La plaça que es va quedar sense mercat

«Masadas és la part emblemàtica del barri, és punt de trobada, el bell nucli antic». Així descriu aquesta plaça de la Sagrera la seva veïna Àngels Torné, que ha viscut tota la vida a prop d'aquest representatiu racó. «La recordo de petita, amb el mercat. Ara ha canviat molt», afegeix.

I és que l'any 1916 la plaça de Masadas es va urbanitzar i s'hi van començar a ubicar les parades que conformarien el dinàmic mercat, tal com apunta l'historiador i veí del barri Joan Pallarès-Personat, que explica que el mercat era molt dinàmic sota els porxos que conformen la plaça. El negoci mercader, que no va ser del tot fructífer, va desaparèixer, però l'any 1955 s'hi va construir un altre mercat amb una nova estructura, que va durar ben poc ja que va tenir la competència d'Hiper Radar el 1975 i després la d'Hipercor el 1986. «La retirada del mercat va provocar un cert recel, al principi es va viure com una gran pèrdua, però realment hem guanyat molt espai», apunta la veïna Maria Eulàlia Bruguera.

Les flors de sempre

Qui sí que ha tingut sempre el seu negoci a la plaça és Otília Colom, que regenta la floristeria Colom. Ella es declara amant de Masadas. «Fa 34 anys que sóc al negoci, i ser aquí és meravellós perquè estàs al cor del barri i la gent t'anomena pel teu nom», explica. La floristeria és un dels pocs comerços que es mantenen a la plaça. Un celler, un restaurant i una casa de loteries van tancar fa anys per donar pas a cafeteries, un frankfurt i una drogueria, entre altres comerços. Una gran font circular enmig de la plaça (on hi havia el mercat) també ha acabat de canviar la seva fesomia. Pallarès-Personat explica que el 1994 «la plaça va ser rehabilitada i va recuperar el seu lluent aspecte».

Ara, i des de fa més de deu anys, centenars de col·leccionistes es reuneixen una vegada al mes a Masadas, al Mercahobby, on compren, venen i intercanvien joguines.

Aquest tranquil lloc rep el seu nom de Pacià Masadas Teixidó, home amb terres a la Sagrera que l'any 1820 va ser advocat i polític. Quan ell va morir i va heretar les terres el seu nebot Joan Enric Coll i Masadas, aquest en va impulsar la urbanització. El 1882 ja s'havien aconseguit 52 permisos d'obra per edificar a la Sagrera.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

L'historiador Pallarès-Personat explica la història de qui va morir dues vegades, que vincula Pacià Masadas amb la mort d'un difunt. Masadas coneixia de l'escola el coronel Blai Durana, un home que va matar la baronessa de Senaller, de la qual s'havia enamorat i no va ser correspost. El coronel va ser traslladat a Galícia per assetjar la baronessa, però el militar va tornar a Barcelona i finalment la va matar a punyalades. Durana va ser detingut i jutjat. Va ser la mare de l'assassí la que li va demanar a Masadas que, exercint el seu ofici, defensés el seu fill. Durana, que finalment va saber que seria executat mitjançant el garrot vil públicament, es va suïcidar ingerint verí. El dia de l'execució, quan es va anunciar que se suspenia perquè faltava la víctima, la gent es va amotinar i finalment es va ordenar que tornessin a matar el militar homicida.

Actualment, els porxos de Masadas conviden a resguardar-se durant els dies de pluja i fan que les terrasses es dilatin durant l'any, també els mesos de fred. Els migdies i els matins s'hi respira calma, i a la tarda la plaça es pobla de nens amb les seves mares a la sortida de l'escola.