupar-nos a nivell internacional, on tot és molt incipient. Estem venent a 17 països de manera estable, que ens donen l'1% de vendes.
O. G.: ¿Tot des de Catalunya?
F. LL.: Tot el Cacaolat es produeix a Santa Coloma, i a tot arreu venem la mateixa formulació, és el mateix producte. Una quarta pota del nostre projecte és el desenvolupament de nous productes, per poder cobrir noves necessitats en el mercat dels batuts. El 2014 vam presentar el Cacaolat 0% amb resultats molt bons, i aquest any presentem el Cacaolat Upp, amb cereals, per als nens.
O. G.: ¿Quines altres línies exploren?
F. LL.: N'explorem diverses, bàsicament en tres direccions: vinculades al món del plaer i la salut, a la sostenibilitat (envasos) i a posar fàcil consumir el nostre producte. Tenim més projectes en cua que, si tot va bé, aniran sortint, sempre sota el paraigua Cacaolat.
S. G.: ¿Sempre seran batuts?
F. LL.: Podria ser un altre tipus de productes alimentaris. Veiem que la marca Cacaolat pot sortir del món del batut sempre que complim uns requisits, perquè Cacaolat té un ADN que hem de respectar. Però la prioritat en aquest moment és el món del batut.
E. H.: Els proveïdors de matèria primera són els mateixos que abans?
F. LL.: La majoria sí. Els que ens proporcionen el cacau bàsicament són dues empreses que tenen la seu a Catalunya, i els que ens proporcionen la llet són ramaders i cooperatives majoritàriament de Catalunya i Aragó. En el control de la qualitat, la proximitat ajuda molt. I hem incorporat gent nova.
O. G.: Fa poc es va descobrir un càrtel que pactava els preus de la llet. Els ramaders es queixen de la pressió de les grans companyies.
F. LL.: Afortunadament no tenim res a veure amb els suposats acords de preus. Més que el preu, ens interessa la qualitat. Del cost total del producte, més del 60% és matèria primera. Paguem un plus per una cosa que esperem que els consumidors apreciïn. El nostre producte en origen és més car perquè ens marquem uns estàndards de qualitat que altres tenen diferents.
S. S.: ¿Estudien fer marca blanca?
F. LL.: No, i és una temptació des d'una perspectiva industrial. Tots els esforços són al voltant de la marca Cacaolat. És cert que contínuament ens arriben propostes, però de moment diem que no.
S. G.: Segons un estudi, la marca blanca s'estanca perquè hi ha més promocions. ¿Vostès en fan?
F. LL.: Intentem fer les mínimes possibles. En batuts, segons Nielsen, la marca blanca ha anat en detriment de la de fabricant, i on és més evident és a Catalunya. El rellançament de Cacaolat ha anat en detriment dels nostres competidors i la marca blanca. Estem per sobre de la suma de totes les marques blanques a Catalunya.
O. G.: ¿Quina va ser la facturació de l'any passat? ¿I la previsió del 2015?
F. LL.: L'any passat vam estar a prop dels 50 milions d'euros, un 27% més. Va ser el tercer any de creixement de dos dígits. El benefici operatiu ja està en positiu. El 2015 serà positiu a nivell d'ebitda i al final del compte, i intentarem acostar-nos a una facturació de 60 milions. El pla estratègic té tres pilars, reestructurar, sanejar i fer créixer el negoci. Cobreix fins al 2015, i més endavant haurem de pintar el futur. ¿Què puc avançar? Que les dues primeres palanques les hem aconseguit, i ara centrem esforços en el creixement i l'eficiència.
Vegeu el vídeo d'aquesta
Notícies relacionadesnotícia amb el mòbil
o a e-periodico.cat
