Desenllaç d'una suposada evasió d'impOstos

Arxivat el presumpte delicte fiscal de l'advocat Cuatrecasas

El jutge nega que hi hagués defraudació per usar societats per deduir despeses

Acusa Hisenda de «tractar de maximitzar» el cas per portar-lo cap a la via penal

Emilio Cuatrecasas, a la sortida dels jutjats el setembre passat.

Emilio Cuatrecasas, a la sortida dels jutjats el setembre passat. / ACN / BETRAN CAZORLA

1
Es llegeix en minuts
EL PERÍÓDICO
BARCELONA

Cas tancat. El titular del Jutjat d'Instrucció número 32 de Barcelona, José Antonio Cruz de Pablo, ha decidit arxivar i sobreseure les diligències prèvies per un presumpte delicte fiscal de l'advocat Emilio Cuatrecasas per defraudar 3,7 milions en els impostos de societats, patrimoni, IRPF i IVA a través d'un entramat societari.

L'acte destaca que «resulta palmària» arran de les proves i declaracions «l'absència de qualsevol conducta d'ocultació». L'ús d'un entramat societari amb què el prestigiós lletrat es va deduir despeses respon al «marc normatiu de l'economia d'opció», afirma el magistrat.

El jutge també rebutja l'existència de «societats fictícies o de façana» tal com van denunciar l'Agència Tributària i la fiscalia. Subratlla que el fisc coneixia l'existència de les societats, que van tributar al seu dia sense que l'Agència Tributària «apreciés cap mena d'irregula­ritat».

Amb extrema duresa, el jutge Cruz de Pablo critica que Hisenda tractés de «maximitzar» el cas per conduir-lo cap a la via penal, «atenent a raons d'oportunitat, conveniència o voluntarisme selectiu».

Notícies relacionades

«Ni existeixen indicis de simulació negocial, ni de simulació per interposició subjectiva, ni simulació de les persones jurídiques». Tampoc apareix en cap moment «el més mínim indici d'existència d'ocultació o defraudació, ja que sempre l'Administració Tributària va tenir un íntegre i detallat coneixement del fet imposable», segons s'assegura en l'acte.

El jutge recorda la sentència número 737/2006 del Tribunal Suprem, segons la qual «la introducció oberta de despeses reals com a deduïbles, que després no són tals, no implica engany, ni suposa, per tant, conducta defraudatòria».