Un quart de la sanitat

Cristina Contel, presidenta, i Lluís Monset, director general d'Aces, poden dir que representen una quarta part del sector sanitari. O almenys aquesta és la proporció de la població (26,4%) que té doble cobertura a Catalunya, la pública i la privada. En la seva opinió, quan l'organització està a punt de celebrar el 35è aniversari, el sistema sanitari hauria de generalitzar un model similar al de Muface, mitjançant el qual els funcionaris elegeixen lliurement entre prestació pública i privada, i majoritàriament opten per la segona.

Monset destaca que la crisi revela que el sistema públic «s'ha finançat amb els pressupostos i deute. I així no podrà seguir per sempre; mentre que el model Muface, encara que millorable, no ha generat dèficit ni un sol any». Contel, per la seva part, entén que el futur del sector privat passa per «una definició competencial» (¿què cobreix el sector públic i què el privat?) i més força com a proveïdors, enfront dels seus grans clients, les asseguradores, que comportaran més fusions com la més recent protagonitzada per Quirón i USP. Critiquen la «politització» del sistema públic. També denuncien la competència que exerceix sobre el sector privat al fer de proveïdor de les asseguradores a través de Barnaclínic o altres fórmules en hospitals comarcals amb què operen de forma privada amb actius i instal·lacions públiques.

Notícies relacionades

El mapa de les grans fortunes

La Generalitat pagarà a l’octubre els retards als funcionaris

Monset i Contel destaquen, de totes maneres, que Aces ha guanyat representativitat gràcies a la creació de l'Institut per al Desenvolupament i la Integració de la Sanitat (Idis), que van contribuir a crear. També per la seva integració a la Federació Nacional de Clíniques Privades, en la qual ocupen una vicepresidència, que els va obrir les portes de la patronal CEOE i a participar en òrgans de decisió sanitària a Brussel·les.

Amb 142 empreses associades i més de 14.000 empleats, el 62,3% de la facturació dels seus socis procedeix de les asseguradores; el 26,3%, dels concerts públics, i la resta, dels pacients privats. A la condició de proveïdors d'asseguradores -tenen les tarifes congelades des del 2006-, s'hi suma el negoci lligat a concerts, amb demores en els cobraments. Tot plegat ha portat moltes clíniques a l'ofec financer. Una de les vies que tenen per créixer són les pòlisses de salut col·lectives, que paguen les empreses a la seva plantilla i les úniques que tenen incentius fiscals; així com una derivació més elevada de pacients crònics a centres sociosanitaris. També demanen gestionar l'assistència de les 600.000 persones que a Catalunya no cotitzen perquè són il·legals o guanyen més de 100.000 euros l'any i a les quals es retirarà la targeta sanitària.