¿Què és la febre hemorràgica?

La mort d'un home a Madrid per possible febre hemorràgica i el contagi a una infermera que el va tractar, i que està ingressada a l'uci, ha fet saltar totes les alarmes sobre aquesta malaltia i plantejar nombrosos dubtes pel seu desconeixement.

¿DE QUINA MALALTIA ES TRACTA?

Les febres hemorràgiques virals (FHV) són un grup de malalties que poden arribar a ser mortals i que estan causades per virus pertanyents a diferents famílies: arenavirus, filovirus, bunyavirus, togavirus i flavivirus.

A l'espera de la confirmació oficial per part del Centre Nacional de Microbiologia, en els dos casos espanyols es tractaria de febre hemorràgica de Crimea-Congo (bunyavirus).

¿COM ES PRODUEIX EL CONTAGI?

Aquests virus viuen en alguns animals o insectes -denominats vectors- (mosquits, paparres i rosegadors) que són els responsables de la transmissió als humans i que, geogràficament, estan restringits a les àrees on viu la seva espècie, segons expliquen a l'Institut de Salut Carlos III.

Els humans s'infecten quan entren en contacte amb els animals infectats pel virus -quan els pica un mosquit o una paparra o per contacte amb secrecions o excrecions de rosegadors infectats.

¿HI HA TRANSMISSIÓ ENTRE HUMANS?

Posteriorment, es pot produir la transmissió entre persones, per contacte amb fluids infectats, però només en el cas de l'Ebola i el Marburg (filovirus), el Lassa (arenavirus) i el Crimea-Congo (bunyavirus).

¿QUINES SÓN LES CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES DE LA FEBRE DE CRIMEA-CONGO?

El virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo (FHCC) causa brots greus de febre hemorràgica viral, la seva taxa de mortalitat pot arribar al 40% i la transmissió es produeix, principalment, a través de paparres. No hi ha vacuna i es tracta d'una malaltia endèmica a l'Àfrica, els Balcans, l'Orient Mitjà i l'Àsia, segons dades de l'Organització Mundial de Salut (OMS).

La transmissió secundària, de persona a persona, es pot produir per contacte directe amb el malalt o amb els seus fluids biològics, o indirectament per contagi a través d'objectes contaminats.

¿QUANT TRIGA A MANIFESTAR-SE LA MALALTIA DESPRÉS DEL CONTAGI?

Després de la picada de paparra, la fase d'incubació és d'un a tres dies, amb un màxim de nou.

El període d'incubació després del contacte amb sang o teixits infectats és una mica més llarg, de cinc o sis dies, amb un màxim documentat de 13.

¿QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES?

Els símptomes comencen de manera sobtada, en forma de febre, dolor muscular, mareig, mal i rigidesa de coll, lumbago, cefalea, irritació dels ulls i fotofòbia. Hi pot haver nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal i mal de coll al principi, seguits de bruscos canvis d'humor i confusió.

Al cap de dos a quatre dies, l'agitació pot donar pas a somnolència, depressió i debilitat, i pot aparèixer dolor abdominal en el quadrant superior dret, amb hepatomegàlia detectable.

Altres signes clínics possibles són taquicàrdia, adenopaties (inflamació dels ganglis limfàtics) i erupció per hemorràgia cutània en mucoses internes (boca, coll i pell).

Normalment hi ha signes d'hepatitis, i els pacients molt greus poden patir un ràpid deteriorament renal, o insuficiència hepàtica o pulmonar sobtada després del cinquè dia de malaltia.

En els casos que no es recuperen, la mort sobrevé durant la segona setmana i, entre els que la superen, la millora comença al novè o desè dia.

¿COM ARRIBEN AQUESTS VIRUS A ESPANYA?

Des del Carlos III expliquen que l'entrada d'un d'aquests virus a Espanya era "impensable ha un temps", però que avui és "un risc quotidià que requereix una especial atenció i vigilància", per l'augment dels viatges internacionals.

Hi ha, a més, el risc d'importar els animals infectats, particularment mosquits i rosegadors.

Els experts adverteixen que alguns virus, com el Lassa i el Crimea-Congo (i menys probablement l'Ebola i el Marburg), es poden transmetre a més per inhalació d'aerosols infecciosos, cosa que s'ha de tenir en compte per evitar la transmissió nosocomial i per identificar els contactes que puguin estar infectats.

¿ÉS ALT EL RISC DE CONTAGI?

En qualsevol cas, asseguren, "no es pot sostenir la idea inicial que les febres hemorràgiques són malalties altament contagioses entre humans".

S'han de considerar potencialment contagioses les secrecions i excrecions corporals, la sang, el semen i les mostres de teixits dels pacients infectats.

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en oratòria

Un exregidor ‘tory’, acusat de violar la seva dona amb cinc homes més

Per això, les persones amb més risc d'infecció secundària són les que tenen més contacte amb les persones infectades, com les que aporten cures mèdiques o d'infermeria, i els treballadors de laboratori que tracten la seva sang, els seus teixits o altres mostres.

Des del 2000, i per iniciativa de la Comissió Europea, s'han posat en marxa programes nacionals de vigilància d'aquests virus i s'ha constituït la Xarxa Europea per al Diagnòstic de les Malalties Víriques Importades. Espanya va posar en marxa, a més, un programa de vigilància i control de les febres hemorràgiques virals.