El Silicon Valley mediterrani

Israel acull potents centres d'investigació de Google, Hewlett Packard, Intel, Microsoft, SAP, Philips, Motorola i d'una llarga llista de conegudes multinacionals a la recerca de la creativitat dels seus enginyers. Dels seus quarters generals han sortit alguns dels avenços tecnològics d'aquests grups com bona part dels sistemes operatius Windows NT i XP, els sistemes Pentium 4 i Centrino o el famós ICQ. El país crea empreses innovadores a velocitat de vertigen i ha estat capaç de desenvolupar tecnologia per portar l'agricultura al desert amb empreses com Netafim i per ser el primer a dir adéu a la gasolina gràcies a la potència del cotxe elèctric de Better Place. Els israelians treuen pit quan expliquen que l'alta tecnologia suposa 248.000 llocs de treball, el 10,2% de la força de treball, i el 41% de les exportacions.

Amb més de 3.000 companyies d'alta tecnologia istart-ups(empreses de nova creació), Israel té la concentració de companyies d'alta tecnologia més alta al món, després de Silicon Valley, a Califòrnia. Que Israel sigui el tercer país del món amb més empreses cotitzant al Nasdaq, als Estats Units, dóna la dimensió del que un país de 7,4 milions d'habitants ha estat capaç de construir en 64 anys d'història. Un volum de població pràcticament idèntic al de Catalunya, amb un PIB no gaire allunyat en volum.

A la recerca de referents que inspirin l'economia catalana, en un moment de profunda crisi, la patronal Femcat acaba de dur a terme un viatge a Israel, quart destí d'aquesta patronal catalana en els últims anys després d'haver passat per Finlàndia, Boston i Hong Kong, també a la caça d'idees. Els empresaris que formen la comitiva sumen més de 10.000 milions d'euros de facturació i representen empreses com Bon Preu, Comsa-Emte, Copisa, Copcisa o Metalquimia, entre d'altres.

¿Què fa possible que Israel despunti en alta tecnologia amb tanta força? Sovint s'atribueix el mèrit a la força dellobby jueu als Estats Units i als diners que aquests injecten a Israel. Sens dubte, això constitueix una part. Però seria injust limitar-se només a això. Aquest factor va unit a un sistema de formació molt potent, als incentius públics a la creació d'empreses, a la creativitat israeliana i a les mateixes circumstàncies estratègiques d'un país envoltat d'enemics.

SUPORT EXTERIOR/ «Hi ha molta gent jueva al món que es preocupa per Israel, nosaltres sols no podríem», admet Rami Kalish, director general de Pitango Venture Capital, el fons de capital risc més important d'Israel, amb més de 1.300 milions de dòlars sota la seva gestió en l'actualitat. L'origen de HP a Israel i també d'Intel es deu a les iniciatives empresarials de jueus expatriats al Canadà i als EUA.

Però hi ha un fet diferencial, relata Kalish: «Els joves d'Israel el que volen és treballar cinc anys per a Google i després fundar una empresa i vendre-la. Són enginyers que han estat a l'exèrcit o als serveis d'intel·ligència. L'entrenament en l'exèrcit et converteix en oficial amb 19 anys i quan acabes la carrera militar controles amb 25 anys un equip de 100 persones amb un pressupost de 50 milions de dòlars».

És el cas d'Ohad Sheffer, exalumne del MBA del IESE. Després d'estar a l'exèrcit, ha fundat l'empresa Play My Tone i l'està desenvolupant amb el projecte de vendre-la i tornar a començar-ne una altra. És la idea més estesa a Israel i la més complicada d'assimilar per les empreses familiars de Femcat. «Nosaltres hem rebut les empreses dels nostres pares i ens costa molt comprendre aquesta mentalitat», explica Carles Sumarroca, president de Femcat i vicepresident de Comsa- Emte. De fet, cada any entre 60 i 80 empreses israelianes es venen al capital estranger i generen 3.000 milions de dòlars d'ingressos.

Notícies relacionades

L’estalvi sistemàtic i la planificació del patrimoni, fórmules més utilitzades

El deute elèctric encara el seu final després de 20 anys inflant la factura

El periodista i autor del llibreThe Start-Up Nation, Saul Singer, explica que el país sencer és unastart-upi que les empreses no es venen amb la idea de fer un negoci de dubtosa legalitat amb el qual es guanyen molts diners d'una manera ràpida. «Sobreviure és part de la nostra història», afirma. «El poble jueu sempre ha estat errant, sense pàtria, per això en lloc de crear empreses amb visió a llarg termini s'ha dedicat a l'abstracció, a la ciència», resumeix el periodista. «Els emprenedors no saben gestionar una companyia de 1.000 milions de dòlars, prefereixen vendre-la i fer-ne una altra de nova. Les grans empreses saben gestionar, però no saben innovar», diu Singer.

¿Com es pot ser emprenedor en un entorn en què no hi ha adversitat?, es pregunten els empresaris de Femcat. «Nosaltres no tenim accés al mercat regional, vivim en constant perill de ser atacats; som un país d'immigrants que hem hagut de prendre molts riscos. Per això ens costa pensar en el llarg termini. Vostès, en comptes de fer el nostre servei militar obligatori, podrien substituir-lo per serveis socials a la comunitat obligatoris per aprendre responsabilitat, lideratge, sacrifici per una cosa que no siguis tu i feina en equip», suggereix Singer.