El fenomen global de La Pegatina

La seva proposta és tan adhesiva com el seu nom i a Holanda van arrasar davant 30.000 persones com a caps de cartell d'un important festival

D’esquerra a dreta, començant per Adrià Salas (a dalt, amb una dessuadora que delata el seu nom), completen el cercle Sergi López, Romain Renard, Ferran Ibáñez, Rubén Sierra, Ovidi Díaz i Àlex Magnani.

D’esquerra a dreta, començant per Adrià Salas (a dalt, amb una dessuadora que delata el seu nom), completen el cercle Sergi López, Romain Renard, Ferran Ibáñez, Rubén Sierra, Ovidi Díaz i Àlex Magnani. / DANNY CAMINAL

6
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL/ GRONINGEN

De Montcada i Reixac al món, i fent miques els caducs fonaments de la indústria musical. La Pegatina fa anys que genera tendències i estratègies que altres grups han acabat adoptant. I un segell multinacional els acaba de fitxar per fagocitar la manera de funcionar d’aquests nois tan apanyats. El cantant, Adrià Salas, és llicenciat en Ciències de la Informació i compagina la composició amb la comunicació i la premsa del conjunt. El guitarrista, Rubén Sierra, s’encarrega de les xarxes socials. Ferran Ibáñez (el baixista), del grafisme i la logística del transport. El percussionista, Ovidi Díaz, és el tresorer... (Al final del reportatge el lector pot veure un fotomaton dels set proactius integrants, amb la seva tasca extramusical i una pinzellada biogràfica).

La trobada amb la banda és en una terra que coneixen bé, l’oberta Holanda. Fa més de sis anys que la freqüenten. “Vam actuar aquí coincidint amb el principi de la Vuelta Ciclista a Espanya del 2009. Després vam tocar al festival i la fira Eurosonic de Groningen, on se’ns van acostar mànagers de la Xina”, recorda Sierra. L’Àsia és un altre dels seus territoris conquistats, i en més d’una ocasió. Tenen divertits vídeos del 2011 i del 2014 que recullen unes gires que van batejar com 'La PegaChina'. Però el bolo que aquesta nit els porta de nou al boirós Groningen és especial. El grup exerceix de triomfant cap de cartell del festival que organitza la ciutat més jove d’Holanda, coincidint amb el dia nacional de l’alliberament del país, i aconsegueix que 30.000 persones vibrin amb la seva animada proposta. Els organitzadors van primar aquesta mestissa i rumbosa banda davant noms com el de Selah Sue (un dels reclams del Primavera Sound) o els retros Kitty, Daisy & Lewis. La Pegatina ja havia compartit abans escenari amb artistes com Santana, Black Eyed Peas, Crystal Fighters, Blondie, Green Day, Jamie Cullum...

Espectacle juganer

El grup viu l’actuació com un 'Revulsiu', el títol del cinquè disc. Estrenen novetats del seu ja per si mateix juganer espectacle. Per exemple: el cantant recorda la seva etapa de jugador professional de bàsquet, quan va ser fitxat pel Barça, coincidint amb Marc Gasol, i després pel Joventut de Badalona. Al tram final del recital, sosté una cistella fins que una gran pilota arriba a les primeres files i un espectador aconsegueix encistellar-la, mentre ell entona un divertit compte enrere. En la seva pròxima actuació a Catalunya, al festival Í-Taca de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), portaran una altra de les seves incorporacions al xou: un llit elàstic que plantifiquen en plena tarima. La cita serà diumenge que ve, acabats d’arribar de Mèxic, i després d’haver recalat de nou, a principis de juny, en aquesta Holanda per la qual tenen tanta tirada. Altres concerts pròxims, i en terres més pròximes, són el 26 de juny al Clownia Festival (Sant Joan de les Abadesses), i el 4 de juliol, l’Independence Day, a Canet Rock.

El primer cop que La Pegatina es va llançar a l’estranger va ser de forma totalment independent. I ja als seus inicis, el 2003. “Ens van començar a conèixer a fora gràcies a la web de RadioChango. Sabíem que la nostra música agradava en llocs com Suïssa, França, Itàlia... I ens hi vam embarcar pel nostre compte”, relata el vocalista. “Altres grups que també s’estaven buscant la vida, com Che Sudaka, miraven la nostra pàgina web per saber on tocàvem i cap allà anaven ells també –afegeix Sierra–. Teníem un minicaixet per poder fer aquest tipus de gires autogestionades i autotot. ¡Moltes vegades dormíem a les mateixes sales o ens posaven matalassos al pis de dalt!”.

La Pegatina va començar molt aviat a entrar fort en molts països europeus. I si han firmat contracte amb el segell Warner és, diuen, perquè aquesta vegada el seu disc en suport físic (van ser pioners en la descàrrega gratuïta) estigui a les botigues de l’altre costat de l’Atlàntic. “Aquest format dóna més credibilitat –sosté el cantant–. I, a nivell de promoció, esperem que comptar amb una multinacional al darrere també ajudi”. Les expectatives circulen en totes dues direccions. A les oficines de Warner ho van veure clar. Necessitaven una formació que hagués aconseguit tant sense un suport com el seu. Van pensar: “Fem-ho al revés. Baixem a la realitat. Siguem nosaltres els que ens encomanem d’una banda sense prostituir-se. I aprenguem d’ella”.

"On més s'escolta música és a Youtube"

L’Adrià i companyia van ser clars en les condicions abans de l’aliança: “No canviarem res del que ens ha funcionat”, van amenaçar. I la resposta va ser immediata: “Al contrari. ¡Si el que volem és veure com ho feu!”, recorda el cantant que li van dir. Les dinàmiques de La Pegatina s’han anat adoptant i adaptant segons creixien el grup, les tecnologies i els gustos de la gent. “El 2004 vam ser pioners a facilitar l’accessibilitat de la descàrrega directa de les cançons. En aquella època ja vam veure que el 20% de les cases tenien internet”.

Sierra assenteix: “Escoltar música en streaming ara és una pràctica arrelada. I el que últimament hem comprovat és que on més s’escolta música és a través de Youtube. ¡La quantitat de vídeos que es comparteixen a Facebook! Així que aquesta és la nostra aposta: tenim un servidor perquè la gent es baixi gratis les nostres gravacions. A més, als videoclips hem volgut jugar amb les perspectives. Una idea que hem traslladat a tots els nivells. Hem apostat pels 'lyrics videos' i amb un plus afegit. La gent pot llegir la lletra i, per si s’atreveixen amb algun instrument, els posem també els acords. A Youtube i a Facebook és on s’està cuinant el mercat”, insisteix.

Encertades col·laboracions

'Revulsiu', el seu últim disc, Els ha ­sortit “molt extrapolable” i generós en col·la­boracions. Als crèdits hi figuren des dels agitadors bosnians Dobioza Kolektiv fins al bohemi sevillà Capitán Cobarde, els inconformistes Ska-P, el grup punk-folk mongol Hanggai, la rapera canària Ms Maiko i el raper madrileny Rayden, l’esbojarrada orquestra japonesa Turtle Island, els surrea­listes paisans catalans Oques Grasses i els argentins alternatius Onda Vaga.

Notícies relacionades

I des de l’Argentina ha vingut fins a Groningen un entusiasta fan, mig enganyat per dos amics. És el regal sorpresa que li han fet a Patricio, un funcionari públic de 27 anys que adora la música de La Pegatina més que al seu psicoanalista. “Són clau per al meu estat d’ànim. Si estic trist, m’alegren. I si estic content, encara ho estic més. ¡Són tan efectius! Un exemple: ja puc tenir gana i no menjar, que en seguiré tenint, però la seva música em saciarà”, assegura, amb els ulls entelats. La confessió la fa al mateix camerino de La Pegatina. De fet, tots tres han compartit fins i tot recorreguts en furgoneta amb el grup. “La primera vegada que els vaig escoltar va ser quan van tocar a Buenos Aires, el 2013”, relata.

A la porta del camerino hi ha un altre jove. Molt alt. Un admirador local, Mark Visser. En Rubén l’abraça al veure’l. “És un paio excepcional, que ha dormit a casa meva diverses vegades”, explica el guitarrista i cantant, mentre es corda les vambes, cada una d’un color. Visser parla castellà amb marcat accent holandès. Gràcies a La Pegatina, diu, també xampurreja la guitarra. Assegura que adora la proposta d’aquesta banda que va conèixer seguint la pista d’un altre ídol, Manu Chao. Un gran a qui La Pegatina va reclutar per a la rumba O camareiro del seu primer disc, Al carrer! Com la resta, plurilingüe i multiestilític, concebut a manera de celebració col·lectiva. La militància vitalista a l’hora de pensar en el món global enganxa.