Hisenda força a declarar béns i pisos a l'estranger

Apartir de l'1 d'abril, els espanyols que tinguin cases, terrenys, comptes o altres inversions a l'estranger, s'exposen a dures sancions econòmiques i penals. Després de l'amnistia fiscal, que es va acabar el 30 de novembre passat, comença ara una segona fase de reflexió i de possibilitat de normalitzar la situació fiscal per a totes aquelles persones que són titulars d'actius fora d'Espanya i no s'hi hagin acollit. Així, aquelles persones que disposen d'apartaments en qualsevol país estranger, des del Marroc fins a la Cerdanya francesa, comptes i altres inversions en tercers països disposen fins al 31 de març vinent per comunicar-ho a l'Agència Tributària.

I el mateix passa amb els estrangers residents fiscals a Espanya que tinguin propietats i altres actius als seus països d'origen. Si no ho fan, a partir de l'1 d'abril es veuran sotmesos a un sistema sancionador que «podrà gravar no només econòmicament sinó també penalment pel descobriment de béns opacs», explica Miquel Terrassa, de KPMG.

REBLAR EL CLAU / És un canvi radical conseqüència de la nova llei antifrau que va entrar en vigor el mes passat, que es compatibilitza amb un marc de més intercanvi d'informació entre les autoritats d'Hisenda. L'obligatorietat de comunicar aquestes dades entre l'1 de gener i el 31 de març a través d'un imprès que encara no s'ha donat a conèixer afecta tots els béns i rendes que superin els 50.000 euros.

Esteban Raventós, soci de fiscal de Baker & MCKenzie a Barcelona, assegura que, a partir del mes de gener vinent, «és una tonteria» no comunicar la titularitat dels actius que es posseeixen en altres països. A més a més, per a aquells que vulguin quedar-se encara més tranquils hi ha l'opció de presentar una declaració complementària o bé de l'impost del patrimoni (recuperat des del 2011) -si se superen els 700.000 euros de valor patrimonial net (exclosos els deutes)- o de l'impost de la renda (IRPF) dels últims quatre exercicis no prescrits (2008-2011) o cinc, en el cas que pogués existir el risc d'incórrer en delicte fiscal. Terrassa recorda que fins al 31 de març existeix aquesta possibilitat «si s'abonen, això sí, els corresponents recàrrecs i interessos de demora». Però es guanyarà en tranquil·litat.

La conseqüència essencial de no informar-ne el fisc radica en el fet que les rendes i actius que es descobreixin per part d'Hisenda a partir de l'1 d'abril es consideraran guanys patrimonials no justificats que s'imputaran «a l'exercici més antic dels no prescrits». En essència significa que desapareix la prescripció per a aquesta mena d'actius.

Per aquest motiu tributaran com un salari al tipus marginal de l'IRPF, però amb una sanció del 150% en la quota a pagar, un recàrrec del 20% i interessos de demora. Segons Terrassa, es pot dir que «l'escenari de tot aquell que sigui resident fiscal a Espanya que no hagi informat dels béns que té a l'exterior canvia completament». Raventós sosté que després de desaprofitar l'amnistia fiscal, amb un peatge nominal del 10% -que al ser només els rendiments pot haver-se saldat amb el 4% o el 5%-, «és del tot irresponsable» optar per no informar.

Moltes persones que amb elboomimmobiliari van comprar segones residències en zones frontereres, com la Cerdanya francesa o Andorra, van aquests dies en massa a consultar assessors fiscals. «S'ha de valorar el risc», apunta Terrassa. Si es tracta de béns immobles o comptes adquirits amb diners declarats al seu dia no hi ha cap problema. Només caldrà informar de l'existència dels béns.

De fet, en to de broma i per comparar-ho amb la fi del món anunciada pels maies per al 21 de desembre que ve, alguns experts es refereixen a l'«apocalipsi fiscal» de l'1 d'abril. Si és, per exemple, un immoble pel qual s'hauria d'haver presentat la declaració de patrimoni, caldrà presentar-ne una de complementària o bé les de l'IRPF del 2008, 2009, 2010 i 2011 en concepte de rendes imputades (2% del valor d'adquisició, ja que en altres països no hi ha valor cadastral).

Notícies relacionades

El Sabadell guanya un 58% més i torna a elevar la remuneració a l’accionista en plena opa

El 76% dels espanyols asseguren que la fusió BBVA-Sabadell no els afecta

PERILLS DE NO DECLARAR/ Serien, en el cas d'una residència de 150.000 euros, uns 12.000 euros més interessos de demora. Però en el cas de no informar-ne, el resultat sí que seria apocalíptic: un mínim de 10.000 euros, el valor del bé gravat al tipus de la renda del contribuent i la sanció del 150% de la quota a pagar.

Un altre dels riscos es troba en la reforma del Codi Penal que encara no s'ha aprovat. S'hi estableix un règim de delicte fiscal agreujat (més de 600.000 euros) que tindrà una prescripció de 10 anys en lloc de cinc i la pena, de dos a sis anys, en lloc d'un a cinc d'ara, recorda Raventós. Per això, no informar dels béns a l'estranger no només pot suposar pagar al fisc més del seu valor sinó que pot acabar amb una pena de presó.