Bruce Willis: "Prefereixo fer riure que ser heroi"

L'habitació de l'hotel de Nova York on es farà l'entrevista és espectacular. Gairebé més que si en aquest mateix instant deixés anar un “Yippee-ki-ja, fill de puta”. Bruce Willis (Idar-Oberstein, Alemanya, 1955) es mou a poc a poc, somriu dolçament i, quan comença a parlar, també ho fa molt a poc a poc. Així, en persona, recorda més el calmat Capità Sharp que va interpretar a 'Moonrise Kingdom' que a l'heroi d'acció més admirat de Hollywood, famós per aquesta onomatopeica frase. La seva vida, no obstant, està molt lluny de ser tranquil·la. O de començar a ser-ho. Aquesta setmana estrena 'Red 2', la seva tercera pel·lícula aquest any després de 'La jungla: Un buen día para morir' i 'G.I. Joe: La venganza'. Totes, pel·lícules d'acció. Totes, per cert,seqüeles de sagues d'èxit. I el 2014 el veurem en tres cintes més, també d'acció, i dues d'elles també seqüeles ('Sin City 2' i 'Los mercenarios 3').

És difícil, per no dir impossible, pensar en un altre actor o actriu amb la hiperactivitat deWillis. I menys, sent sincers, pensant en actors de la seva edat i amb la seva trajectòria. Acaba de fer58 anys, però segueix repartint canya i interpretant ell mateix totes les escenes d'acció que pot, com quan va començar fa tres dècades. “Encara no m'adono de l'edat que tinc, m'ho he de recordar a mi mateix de tant en tant”, diu amb aquest mig somriure que és impossible transformar en rialla. “Estic segur que arribarà un dia que hauré d'abaixar el ritme, però encara no ho vull fer perquè encara m'agrada fer tot el que faig”.

'Red 2' entra en aquest “tot” que li agrada fer i que li dóna diners. “És una pel·lícula ambiciosa, desafiadora, que m'exigeix diferents habilitats: comèdia, acció, pensar...”. I no, no hi ha rialleta quan diu pensar. “No és només múscul”, explicarà més tard la seva coprotagonista, Helen Mirren. “No és una pel·lícula intel·lectual, per descomptat, però sí que és sobre personatges que parlen, pensen, reaccionen”. El fet que Helen Mirren acceptés protagonitzar la seva primera pel·lícula d'acció i, per tant, disparar una arma (falsa) per primera vegada, va ser una de les raons principals per les quals Bruce Willis va entrar a Red. “No havia estat mai en una pel·lícula amb tantes estrelles”, diu referint-se a Mirren,John Malkovich,Morgan Freeman,Mary-Louise Parker,Richard Dreyfuss. Primera divisió. “Són com els Yankees del cine”, diu seguint amb la metàfora esportiva. Un equip estel·lar del qual ningú esperava unèxit tan milionari com van tenir, però que al final va encaixar a la perfecció amb les sigles del títol de la pel·lícula: RED, retired, extremely dangerous (jubilats, extremadament perillosos).

"La meva nòvia em va dir que no fes 'La jungla de cristal"

“No esperàvem que anés tan bé”, explica Lorenzo Di Bonaventura, productor de 'Red', 'G.I.Joe', i gran amic de Bruce Willis. “Va anar bé en cines, però és que va anar millor encara en DVD. I aquestes xifres ens diuen que a la gent li va agradar la pel·lícula”. I, per descomptat, justificaven unaseqüela. “El retrobament ha sigut genial, com tornar a veure antics companys d'institut: només vam necessitar un parell de dies junts per tornar a entrar en els personatges”.

Però no és només l'impressionant repartiment (al qual s'han unitAnthony Hopkins iCatherine Zeta-Jones) el que atrau Willis fins a aquesta nova franquícia de la seva carrera (i ja en van'). “És una pel·lícula ambiciosa. A Hollywood, la majoria dels productors fan una comèdia romàntica o una pel·li d'acció, o només comèdia, però 'Red 2' ho és tot a la vegada: és una 'screwball comedy' [subgènere de la comèdia que es caracteriza per la rivalitat no exempta de tensió sexual de la parella protagonista] amb acció”. Precisament, els dos gèneres favorits de l'actor, als quals ha dedicat la seva carrera des que va començar en una de les millors 'screwball comedies' de la televisió, 'Luz de luna', on la seva subtil vis còmica i el seu atractiu inusual li van obrir les portes del cine d'acció més macarra, 'La jungla de cristal' (1988). Bé, això i l'embaràs de Cybill Shepherd va ser el que li va permetre agafar-se un descans de la petita pantalla, debutar en el cine i interpretar per primera vegada el rebel John McClane. “La meva nòvia d'aleshores em va dir que no la fes, que era massa violenta. També em van oferir 'Arma letal' en aquella època i em va dir el mateix, així que aquell any (1987) vaig acabar fent una comèdia de parella ('Cita a cegues') i una altra de violenta”.

Sempre en nom del pur entreteniment que se sent orgullós de representar. “És una gran feina dedicar-se a entretenir la gent”, assenyala, conscient que la crítica i la indústria més tradicional no consideren seriosa la gran majoria de la seva filmografia. “No aconsegueixes un Oscar per una comèdia, ni te'l donen per disparar a gent. El guanyes per la novetat, perquè siguis fascinant de veure. Però 'La jungla de cristal' i 'Harry el Brut' estan plenes del mateix del que està plena qualsevol història”. ¿I això és...? Entreteniment. La finalitat última del cine que tan bé entén Willis i la raó per la qual segurament segueix treballant al mateix ritme que fa 30 anys.

"Les dones són més llestes que els homes"

No nomena 'Harry el brut' per casualitat.Clint Eastwood ha estat i és un dels seus principals ídols. ¿L'altre?Cary Grant, el rei de la 'screwball comedy', que, per cert, els va enviar una nota felicitant-los per 'Luz de luna'. Entre aquests dos estils, el d'Eastwood i el de Grant, s'ha mogut sempre la seva interpretació i l'elecció dels seus personatges. Dur i sensible. Graciós i malparlat. Solitari, al principi, per acabar emportant-se la noia que deu ser una clàusula obligada en tots els seus contractes: sempre estar acompanyat d'una dona. “No ho puc negar --diu amb una mitja rialleta i la cella una mica aixecada--. M'agraden les dones, m'agrada estar envoltat de dones. Sóc un gran fan de la idea que les dones són més llestes que els homes. Molt més. Fa molt que sé que elles haurien d'estar a càrrec de tot: del món, de la presidència d'aquest país, de tot'”. Com a pare de quatre filles, sap molt bé de què parla. Les tres grans les va tenir amb la seva exdona Demi Moore, amb qui encara manté una bona relació; la més petita, de 14 mesos, amb la seva segona dona, la model Emma Heming. A totes elles, diu sempre sense dubtar-ho, ha dedicat la seva vida. Com explicava fa uns mesos en un programa de televisió anglès: “Crec que aquesta és la meva verdadera feina, a part d'actuar: intentar fer riure la meva filla petita”. I a continuació va ensenyar el que feia: escopir aigua. Un detall més de Cary Grant que de Clint Eastwood.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Sentir que alguna de les seves dones és atacada seria l'única raó per la qual el tranquil i pacífic Bruce Willis cridaria un “Yippee-ki-ja, fill de puta” en la realitat. “Suposo que una de les coses amb les quals m'identifico amb alguns personatges, i concretament amb Frank Moses ['Red 2'], és que sóc tremendament protector amb les meves filles i la meva dona”, diu ja sense aquesta mitja rialleta. Ni mitja broma. “Hem viscut els últims mesos a Los Angeles [ara resideix a Nova York, “la Costa Est és casa meva”], on hi ha molts paparrazzis que envaeixen la teva vida contínuament, i jo no vull que les meves filles ho pateixin”.

A part d'això, rebutja qualsevol afalac o comparació amb els seus habituals papers d'home d'acció. A Willis ni tan sols li agrada gaire ser-ho tantes vegades al cine. “A vegades és apassionant, si hi ha alguna cosa que no has fet mai. Però no és la meva part favorita. Prefereixo ser divertit, tonto, fer comèdies romàntiques, fer riure altres actors i amb sort fer riure l'audiència. Aquesta és la mena de desafiament que m'agrada”, diu tranquil·lament. I ho diu, de veritat, molt tranquil·lament. Però aleshores un es posa a enumerar: 'Jungla de cristal' un, dos, tres i quatre; 'Red' un i dos; 'Pulp Fiction'; 'Armageddon'; 'Els mercenaris' dos i tres; 'Sin City' un i dos... Encara que l'heroi es vesteixi de seda... I si no que l'hi preguntin a les noves generacions del cine d'acció. “M'agrada Bruce Willis. És un cabró, tan intel·ligent, aquest noi dolent amb mig somriure...”, deia fa poc Gerard Butler, un més que digne hereu de l'estil divertit, galant i malparlat. “I, a més, en l'última festa delsOscarsem va salvar, em va rescatar d'una assetjadora. Ets un maleït heroi, tio, t'estimo”. Amb amor, d'un heroi a un altre heroi. Perquè així són ells, sensibles i tranquils homes durs.