Amor pel periodisme

Vaig treballar amb Ignasi Pujol entre els anys 2005 i 2010. Va aparèixer un dia a la redacció d'Expansión a Barcelona amb flamants pantalons i americana, corbata, un ampli somriure i unes enormes ganes de fer-se un lloc en un diari planter de grans professionals del periodisme econòmic a Espanya. Era molt jove, no tenia ni 24 anys, i havia col·laborat abans a l'agència de notícies Europa Press, després de llicenciar-se en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.

A l'Ignasi li van assignar la cobertura de sectors estratègics per a l'economia catalana: infraestructures com el Port de Barcelona i l'Aeroport del Prat, a més d'aerolínies i empreses cotitzades com Abertis i Gas Natural. Molt ràpidament es va convertir en el flagell de les fonts d'informació dels seus sectors per la seva insistència i tenacitat a l'hora d'aconseguir notícies. No es perdia cap junta d'accionistes ni cap fòrum on pogués abordar possibles informants. I molt aviat va començar a treure exclusives que van ocupar la primera plana, premonitòries del futur de l'economia. Recordo els seus articles de fons sobre el sector del totxo. «La construcció destruirà més de 500.000 llocs de treball en dos anys», escrivia l'Ignasi el 2009. I les seves àmplies entrevistes a primers executius de grans empreses. «Em preocupa que Vueling es converteixi en una mini Iberia», titulava després d'una conversa mb el fundador de Vueling, Carlos Muñoz. Va ser un dels periodistes que van saber explicar més bé la crisi de Spanair.

De l'Ignasi sempre en va sobresortir el sentit de l'humor, l'optimisme, l'afabilitat. Les seves bromes i sortides eren la sal de les tardes a la redacció.

A finals del 2010, l'Ignasi va deixar Expansión per formar part de l'equip fundador del diari Ara. Primer com a redactor i, més endavant, després d'una breu etapa com a cap de premsa del Departament d'Empresa i Ocupació del Govern, com a redactor en cap d'Economia.

Notícies relacionades

El 76% dels espanyols asseguren que la fusió BBVA-Sabadell no els afecta

Illa: "Preferiria que l’opa no tirés endavant"

Al seu bloc a l'Ara, Pista d'aterratge, l'Ignasi publicava les seves opinions i pensaments. A finals del 2012, va escriure un article escruixidor en què confessava que feia 47 dies que lluitava contra un càncer. El 18 de juliol de l'any passat va publicar: Sóc aquí. I com m'agrada ser-hi. Havia guanyat la batalla a la malaltia i tornava a ser on li feia més il·lusió, a la redacció.

Passat l'estiu va recaure, i la malaltia el va vèncer dimarts, als 32 anys. Ignasi, com ens agradaria que hi fossis. El funeral serà avui, dijous, a les 10 del matí a la parròquia de la Verge de la Pau, a Barcelona.