Illa alerta del perill que "falli l'equilibrio" entre el poder executiu, legislatiu i judicial

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha subratllat aquest dijous que el poder judicial també i "sobretot" és un servei públic, i ha de respectar l'autonomia dels altres dos poders: el legislatiu i l'executiu. En una jornada a Barcelona sobre la renovació de la confiança en el dret, amb presència de juristes reconeguts, Illa s'ha compromès a respectar l'autonomia judicial, però ha reclamat que aquest "equilibri no falli", com creu que està passant últimament en històriques democràcies liberals, en referència als Estats Units i altres països. Per això, creu que la ciutadania creurà més en la justícia si hi ha equilibri i respecte entre els tres poders.

Aprofitant que aquest divendres és el Dia d'Europa, Illa ha refermat que la democràcia continental es basa en tres pilars: els valors cristians, la filosofia grega i el dret romà. Justament sobre el dret romà, ha remarcat que el dret ha de servir per defensar el bé comú i evitar l'ús de la força, al contrari del que creu que està passant últimament. En aquest sentit, ha dit que els poders públics han de defensar el bé comú i l'interès general, i no pas el de certs col·lectius, entre els que ha posat d'exemple els empresaris, un col·lectiu de treballadors o certs clubs esportius.

Notícies relacionades

El Govern aixecarà dilluns les restriccions en el segon perímetre del focus de pesta porcina africana

La jutge de la dana cita a declarar com a testimoni el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo

Per la seva banda, el president del Consell de l'Advocacia Catalana, Joan Martínez, ha lamentat que en els últims anys s'hagi estès certa desconfiança entre la ciutadania cap a la justícia a causa del seu col·lapse i la seva "opacitat".

Finalment, el president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Francesc Tusquets i Trias de Bes, ha dit que la crisi de confiança en la justícia ja fa anys que dura, però s'ha agreujat amb les notícies falses, que fomenten "l'enfrontament permanent i l'autoritarisme". Per això, ha recordat que les lleis democràtiques es fan perquè "el més fort no ho pugui tot". En aquest sentit, ha recordat que als EUA qui més s'ha oposat a certes ordres executives del president Donald Trump han estat els jutges i les universitats. En tot cas, ha dit que no es pot confondre "el Dret en majúscula amb l'aplicació més o menys encertada d'una llei".