Sant Andreu blinda el seu singular centre històric

El casc antic de Sant Andreu és un dels nuclis històrics amb més valor patrimonial de Barcelona. Fins al desembre passat, la majoria de les casetes i carrerons que caracteritzen aquesta zona estaven afectats pel Pla General Metropolità (PGM) de 1976, que preveia la possibilitat d'enderrocar-los per construir-hi vials i carrers amples.

Ara, segons afirma la regidora del districte de Sant Andreu, Gemma Mumbrú, «ja no fan falta carreteres per comunicar el barri amb la ciutat, ja que la mobilitat actual prioritza el transport públic, la bicicleta i els trajectes a peu. A més a més, tenim la Meridiana, i aviat hi haurà el vial de la Sagrera». Per això, atenent una històrica demanda veïnal, el districte va decidir incloure al Pla d'Actuació del Districte 2008-2011 la desafectació del casc antic per protegir la seva peculiar fesomia. Excloure el vell Sant Andreu del PGM ha suposat un any de dedicació per a l'equip d'arquitectes i urbanistes que treballen en el projecte, que compta amb la participació de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, el Centre d'Estudis Ignasi Iglésias i l'Ateneu Obrer.

Es mouen sobre la base d'un estudi de l'urbanista Joan Busquets, que va fer una primera catalogació de les vivendes que s'havien de preservar, tot i que als veïns els va semblar insuficient. Després de mesos de negociacions, es van incorporar al pla inicial diverses parcel·les que no estaven previstes. A finals de febrer, segons el butlletí mensual de l'associació de veïns, el projecte planejava desafectar aproximadament un 90% de les 550 vivendes que estaven afectades.

Els arquitectes municipals recullen ara dades per valorar la incorporació de les pintoresques cases baixes de carrers com els de l'Estació al catàleg de patrimoni històric-artístic de la ciutat. El Centre d'Estudis Ignasi Iglésias ha proposat que també s'hi inclogui l'estació de trens de Sant Andreu Comtal, considerada una de les més antigues de Catalunya. Mentre es desenvolupen les tasques de catalogació, l'ajuntament ha aprovat la suspensió per un any de llicències d'obra major a la zona, de manera que no es permetrà enderrocar o construir cap edifici, ni promoure una rehabilitació total, tot i que les reformes parcials es tramitaran.

CUIDAR L'ENTORN // L'objectiu d'aquesta mesura, d'acord amb la voluntat del consistori de protegir el paisatge actual del barri, és evitar casos com el del carrer de Grau, que havia estat un dels enclavaments més bonics del nucli històric. Les vivendes d'aquesta via van ser adquirides per una immobiliària, que va derruir les característiques casetes per construir-hi blocs de quatre pisos que els veïns qualifiquen de «barbaritat estètica». I la desafectació i la suspensió temporal de llicències són només un primer pas. «La intenció del districte és continuar la pacificació del centre de Sant Andreu, convertir els carrers en vies accessibles i de plataforma única, amb arbrat i mobiliari nou i implantar dues mesures per ordenar el trànsit: l'àrea verda i el límit de velocitat a 30», assegura Gemma Mumbrú.

Aprofitant la modificació del PGM, el districte ha impulsat diversos plans de millora urbana al nucli antic. En primer lloc, s'han reformat les places d'Orfila, Comerç i els carrers de l'entorn, que estaven bastant deteriorats. «Calia fer-ho. Les obres han sigut una molèstia però ha quedat molt bé. Segur que serà bo per al comerç», assegura Pilar Reche, que regenta una papereria al carrer del Comerç. A més a més, l'ajuntament ha convertit el tram de les rambles de Fabra i Puig i Onze de Setembre en llocs on els residents poden passejar tranquils, i també ha pacificat els carrers que són entrada o sortida de centres escolars.

Sens dubte, una altra de les grans apostes per a la preservació del patrimoni històric del districte és la rehabilitació de l'antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats, que fins fa unes dècades era el motor econòmic del barri. L'enorme recinte industrial, de 31.000 metres quadrats, està format per 12 edificis, que es destinaran a crear un gran complex amb diversos equipaments d'ús social.

A la gran nau central de la fàbrica, de 14.500 metres quadrats i quatre plantes d'altura, està previst que en el futur s'hi ubiqui el futur Museu d'Història Industrial. L'edifici també acollirà un enorme espai de creació i una escola de música, arts escèniques, multimèdia, circ i dansa, que es complementarà amb la sala polivalent projectada als pavellons

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

I i J, on es portaran a terme diferents espectacles i s'organitzaran conferències.

També hi haurà un casal de barri, que acollirà diverses entitats de la zona que ara no disposen d'espai, un institut d'educació secundària amb tres línies d'ESO i dos de batxillerat. A més a més, es destinaran 5.500 metres quadrats a vivendes per a joves i es construiran una residència i un centre de dia per a malalts d'Alzheimer. Però el projecte més esperat per als pares és la construcció de l' escola bressol La Filadora, la tercera que hi haurà al barri. Obrirà el gener del 2012 i oferirà 119 places. També hi haurà un nou centre escolar d'Infantil i Primària amb un aparcament al subsòl amb capacitat per a 300 vehicles.