"No hem d’enviar missatges a l’espai"

El director de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries, Rafael Rebolo (Cartagena, 1961), fa 40 anys que escruta l’univers. Des de l’Observatori del Teide, el 1995, va descobrir el primer nan marró, i resulta que n’hi ha 100.000 milions només a la nostra galàxia –en va parlar a CosmoCaixa–, i ha passat una dècada buscant planetes com la Terra, confirmat l’existència de Proxima Centauri b, a l’estrella més pròxima al Sol, que podria tenir condicions similars. D’extraterrestres, ni rastre. Però...

¿A quin lloc de l’univers li agradaria viure?

M’agrada el que m’ha tocat. Estem en una zona meravellosa de la nostra galàxia.

¿Tant?

Tenim una atmosfera que ens protegeix de la radiació d’alta energia. No hi ha forats negres a prop, ni tampoc estrelles enormes que hagin d’explotar. Júpiter ens defensa d’una part dels milions d’asteroides, que sabem que poden provocar una extinció. Jo no vull anar-me’n enlloc, vull que protegim aquest.

Si té una solució, endavant.

Els físics sabem que, a part de descarbonitzar el món, cal resoldre el problema de la fusió nuclear controlada. Mentre no aconseguim replicar l’energia del Sol, estem malament. Hi ha un projecte, Iter (International Thermonuclear Experimental Reactor), però la magnitud del problema és tan descomunal que s’hauria d’invertir col·lectivament 10.000 milions a l’any, en comptes de 2.000.

La NASA afirma que l’atracció gravitacional de Mart podria ser una de les causants de l’escalfament global.

No hi estic d’acord. Instituts com el nostre monitoritzen constantment el Sol i podem dir de manera taxativa que no n’és el responsable. Al llarg d’aquest segle no hi ha hagut canvis substancials en la quantitat d’energia que ens fa arribar per unitat de temps. Em sorprèn molt que la influència de Mart sigui més rellevant que la del Sol.

Algun dia ens abrasarà, diu.

D’aquí a 4.000 milions d’anys. A la nostra galàxia hi ha uns 200.000 milions de sols i el nostre és molt estable.

En algun moment, ¿caldrà tocar el dos?

Se n’aniran els que tinguin capacitat de fer-ho. Veient el que l’ésser humà ha fet amb el seu propi planeta, no tinc dubte que se’n podria transformar un com Mart, però no en aquest mil·lenni. Una altra cosa seria que la humanitat adquireixi una governança com a espècie, sense fronteres, i es facin plans per anar poblant el sistema solar.

¿Què ha descobert el seu equip en aquest sentit?

Sabem que l’estrella més pròxima al Sol, Proxima Centauri, a 4,3 anys llum de la Terra, té un planeta similar al nostre, Proxima Centauri b, però encara no en tenim imatges. El projecte Starshot busca llançar una flota de naus interestel·lars de la mida d’un mòbil, amb una càmera i un sistema per enviar senyals. Ho podrien aconseguir en 30 anys de viatge i quatre més per enviar imatges.

¿Ha dit de la mida d’un mòbil?

Sí. Més de 100 col·legues l’estan dissenyant. De tota manera, a la nostra galàxia hi podria haver uns 10.000 milions de planetes com la Terra.

¿I quants com vostè i jo podrien estar parlant en algun d’ells?

Encara no sabem si en algun d’ells s’ha pogut desenvolupar activitat biològica.

¿No? ¿Res?

No. Treballem molt a captar indicadors, però no tenim tecnologia prou desenvolupada. El meu equip està treballant en el disseny d’un supertelescopi que, d’aquí a uns 30 anys, ens permetrà veure si planetes com Proxima Centauri b tenen continents.

Mentrestant, ¿quin missatge enviaria a l’espai exterior?

Soc dels que pensen que no hem d’enviar cap missatge a l’exterior.

¿I això?

No convé promoure la comunicació directa sense tenir un coneixement previ del tipus de civilització.

¿No es fia de les seves bondats?

No estic segur que l’evolució de les espècies intel·ligents els condueixi a ser col·laboratius. Nosaltres hem de continuar explorant per saber el que hi ha, però no posar de manifest la nostra existència.

D’això parla la sèrie de Netflix El problema de los 3 cuerpos.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

No soc aficionat a la ciència-ficció.

¿I a creure que tot existeix segons un disseny previ?

No. L’univers és com és. Sí que crec que sense una vida intel·ligent que ho pugui comprendre no tindria sentit.