L'ESTRATÈGIA NEGOCIADORA

Guerra de guerrilles

El Governes llança al joc de paraules per aparentar que compleix amb la UE mentre incompleix

Guanyar temps és l'objectiu

El president espanyol Mariano Rajoy a l’arribar a la cimera, ahir.

El president espanyol Mariano Rajoy a l’arribar a la cimera, ahir. / REUTERS/ERIC VIIDAL

2
Es llegeix en minuts
ROSA MARÍA SÁNCHEZ
MADRID

La guerra de guerrilles es defineix a l'enciclopèdiaonlineviquipèdia com a«tàctica militar de conflictes armats consistent en fustigar l'enemic en el seu propi terreny amb destacaments irregulars i mitjançant atacs ràpids i sorprenents». El Govern sembla haver optat per una estratègia d'aquest tipus en la seva particular negociació amb la Comissió Europea per aconseguir que Brussel·les aixequi la mà i relaxi unes exigències de reducció del dèficit públic que podrien acabar donant el cop de gràcia a l'economia espanyola, en recessió i amb la taxa d'atur més alta de la Unió Europea.

Després de constatar que Brussel·les no decidirà abans del maig si relaxa l'exigència d'un dèficit màxim del 4,4% del PIB per a aquest any, el Consell de Ministres farà avui el primer pas en l'elaboració d'uns pressupostos per al 2012 (fixació del sostre de despesa) que no respectaran el sostre marcat. El Govern de Rajoy ha muntat una estratègia d'arguments per «fustigar»Brussel·les mitjançant «atacs ràpids i sorprenents»que a través de jocs de paraules permetin mantenir viva la idea que compleix.

Excuses

«El compromís del pacte d'Estabilitat és reduir el dèficit al 3% del PIB el 2013»,reblen ara fonts del Govern. Aquí s'hi amaga la idea que tant és si el dèficit del 2012 acaba o no en el 4,4% del PIB sempre que el Govern es mantingui ferm en el 3% per al 2013. Aquest argument concedeix al Govern la coartada política per preparar un pressupost que no segueixi al peu de la lletra els compromisos de l'Executiu anterior (el 4,4%) mentre segueix dient que es respecten les regles de Brussel·les. Tot i que no és segur que l'argument convenci Brussel·les -on cada vegada és més evident la irritació per les maniobres confuses d'Espanya-, es pot guanyar temps mentre es resol aquesta picabaralla.

Notícies relacionades

«El Govern està fermament compromès amb la reducció del dèficit públic però les circumstàncies han canviat i ara estem en recessió».Amb aquesta frase, que resumeixen els arguments que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va portar ahir a Brussel·les, Espanya està demanant que es donin per bons els ajustos derivats de les dures reformes que ha posat i posarà en marxa (pujada de l'IRPF, retallada de despeses, privatitzacions i tot el que vingui al darrere) i que no tingui en compte la desviació d'ingressos i despeses que provoca la crisi. Això introdueix en el debat el concepte dedèficit estructural, en què no computen els efectes derivats del cicle econòmic, com per exemple les prestacions més grans o la pèrdua d'ingressos derivats de la desocupació. El canvi de focus concediria un respir en forma d'algun punt de PIB de dèficit addicional per sobre del 4,4% del PIB.

«Hem tingut la mala sort d'haver de ser els primers a donar la cara. Els altres vindran després»,és una altra peça dels pretextos oficials del Govern. A Espanya li hauria agradat una revisió generalitzada dels objectius de dèficit per a tots els països, per evitar el càstig dels mercats. És una cosa que es dóna per segur que passarà tard o d'hora. Però Espanya no pot esperar, ja que el calendari electoral ha portat el Govern a haver de presentar ara els pressupostos del 2012.«El mateix Consell Europeu en què Rajoy plasmarà la seva firma en la reforma del Tractat per disciplinar el dèficit no pot donar cap senyal de relaxació», apuntaven ahir fonts comunitàries.