Esmorzar amb atur i estadístiques

Avui toca esmorzar amb atur i estadístiques. Res a veure amb Esmorzar amb diamants, aquella pel·lícula que van protagonitzar Audrie Hepburn i George Pepper, basada en la novel·la del mateix títol de Truman Capote. Tampoc l'Espanya del 2014 té res a veure amb els Estats Units de 1961, però la tragèdia de l'atur és gairebé sempre similar

L'INE, que presideix Gregorio Arroyo, dóna avui les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de l'any, que és un període tradicionalment dolent per a l'ocupació. El 2013 l'atur va pujar en 237.300 persones; el 2012, en 365.900, i el 2009, en l'era Zapatero, va ser el pitjor principi d'any en molt temps, amb un augment de la desocupació de 802.800 persones. Aquest any la incertesa augmenta perquè l'INE ha actualitzat el cens i la metodologia, i això ha significat que el 2013 va acabar amb 377.000 persones més amb feina de les que es pensava, però també amb 39.300 aturats més. I va tancar amb 5.935.600 desocupats. Això significa que per molt bons que hagin estat els mesos de gener, febrer i març del 2014, és probable que l'atur hagi tornat a superar la xifra dels 6.000.000 de persones. El seu únic valor econòmic és que és una xifra rodona. L'ocupació a Espanya té els mateixos problemes i el drama és gairebé idèntic amb 5,99 milions d'aturats que amb 6, encara que els números rodons tinguin una màgia especial.

Notícies relacionades

Cirsa arriba a borsa amb una retallada de valoració del 40%

De la cultura al pis turístic

El valor de l'EPA del primer trimestre s'haurà de buscar en l'evolució de la desocupació i en comparació amb els anys anteriors i, respecte als anys anteriors, les previsions són optimistes. Les xifres de l'EPA, per una altra part, són estadístiques, les millors, però estadístiques, i grinyolaran amb les de l'atur registrat, que amb 4,79 milions d'aturats al març són bastant menys, encara que no menys dramàtiques.

La discussió sobre l'exactitud d'unes i altres és tan bizantina com estèril, malgrat que polítics i analistes les utilitzen segons la seva conveniència. L'exactitud estadística potser és una quimera, com explicava amb gràcia el ja desaparegut Julio Alcaide Inchausti, pare de la moderna estadística espanyola. Quan ja era una autoritat i respectat per tothom, deia que quan es morís, ell que creia haver estat un bon cristià, esperava anar al cel. Allà, s'imaginava que es trobaria amb sant Pere i, si l'hi permetia -i confiava que fos així- només li preguntaria una cosa, que completaria la seva felicitat celestial. Li preguntaria: «Sant Pere, ¿em podria dir quin és el PIB exacte d'Espanya?», perquè com el mateix Inchausti explicava als seus alumnes, el càlcul estadístic precís era impossible, una cosa que potser passa també amb l'atur. Per això, la tragèdia no varia si l'esmorzar és amb 5,99 milions o 6 milions d'aturats. I res de diamants.