Els grans bufets d'advocats es disputen els estudiants de Dret

Un noi o una noia que s'acaba de llicenciar en Dret li diu al seu reclutador d'un gran despatx d'advocats: "A Garrigues em paguen un màster, i a Cuatrecasas, m'ofereixen flexibilitat horària". Aquesta escena es repeteix últimament. Els futurs lletrats, si tenen bons expedients acadèmics i un nivell elevat d'anglès, estan avui en una posició de força dins del mercat laboral. Els grans bufets, la facturació dels quals en àrees i especialitats com mercantil, laboral i fiscal creix a un ritme de dos dígits, se'ls disputen en un procés que arrenca fins i tot en el penúltim curs de la carrera.

"Fa 10 anys, a Espanya hi havia 200.000 estudiants de Dret. Actualment n'hi ha uns 100.000", explica Pablo Salvador, professor de la facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i soci de Cuatrecasas. En resum, "són la meitat d'estudiants per més llocs de treball". Els bufets necessiten moltes incorporacions cada any i seleccionar els candidats idonis per a aquests llocs s'ha convertit en una tasca cada vegada més difícil.

ABANS D'ACABAR A

la facultat de Dret d'Esade-Universitat Ramon Llull, el 100% dels 50 a 70 llicenciats en Dret que surten a l'any es col.loquen, majoritàriament en grans despatxos. "De 59 alumnes de l'últim curs, 52 ja tenien ofertes tres mesos abans que s'acabés el curs", afirma Alejandra Enzler, directora de Carreres Professionals d'aquest centre. Enzler assegura que hi ha bufets que demanen contactar amb els alumnes ja al primer curs.

"El procés de selecció de candidats s'ha anat avançant i comença amb el curs i gairebé és un procés permanent", explica José Ángel Cano, del despatx Gómez-Acebo & Pombo a Barcelona. El cert és que s'ha passat de la recepció de centenars de currículums i una actitud passiva a més presència a les universitats a la caça i captura dels millors estudiants. A més a més, el volum dels que opten per fer oposicions per a notaris, registradors i altres creix. Això limita encara més l'univers per pescar dels grans bufets. A la mateixa facultat d'Esade admeten que el 22% dels alumnes opten per les oposicions.

Molts despatxos aprofiten que alguns dels seus socis són professors universitaris i, per tant, poden fer de "caçatalents" de potencials advocats, com en el món del futbol, ja que tenen accés a expedients acadèmics, explica Cano. Gómez- Acebo & Pombo requereix molts nous fitxatges ja que ha iniciat una estratègia de captació d'empreses familiars i mitjanes per reduir la seva dependència de les multinacionals, que signifiquen el 60% de la seva clientela.

MÉS D'UNA OFERTA

Notícies relacionades

El Corte Inglés guanya un 6,7% més el 2024, fins als 512 milions

Espanya vol ajornar la implantació del preu de la llum cada 15 minuts

Sigui com sigui, els bufets necessiten actius i no paren de contactar amb la universitat a la recerca d'alumnes brillants. "Normalment aquells als quals se'ls fa una oferta de feina ja en tenen més d'una on triar" i especialment si tenen la doble llicenciatura de Dret i Direcció d'Empreses, afirma Mariona Xicoy, d'Uría Menéndez a Barcelona. Aquest despatx necessita de 15 a 20 nous lletrats a l'any només a Catalunya.

Miguel Trémul, de recursos humans de Garrigues a Barcelona, assegura que "no abunden els bons expedients acadèmics", que són els que persegueixen els grans despatxos i, per tant, aquells que els tenen "estan en posició d'escollir". El procés de selecció ja comença el penúltim any de carrera mitjançant les pràctiques. Garrigues requereix entre 50 i 60 nous advocats per any a Barcelona, malgrat que també incorpora economistes per al negoci tributari i fiscal.