Els proveïdors d'ajuntaments que acceptin quitances cobraran abans

Enmig d'una confusió enorme, el Consell de Ministres va fer ahir els primers passos per posar en marxa un pla que permeti que els proveïdors cobrin a partir del maig les factures pendents de pagament per part d'ajuntaments i comunitats autònomes. El Govern cantral va aprovar ahir per a la seva remissió a les Corts un projecte de llei orgànica i un reial decret per fer possible que l'Estat avali el futur mecanisme per pagar a aquests proveïdors i sobre el qual la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va donar escassos detalls.

Va fer falta esperar el comunicat posterior que resumeix els acords de Consell de Ministres per esbrinar que les factures dels ajuntaments es començaran a pagar a partir de l'1 de maig, que s'abonaran totes al llarg del 2012 i que tindran prioritat en el cobrament els proveïdors que acceptin una quitança sobre el seu deute, així com les factures de més antiguitat. Dos importants detalls que la vicepresidenta no va aportar malgrat que se li va preguntar expressament.

La vicepresidenta sí que va anunciar que els ajuntaments hauran de remetre a Hisenda abans del 15 de març una relació de totes les seves obligacions pendents de pagament fins a 31 de desembre del 2011. També va dir que abans del 31 de març els ajuntaments hauran d'enviar al ministeri un pla d'ajust per explicar com tenen previst tornar en el transcurs dels pròxims anys la xifra ara finançada.

CONTROL DELS CONTRACTISTES / En el comunicat es va aclarir, després, que els contractistes podran consultar si la seva factura està inclosa en la llista que s'enviarà a Hisenda. En cas que no apareguin en la llista els contractistes, i aportin la documentació necessària, podran reclamar al seu ajuntament que emeti un certificat individual i aquest no podrà negar-s'hi. La vicepresidenta tampoc va respondre quan se li va preguntar expressament per aquest punt.

Santamaría va explicar que quan tingui les dades sobre la taula, la Comissió Delegada per a Afers Econòmics, que encapçala el president Mariano Rajoy, dissenyarà un mecanisme per garantir el pagament «de forma àgil i amb el mínim impacte sobre els comptes públics».

I aquí es va quedar la vicepresidenta, frenant en sec les expectatives que des del principi de la setmana havia anat creant el mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, amb l'anunci que el Consell de Ministres anava a aprovar (ahir) un mecanisme pactat amb les principals entitats financeres per pagar «en setmanes» les factures pendents de pagament en ajuntaments, comunitats autònomes i diputacions forals. En el to de Santamaría es podia endevinar cert malestar per haver hagut de donar la cara sobre una mesura encara no madurada del tot i que no competeix en exclusiva al ministre d'Hisenda, sinó també al ministre d'Economia, Luis de Guindos, encarregat de la relació del Govern amb les entitats financeres i sota la competència del qual hi ha l'Institut de Crèdit Oficial (ICO).

Notícies relacionades

Cirsa arriba a borsa amb una retallada de valoració del 40%

De la cultura al pis turístic

UNA INJECCIÓ / Sigui com sigui, el pla que ahir va començar a forjar el Govern constitueix un dels mecanismes capaços d'injectar una injecció immediata de creixement a l'economia espanyola. Si tal com ha promès el Govern, els proveïdors comencen a cobrar al voltant de 48.000 milions que -segons la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM)- els deuen ajuntaments i autonomies serà com injectar a l'economia espanyola el que, per una altra via, l'Executiu ha d'ajustar el dèficit públic aquest any si es veu obligat a reduir-lo del 8,4% al 4,4% del producte interior brut (PIB).

La PMcM va celebrar ahir l'interès del Govern per abordar el problema. No obstant, el seu president, Rafael Barón va apuntar que «encara que la música sona bé, encara no coneixem la lletra menuda» i es va referir, com a exemple, a què passarà amb els interessos de demora generats per endarreriments que algunes vegades són de més de dos anys. Aquesta plataforma calcula que de les 500.000 empreses que han desaparegut amb la crisi, un terç ha estat a causa de la morositat.