'Corralito' forçat a BPA...
El Govern andorrà limita les retirades de diners a l'entitat financera a 2.500 euros a la setmana
KPMG, Deloitte i Ernst & Young treballen a tota màquina per buscar una liquidació ordenada
Cues davant una oficina de la Banca Privada d’Andorra a Escaldes, aquest dilluns. /
Fins a cinc vegades Paquita Carrascosa va ficar la targeta de crèdit al caixer de la sucursal de la Banca Privada d'Andorra (BPA) de la plaça de Rebés, en ple centre d'Andorra la Vella. «Res. No em deixa fer res. No en surten diners. No em dóna ni l'extracte amb els pocs diners que hi tinc». Jubilada, aquesta dona de Linares, a Jaén, que va arribar amb 21 anyets a Andorra per casar-se «amb un andorrà de tota la vida», plorava desconsolada. «El meu marit i jo cobrem aquí la pensió; jo, 450 euros al mes i el meu marit, 1.050 euros», relatava.
Andorra va limitar ahir als clients de BPA la retirada d'efectiu, les transferències nacionals i internacionals i els pagaments en xec a 2.500 euros a la setmana. Ho va fer amb un decret d'urgència del Govern, encara en funcions, davant la brutal fuga de dipòsits que patia el banc esquitxat per un monumental escàndol de blanqueig de capitals procedent del crim organitzat i després de la detenció del seu conseller delegat divendres.
'CORRALITO' / El decret faculta els administradors de l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), que va intervenir BPA la setmana passada, a prendre totes les mesures que considerin pertinents en relació amb l'operativa de l'entitat. Ahir, tot i que s'havia estès la notícia que el límit era de 2.500 euros setmanals, casos com els de la Paquita deixaven entreveure que les casuístiques eren totalment diverses i que aquesta regla no es complia.
Andorra va viure ahir probablement el pitjor dia de la seva història. Considerada una plaça financera internacional per excel·lència, refugi de l'estalvi de les grans fortunes espanyoles i franceses, el corralito andorrà va oferir als ulls del món escenes inèdites que van recordar les viscudes al corralito de Xipre durant el rescat europeu o semblants a les de l'Argentina del 2001.
La resta de bancs andorrans -Andbank, BancSabadell d'Andorra, Crèdit Andorrà i MoraBanc- van llançar ahir un comunicat en què van subratllar que «recolzen totalment» la intervenció de BPA i que estan «operant amb total normalitat tant en el mercat domèstic com en el mercat internacional».
No obstant, fonts de la banca van reconèixer que el pànic que es va viure ahir a Andorra ha ferit molt greument el sistema financer del Principat, que suposa un 19% del PIB i és el que al seu torn finança el Govern comprant les emissions de deute. D'aquí ve que l'Executiu s'hagi envoltat d'un grup d'assessors format per Deloitte, KPMG i Ernst & Young, a més de diversos equips jurídics, per analitzar totes les vies possibles a aquesta crisi.
Fonts pròximes al Govern destacaven ahir que l'única sortida de BPA és la liquidació ordenada i ràpida perquè «la marca està ferida de mort». La celeritat del procés és clau per garantir la supervivència de la resta de bancs andorrans.
Andorra està aïllada del Banc Central Europeu (BCE) i no compta amb una xarxa de seguretat com els països de l'eurozona en cas d'una crisi bancària. El seu Fons de Garantia de Dipòsits tot just compta amb 100 milions d'euros, amb els quals no es poden cobrir les pèrdues de l'entitat financera.
El corralito andorrà va oferir ahir llargues cues, molts nervis, i escenes que contradiuen els tòpics sobre la banca d'aquest país. Molts treballadors i persones humils tenen les nòmines, pensions i estalvis en la banca andorrana, dipòsits que, en el cas de BPA, conviuen amb l'operativa realitzada per blanquejar els diners de les màfies russa i xinesa, el càrtel de Sinaloa o alts funcionaris corruptes de Veneçuela, com va destapar la setmana passada l'informe del Tresor dels EUA.
El cas de Thelma és un d'aquests exemples. Brasilera resident a An-dorra, va intentar ahir pagar l'allisat de la seva melena negra a la perruqueria i la targeta no li va funcionar. Davant de l'entitat va descobrir que la mitjana d'espera a la cua era d'unes dues hores i va passar la vergonya de no poder pagar el servei.
