L’empresa propietària de l’hidroducte BarMar tindrà la seva seu a la Costa Blava i un directiu d’Enagás serà el seu CEO

Nou pas cap al futur hidroducte que connectarà Barcelona i Marsella per mar, el conegut com a BarMar. Espanya i Portugal han creat una aliança conjunta per explotar el tub que tindrà la seva seu a la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava, mentre que el directiu espanyol Francisco de la Flor serà el seu conseller delegat, segons han anunciat aquest dijous els promotors del projecte, l’operador del sistema gasista espanyol, Enagás, i els operadors francesos Na Tran, antic GRTGaz, i Teréga.

La nova societat compta amb una participació accionarial que es distribueix a parts iguals entre els dos països: la filial d’Enagás, Infraestructuras de Hidrógeno, tindrà el 50%, NaTran un 33,3% i Teréga un 16,7%. És la mateixa estructura que l’acordada fa un any en la firma de l’acord de desenvolupament conjunt, en el qual els tres promotors van decidir per primera vegada la governança de la canonada, i a la qual ara se suma la creació de la societat, la seva ubicació i l’elecció de qui està al capdavant.

El que serà el seu conseller delegat, Francisco de la Flor, està format en enginyeria química, ciències econòmiques i administració d’empreses i compta amb més de 35 anys d’experiència en els sectors de l’energia i el gas natural. Ha exercit càrrecs i responsabilitats diverses en àrees comercials, tècniques, de compres, internacionals, de planificació, regulatòries i de relacions institucionals dins d’Enagás i altres companyies.

Actualment, De la Flor presideix el grup d’experts en gas de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (UNECE) i és membre del Comitè Executiu i del Consell de la Unió Internacional de Gas (IGU). A més, participa en el grup internacional d’importadors de gas natural liquat (GII GNL), en el Comitè del Programa LNG2026 i en el Comitè Assessor de Negocis i Indústria per a l’OCDE (BIAC/OCDE). També va ser president de Gas LNG Europe i membre del consell d’organismes com GIE, ENTSOG, NGVA, Marcogaz i Sedigas.

Tres anys després

La interconnexió entre Barcelona i Marsella va ser anunciada pel president del Govern, Pedro Sánchez, el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre portuguès, António Costa, l’octubre del 2022. L’acord, sorgit en plena crisi energètica, enterrava, així, el polèmic projecte nonat del MidCat, que aspirava a travessar els Piriners carregat de gas natural, i el brevíssim plantejament sorgit després de l’esclat de la guerra d’Ucraïna per unir Barcelona i Livorno (Itàlia).

Després d’aquest pacte polític, els països promotors van donar forma al projecte en una cimera celebrada el desembre del 2022 a Alacant. Allà es va conèixer el disseny inicial, que va resultar en una canonada submarina d’uns 455 quilòmetres que s’utilitzaria per transportar només hidrogen verd i que es posaria en funcionament el 2030. I també el seu cost: uns 2.500 milions d’euros. D’aquesta quantitat, a Espanya li correspon assumir uns 1.000 milions d’euros, el 40% del total, segons va concretar el conseller delegat d’Enagás, Arturo Gonzalo Aizpiri, el gener del 2024.

Notícies relacionades

Mor l’exdirector de Port Aventura i Riu Hotels, l’empresari mallorquí Lluís Rullan Colom

Multes de fins a mig milió d’euros per als propietaris d’habitatges que no realitzin aquest tràmit

I també que el BarMar formaria part d’un pla més ambiciós, batejat com a H2Med, que inclou una altra interconnexió, en aquest cas entre Espanya i Portugal (entre les localitats de Celorico da Beira i Zamora, que es denomina CelZa), amb una longitud 248 quilòmetres i un cost de 350 milions d’euros. CelZa comptarà amb una capacitat màxima de transport de 0,75 milions de tones d’hidrogen renovable, mentre que BarMar disposarà d’un límit de dos milions de tones, cosa que suposaria el 10% de la demanda total d’hidrogen del continent en aquesta data, segons les estimacions actuals.

L’H2Med ha sigut inclòs dins de la llista de Projectes d’Interès Comú (PCI), cosa que li atorga un estatus prioritari per sol·licitar fons, realitzar una planificació i concessió de permisos accelerada, obtenir millors condicions regulatòries, menors costos administratius i li dona més visibilitat per als inversors. I rebrà fons de l’Agència Executiva Europea de Clima, Infraestructures i Medi Ambient (CINEA) per cobrir el 50% dels costos de desenvolupament per a la fase actual, que inclou els estudis d’enginyeria i les prospeccions marines del BarMar i les avaluacions d’impacte ambiental necessàries per al procés d’autorització per un total de 35,5 milions d’euros.