Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

Així ho explica la primera tinenta d’alcalde i responsable de l’àrea d’Urbanisme, Laia Bonet. La pregunta és oportuna perquè es compleix un any de l’estrena gradual dels eixos verds i, sobretot, perquè una segona sentència del 19 d’abril ordena a l’ajuntament retornar al seu estat original la intersecció de Borrell amb Consell de Cent. La sentència ha passat bastant inadvertida. La línia argumental de la magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu número 15 de Barcelona és la mateixa que apareix en la sentència de setembre del 2023, que sí que va ocasionar un cert enrenou, tant que fins i tot els mateixos demandants, la Unió d’Eixos Comercials Turístics de Barcelona (Barcelona Oberta), va demanar que no s’executés.

Com llavors, explica Bonet, els serveis jurídics municipals presentaran un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè existeix el convenciment que des del punt de vista del procediment amb què es va portar a terme aquesta intervenció urbanística no s’hi pot posar cap però a l’operació. Però fora dels tribunals, l’equip de govern de Jaume Collboni sí que ha decidit jutjar amb altres criteris els eixos verds, per exemple, des del punt de vista econòmic.

El que hem dit. Són, segons els seus càlculs, 10 vegades més cars de mantenir que qualsevol altre carrer. La lletra petita d’aquesta afirmació s’anirà coneixent en les pròximes setmanes. Fa un parell de mesos, l’ajuntament va sol·licitar a totes les àrees municipals quins contratemps els ocasiona la gestió d’aquests espais. Han opinat ja els responsables de la neteja, la gestió del trànsit, la jardineria i un llarg etcètera d’àrees. Ben aviat, aquest judici tindrà una segona fase amb l’opinió de veïns i comerciants.

Aquesta mena d’auditoria general serà molt completa. En la confluència de Girona amb Consell de Cent, per exemple, ha estacionat durant diverses setmanes una unitat de control de la qualitat de l’aire, així que serà possible conèixer fins i tot l’impacte de la reurbanització des del punt de vista de gasos contaminants i partícules en suspensió. Les conclusions extretes d’aquest gran examen, no obstant, no sembla que hagin de torçar el nou rumb urbanístic que prefereix l’alcalde Collboni, que afavoreix recuperar interiors d’illa abans que replicar nous eixos verds o prolongar els actuals.

Les tanques dels escocells

Notícies relacionades

La tanca modernista de Montjuïc saquejada s’exhibirà en un museu

El Clínic preveu estrenar el campus entre BCN, l’Hospitalet i Esplugues el 2035

¿Per què són cars? Bonet explica que en primer lloc hi ha una raó molt òbvia. Hi ha més vegetació, i això requereix multiplicar les cures, i, sobretot, hi ha molt més mobiliari urbà. També l’ús és molt intens. L’èxit de públic ja el voldrien els cines i teatres de la ciutat. Però potser la dada que més remarca aquesta qüestió és el que ha passat amb aquestes minúscules tanques que van ser instal·lades per marcar els límits dels escocells i dels parterres. Les tanques han estat aixafades pels vehicles per valor de 2,5 milions d’euros, una xifra considerable, sens dubte, cosa que convida a retrocedir en el temps i desempolsegar un poc conegut debat que hi va haver sobre aquesta qüestió quan els eixos verds estaven en fase obres.

Aquest tipus de proteccions van ser descartades a la plaça nascuda a l’encreuament d’Enric Granados amb Consell de Cent per petició de l’arquitecta autora de part de l’obra. Va fer un pronòstic. No resistiran, va dir. Es va acceptar en aquesta plaça un disseny diferent, molt més sòlid. Va ser una excepció. En la resta dels eixos verds es va mantenir el pla inicial. El temps li ha donat la raó. Si el càlcul que Consell de Cent costa a les arques municipals 10 vegades més que Diputació inclou la reposició d’aquestes tanques, com sembla que així és, el pronòstic, segons l’opinió dels que van ser en el seu moment els impulsors polítics i tècnics dels eixos verds, és que aquesta proporció tendirà a equilibrar-se. En tota obra d’aquestes característiques hi ha un inevitable període d’"adaptació cultural". És a dir, de possibles danys per un ús inadequat, ja sigui premeditat o inconscient.