Cristóbal López, el cardenal salesià format a Girona que podria ser Papa

Un company de promoció i amic des del seminari (ara vicari de la parròquia Sant Joan Bosco de Barcelona), Rafel Gasol, recorda que "els anys que vam passar a Girona van ser fantàstics, vam estudiar molt però també ens ho vam passar molt bé". El va conèixer quan tenia 13 anys i assegura que "ja era un noi molt simpàtic i intel·ligent, que com tots els altres es preguntava què fer a la vida".

Afincat a Badalona, va aterrar a Girona perquè "era on hi havia l'únic seminari salesià on podies fer els estudis superiors" (hi arribaven alumnes procedents de tot Catalunya però també d'Osca i de Navarra). Allà també va coincidir amb Josep Maria Camprubí, actual rector de la parròquia de Santa Eugènia de Ter de Girona. "Quan vam tenir més relació va ser en la seva etapa de Provincial, venia a Girona com a mínim una vegada l'any a visitar la comunitat, on s'hi passava dos o tres dies", recorda. "Sempre ens preguntava com estàvem i què estàvem fent, i en la mesura que podia anava a parlar amb la resta de capellans de la diòcesi per copsar l'opinió dels companys i conèixer la seva percepció sobre la nostra feina", assegura.

La comunitat salesiana a Girona, amb la que manté el contacte, destaca que és una persona "molt oberta, inquieta, dialogant i alegre, convençut i enamorat de la seva vocació i així ho demostra amb la seva manera de fer; no s'ha tancat mai a la rectoria i sempre ha volgut trepitjar els suburbis, una figura molt continuista amb la línia del papa Francesc". Amb les persones marginades, afirma, "hi té molta mà": "És molt apostòlic i partidari d'aquesta Església en sortida del papa Francesc, d'anar a buscar les persones pobres i necessitades".

Trepitjar els suburbis

Cristóbal López va ingressar l'any 1964 a la família religiosa fundada per Joan Bosco, emetent els seus primers vots el 1968, amb 16 anys, i els vots solemnes als 22, el 1974, detalla Europa Press. Després de completar els estudis secundaris al seminari salesià de Girona, entre el 1973 i el 1979 va finalitzar la seva formació filosòfica i teològica al seminari salesià de Barcelona. A més, el 1982 es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ordenat sacerdot el 1979, va exercir inicialment el seu ministeri a favor dels marginats al barri perifèric de la Verneda de Barcelona. El 1984 va marxar cap al Paraguai, on durant dos anys es va dedicar a la pastoral juvenil a l'escola salesiana d'Asunción i posteriorment va ser delegat provincial de pastoral juvenil vocacional (1986-1992). Simultàniament, durant un any va editar el Butlletí Salesià (1991-1992) i després va ser rector a la capital paraguaiana (1992-1994). Posteriorment, va ser Superior de la Societat Salesiana de Don Bosco al Paraguai (1994-2000) i director de comunitat i docent al Col·legi Asunción (2000-2002), i després va exercir el seu ministeri en les missions salesianes del país sud-americà (2002-2003).

Aleshores es va traslladar al Marroc, on va ser director de la comunitat i de la pastoral parroquial i escolar al centre de formació professional de Kénitra (del 2003 al 2011), abans de tornar a l'Amèrica Llatina com a Superior de la província salesiana de Bolívia (2011 a 2014). Després va tornar a Espanya com a Superior de la província salesiana de Maria Auxiliadora, del 2014 al 2017, any en què va ser nomenat arquebisbe de Rabat pel papa Francesc, succeint al francès Vincent Landel, que pertanyia a la Congregació del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram.

Al servei de la minoria

Va rebre l'ordenació episcopal l'any 2018 a la catedral de Sant Pere de Rabat (tant Gasol com Camprubí hi van assistir) a mans del cardenal Juan José Omella, aleshores arquebisbe metropolità de Barcelona, sent consagrants el cardenal franciscà Carlos Amigo Vallejo, arquebisbe emèrit de Sevilla, i l'arquebisbe Vito Rallo, nunci apostòlic al Marroc. 'Adveniat regnun Tuum' (‘Vingui el teu Regne’) va ser el lema que va escollir per al seu ministeri, al servei de la minoria catòlica.

Amfitrió del papa Francesc

Com a arquebisbe de Rabat, l'any 2019 va rebre al papa Francesc amb motiu del seu viatge al Marroc per commemorar el vuitè centenari de la històrica trobada entre Sant Francesc d'Assís i el sultà Al-Malik Al-Kamil. Camprubí confessa que "ens deia que li explicava acudits al Papa mentre l'acompanyava en cotxe d'una punta a l'altra del Marroc", i afegeix que "el tarannà del papa Francesc era molt obert i alegre i segur que es va alegrar de trobar un bisbe amb humor".

Mig any després, el Papa el va proclamar cardenal amb el títol de San Leone I, en reconeixement al seu ampli coneixement, tant del món islàmic com de les comunitats populars de l'Església a Llatinoamèrica. També és membre dels Dicasteris per al Diàleg Interreligiós; i per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.

"S'ha de ser un malalt mental per voler ser Papa"

En les darreres setmanes, en ser preguntat per la possibilitat de ser escollit Papa, ha reiterat que no té cap intenció d'ocupar el càrrec. "Ser Bisbe de Roma sobrepassa qualsevol persona i, per tant, pretendre això significa estar malament del cap i no fer-se càrrec del que significa o estar malament del cor i tenir ànsies i pretensions de poder", va assegurar en una entrevista el dia del funeral del papa Francesc que s'ha fet viral, a partir d'on va precisar que "s'ha d'estar boig, s'ha de ser un malalt mental o un malalt espiritual".

No obstant, va puntualitzar que una cosa és el que "un diu" però, "si l'Església ho demana" i "els germans cardenals" ho escullen, "no es pot dir" que no s'està disponible. "A més, en això de l'elecció del Papa, la lògica no funciona massa. Ja va passar amb Francesc i amb molts altres que ningú s'ho esperava i, no obstant això, van ser escollits. Així que estic molt tranquil", va argumentar, tot i que va voler deixar clar que "no em sento ni molt menys a l'altura ni preparat". També va augurar que el pròxim pontífex hauria d'aprofundir en les línies impulsades pel papa Francesc, però no per fidelitat personal a la seva figura, sinó perquè "són evangèliques" i beuen "de la tradició més pristina i genuïna de l'Església".

Notícies relacionades

Condemnat un pare per agredir un home que havia tocat el seu fill en una piscina de Lleida

Consulta el número de desempat de les preinscripcions 2025 als col·legis i instituts de Catalunya

En aquestes intervencions també ha fet palès el seu sentit de l'humor ja que, en una de les nombroses ocasions en les que va ser preguntat per la possibilitat de ser el nou Papa, va replicar: "Com va dir un altre cardenal quan li van preguntar si podia ser papa: 'Sí, papa fregida'".

D'altra banda, preguntat per l'edat ideal del pròxim bisbe de Roma, va afirmar que "la lògica humana" suggereix escollir algú "entre els 60 i els 70 anys" pel que, amb 72 acabats de fer, va tornar a insistir que no es veia com a candidat.