Ferran Font: "Si el que vol és fer diners, oblidi's de la borsa"

A les 5.00 hores obre els ulls per seguir el tancament de la sessió asiàtica; a les 8.00 connecta amb la borsa de Londres; a les 14.30, amb Nova York i a les 22.00, amb Chicago. Aquest operador de borsa és un dels ponents de la trobada Barcelona Trading Point, que se celebra al setembre.

-¿Com es va iniciar en el trading?

-Sóc empresari i ara em va bé, però quan la meva cartera de 4.000 clients va baixar a 400 vaig buscar una sortida. Sóc decidit, parlo sis idiomes (entre ells el xinès) i no se'm resisteix res. Però m'he arruïnat dues vegades.

-¿Per què?

-El trading és un entorn probabilístic: si poses set boles blanques i tres de negres en un cistell tens l'esperança a favor teu, però en alguna tirada sortiran negres. L'ésser humà busca la seguretat, no està preparat per a les boles negres, per a la incertesa, i l'essència del trading és la part emocional.

-¿Què ens passa si surten boles negres?

-Perdem el control. En un mal dia, el teu ego i l'ànim de revenja et porten a voler recuperar el que el mercat t'ha pres i deixes de ser objectiu en la teva anàlisi. Si perdies 10, amb el segon clic perdràs 100.

-¿I aquesta imatge de diners fàcils i ràpids?

-Segons una auditoria de la universitat de Berkeley, entre el 80% i el 90% dels comptes de brokers tenen pèrdues. És la indústria que hi ha al darrere la que ven que en 10 minuts es poden guanyar 2.000 euros.

-A vostè sembla que li ha anat molt bé.

-La gestió de la por a través del coratge és el que a la llarga em dóna l'èxit. Em va costar anys, però vaig guanyar el concurs Wilmott de trading matemàtic als EUA i treballo amb una indústria de trading d'alta freqüència.

-¿En què consisteix?

-Els brokers i traders dels ròdols de les borses estan a l'atur amb les seves jaquetes de colors. Els han substituït supercomputadores que fan centenars d'operacions en una mil·lèsima de segon; són imbatibles.

-¿I qui és l'amo d'aquestes màquines?

-Un dark pool, el gran capital ocult. Contracten els millors científics per crear models algorítmics amb aquests ordinadors. Jo sóc un quant [de matemàtica quantitativa]. Estudio el comportament d'aquestes màquines per anar robot contra robot.

-¿Quines possibilitats té un humil trader davant aquests agents robotitzats?

-El 10-20% de l'auditoria de Berkeley. A l'altre costat hi ha professionals superpreparats que guanyen 200.000 euros al mes i aquestes màquines treballen sobre algoritmes matemàtics que tenen com a base les emocions humanes com el pànic, l'avarícia, la revenja i l'eufòria. ¡Poden provocar l'esfondrament de la borsa! Aquestes institucions es refereixen als inversors com «el ramat».

-¿I la seva feina no li crea un dilema ètic?

-(...) No. Si algú pensa que amb un curset podrà batre'm a mi o a altres com jo és molt ingenu. Jo no he cobrat mai a ningú per un consell i arran del premi vaig obrir la meva pantalla per compartir el meu treball.

-¿Compartir? ¿En el sector financer?

-Jo n'he après compartint idees d'altres. Del trading se'n pot extreure una experiència valuosíssima per gestionar la vida, perquè a la vida hi ha les mateixes boles negres que en els mercats.

-Amb el trading no s'ha fet milionari.

-No. Sóc un màster en gestió de riscos i no assumeixo riscos que no pugui controlar. Només el 30% de les meves rendes procedeixen del trading. Si el que vol és fer diners, oblidi's de la borsa i registri el ticker FCAT. El domini de l'índex borsari català valdrà milions al seu moment.

Notícies relacionades

El mapa de les grans fortunes

La Generalitat pagarà a l’octubre els retards als funcionaris

-¿I per què no el registra vostè?

-No m'interessa. Només vull treure l'entrellat de com funcionen els mercats.