Un home paralitzat pel parkinson torna a caminar gràcies a uns implants

El Marc té 62 anys i durant les últimes tres dècades ha conviscut amb el lent i dolorós avenç del parkinson; una malaltia neurodegenerativa que de moment encara no té cura. Fa uns anys, com passa a molts altres pacients, el Marc va començar a patir problemes de mobilitat i finalment va acabar gairebé paralitzat. «Pràcticament no podia caminar sense caure contínuament», relata el pacient. Ara, segons anuncien entusiasmats un equip de científics suïssos, el Marc ha tornat a caminar gràcies a l’ús d’uns implants. «Ara aconsegueixo fins i tot anar al llac els diumenges i caminar més de sis quilòmetres. És increïble», relata l’home.

El seu cas, relatat en un article publicat aquest mateix dilluns a la revista científica ‘Nature Medicine’, se suma a la llista d’èxits obtinguts per l’equip de Grégoire Courtine i Jocelyne Bloch. Aquests investigadors suïssos ja han aconseguit coses tan espectaculars com, per exemple, que tres persones paraplègiques tornessin a posar-se dretes. O que un home totalment immobilitzat pogués caminar de nou. En tots aquests casos, els pacients han pogut recuperar la seva mobilitat gràcies a l’ús d’implants experimentals desenvolupats per l’Institut Federal Suís de Tecnologia i l’Hospital de Lausana. «El nostre objectiu és aconseguir que aquest tipus de tecnologies siguin accessibles per a tothom», expliquen Courtine i Bloch després de l’èxit presentat aquest dilluns.

Implants a la medul·la

En el cas concret del Marc, la tècnica utilitzada per aconseguir que aquest home amb parkinson pogués tornar a caminar ha sigut la següent. En primer lloc, els investigadors van desenvolupar un mapa anatòmic personalitzat de la seva medul·la espinal per entendre, per exemple, quines regions implicades amb el moviment havien quedat danyades per la malaltia. A continuació li van implantar una neuropròtesi enfocada a «restaurar l’activitat neuronal» que controla el moviment de les cames. Finalment, van utilitzar sensors sense fil per detectar quan el pacient tenia la intenció de moure les cames i, a partir d’allà, activar els implants necessaris per provocar el moviment.

Notícies relacionades

"No hem d’enviar missatges a l’espai"

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Segons expliquen els investigadors darrere d’aquest treball, la tècnica aplicada al Marc va ser tot un èxit. El pacient va passar d’estar gairebé immobilitzat a tornar a caminar sense necessitat d’ajuda (i sense pèrdues d’equilibri). «El Marc ha estat utilitzant aquesta eina durant gairebé dos anys, durant unes vuit hores al dia, i gràcies a ella ha pogut tornar a caminar gairebé amb absoluta normalitat», relaten els experts durant la presentació d’aquest cas. «Engego els implants al matí i els apago de nit. Funciona de meravella», comenta entusiasmat el pacient, que afirma que gràcies a aquesta tecnologia ha aconseguit millorar substancialment la seva qualitat de vida en tots els aspectes.

De moment, aquesta tecnologia només s’ha provat en el Marc. És a dir, un sol pacient. Segons expliquen Courtine i Bloch, la seva història d’èxit suposa un motiu d’alegria per continuar investigant. Això sí, abans de poder aplicar-lo a gran escala (i que, efectivament, arribi a tots els pacients que ho necessitin) encara falta recórrer un llarg camí d’assajos clínics i proves en desenes de pacients. «Gràcies a la generosa donació de la fundació Michael J. Fox per al parkinson, que ens ha entregat un milió de dòlars, l’any que ve començarem les proves amb sis pacients més», anuncien els investigadors.