Escàndols financers

Els excaps de Caixa Penedès eviten la presó al tornar gairebé 30 milions

El jutge imposa penes menors malgrat la conducta «maliciosa i insidiosa» dels acusats

Els acusats assumeixen la culpabilitat i restitueixen les pensions milionàries al Banco Mare Nostrum

3
Es llegeix en minuts
MARGARITA BATALLAS
MADRID

L'excúpula de Caixa Penedès va negociar fins a l'últim minut per evitar ingressar a la presó i va acceptar tornar al Banc Mare Nostrum (BMN) els gairebé 30 milions d'euros que van cobrar els directius en concepte de pensions abans de l'enfonsament de l'entitat financera. El jutge José María Vázquez Honrubia va valorar aquest gest «anòmal» en aquest tipus de delictes i els va condemnar a penes que eviten l'ingrés a la presó. Aquest és el primer judici que s'ha celebrat a l'Audiència contra els abusos de banquers durant la crisi financera.

Ricard Pagès, exdirector general i expresident de Caixa Penedès, i els excaps Manuel Troyano, Santiago Abella i Joan Caellas van buscar una sortida d'emergència després de comprovar que la celebració de la vista els portava a la presó perquè el fiscal havia aconseguit acreditar que es van autoconcedir pensions milionàries. Per això, els va acusar d'administració deslleial i va reclamar tres anys i mig de presó per a Pagès i tres per als altres imputats.

Les negociacions de l'acord extrajudicial van començar dimecres i es van allargar fins minuts abans de començar la vista, quan BMN va rebre la confirmació que Pagès i Abella els havien tornat els diners dels quals s'havien apropiat i Troyano i Caellas els reportaven les pòlisses que no havien cobrat al ser acomiadats per aquesta entitat després d'adquirir Caixa Penedès.

Els banquers van entrar a la sala de vistes amb un paper a la butxaca que van llegir al tribunal en què informaven que havien tornat o restituït les pensions milionàries i que aquesta decisió era «independent» de l'acord que adoptés el magistrat a l'hora de dictar sentència.

EL FISCAL NO CEDEIX/ Malgrat això, el fiscal es va mantenir ferm i va reiterar la seva petició de presó perquè «la restitució s'ha portat a terme a última hora» i els fets enjudiciats eren molt greus. Per la seva part, les dues acusacions particulars, en nom del BMN i de la fundació de la caixa catalana van sumar forces i van presentar un nou escrit d'acusació en què rebaixaven les penes a dos anys de presó per a Pagès i un per a la resta dels acusats. Aquest escrit va ser assumit pels banquers als quals el jutge va preguntar si reconeixien la seva culpabilitat. Tots quatre la van acceptar, tot i que Pagès es va resistir a pronunciar aquestes paraules que finalment va articular davant la insistència del jutge.

Després d'aquest tràmit, el fiscal es va congratular del fet que els acusats «li haguessin donat la raó» al reconèixer la seva culpabilitat, tot i que els va retreure «la restitució a última hora». Per la seva part, el lletrat de BMN, Óscar Morales, va celebrar que s'hagi tornat «al contribuent el que és seu». I va afirmar: «Avui és un bon dia per a la justícia penal». I les defenses van temptar una altra vegada la sort al reclamar una altra rebaixa de pena per diferents motius legals. Per exemple, van sol·licitar que l'any de presó quedés reduït a quatre mesos i mig.

Però Vázquez Honrubia va assumir la petició de les acusacions i va fer ús del seu dret a dictar sentència a viva veu. El togat va titllar la conducta dels acusats de «maliciosa i insidiosa» perquè van recórrer a «una sèrie de procediments enganyosos» per «burlar» els òrgans de la societat per cobrar les pensions. Per això, els va retreure que haguessin anteposat «els seus interessos personals als de la societat».

Però va atorgar la condició d'atenuant molt qualificat a la devolució dels diners. «És realment anòmal que en aquest tipus de delictes es repari el dany», va afegir. Per aquest motiu, el magistrat va assenyalar que el reintegrament d'aquests diners «restaura l'ordre jurídic i compensa la víctima, per tant [els acusats] s'han sotmès a la llei i al dret i això ha de tenir la seva traducció en una reducció de la pena imposada».

Notícies relacionades

SENTÈNCIA FERMA / Per aquest motiu, va imposar dos anys de presó a Pagès com a autor material i un any als altres tres com a coautors. També els va inhabilitar per treballar en entitats financeres mentre duri el seu càstig i al pagament de les costes judicials.

La sentència es va declarar ferma en el mateix acte ja que la fiscalia va anunciar que no pensava recórrer-la, i, encara que en una nota de premsa va defensar la seva petició, va explicar que les penes imposades pel jutge Vázquez Honrubia «eren legalment aplicables».