El dèficit fiscal de Catalunya es redueix al 7,7% del PIB

La crisi va reduir el 2011 el dèficit fiscal de Catalunya fins a 15.006 milions d'euros, el 7,7% del producte interior brut (PIB), per sota de la mitjana del 8% dels últims anys i el menor des del 2001, l'exercici en què es va modificar el mètode de càlcul. Amb el sistema que imputa als territoris despeses generals com Exteriors o Defensa (càrrega-benefici), el desfasament en la relacions financeres amb l'Estat també va baixar fins a 11.087 milions, el 5,7% del PIB. Malgrat haver baixat, es tracta d'un desfasament "estructural", segons l'Executiu català.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha presentat l'actualització de les balances fiscals amb les dades del 2011, les últims disponibles. Com a resultat d'aquestes dades, cada català va aportar aquest exercici 2.055 euros més del que va rebre en forma d'inversions d'Estat, per sota del 2010 (2.260). El descens per sota de la mitjana dels últims anys no es produïa des del 2006. La reducció del dèficit es va deure essencialment a la rebaixa del dèficit de l'Estat el 2011, que va fer que els espanyols i els catalans, per la part que els correspon, s'haguessin d'endeutar menys.

Superàvit en Seguretat Social

Per fer callar els rumors, Mas-Colell ha destacat que Catalunya va tenir superàvit a la Seguretat Social d'uns 24.000 milions entre el 1995 i el 2011, mentre que l'Estat va tenir un dèficit de 82.000 milions. I el superàvit compensa totalment el dèficit dels últims anys de crisi.

A parer del conseller, de tots els estudis existents es dedueix que "Catalunya és un contribuent net" i que ingressa prou per pagar-s'ho tot. A més, ha afegit, fa una "contribució molt generosa a la bossa comuna". Amb el saldo deficitari de la balança fiscal, Catalunya podria haver finançat totes les seves despeses de salut, educació i benestar el 2011, segons l'informe.

El càlcul revela que amb el mètode que prioritza la Generalitat (flux monetari), Catalunya va aportar el 19,2% dels ingressos a l'Estat, per sobre del seu pes econòmic (18,6% el 2011), mentre que va rebre el 14% de la despesa total, per sota del seu pes poblacional (16%). I el mateix passa amb el sistema de càrrega-benefici, amb una aportació del 18,9% del total d'ingressos i el 15% de despesa.

Solidaritat de tornada

Notícies relacionades

Cementos Molins unifica en una marca els seus negocis i remarca l’aposta verda

Galán: "Valem més que totes les energètiques espanyoles juntes"

El conseller ha admès que Catalunya està per sobre de la mitjana en renda, però no és la més rica. "És lògic que a l'estar per sobre de la mitjana contribueixi, però s'ha de discutir quant", i ha defensat el dret a rebre "solidaritat de tornada". L'estudi també demostra que quan s'elimina la Seguretat Social, lligada a drets individuals, el dèficit fiscal es dispara fins al 10,1% del PIB, al basar-se en polítiques de l'Estat de caràcter discrecional.

També ha dit que finançament autonòmic i balances fiscals "no són el mateix" perquè el primer està relacionat "amb un repartiment competencial". "Les autonomies requereixen més recursos", ha sentenciat. S'ha mostrat comprensiu amb les situacions puntuals, però a mitjà termini, o les comunitats reben més recursos o "s'anirà 'de facto' a un nou repartiment competencial" que comportarà recentralització finançant directament els serveis de l'Estat del benestar.