Alerta científica perquè el desglaç del permafrost a Sibèria allibera gas d’efecte hivernacle

Un nou estudi dirigit per la Universitat de Bonn (Alemanya) que ha comparat la distribució espacial i temporal de les concentracions de metà en l’aire del nord de Sibèria amb els mapes geològics ha comprovat que les concentracions de metà en l’aire després de l’onada de calor de l’any passat indiquen que l’augment de les emissions de gas procedia de formacions calcàries, segons publiquen a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ (PNAS).

Els terres permanentment congelats del permafrost cobreixen grans àrees de l’hemisferi nord, especialment al nord d’Àsia i l’Amèrica del Nord. Si es descongelen en un món que s’escalfa, això pot suposar un perill, ja que durant el desglaç s’alliberen CO2 i metà, cosa que amplifica l’efecte antropogènic dels gasos d’efecte hivernacle.

«El metà és especialment perillós en aquest cas perquè el seu potencial d’escalfament és moltes vegades més gran que el del CO2», explica el professor doctor Nikolaus Froitzheim, de l’Institut de Geociències de la Universitat de Bonn. Per això, els pessimistes ja parlaven d’una imminent «bomba de metà».

Gasos d’efecte hivernacle

No obstant, la majoria de les projeccions anteriors mostraven que els gasos d’efecte hivernacle procedents del desglaç del permafrost contribuirien «només» uns 0,2 graus centígrads a l’escalfament global el 2100. Aquesta suposició ha sigut posada en dubte per un nou estudi de Nikolaus Froitzheim i els seus col·legues Jaroslaw Majka (Cracòvia/Uppsala) i Dmitri Zastrozhnov (Sant Petersburg).

La majoria dels estudis anteriors només s’ocupaven de les emissions procedents de la descomposició de les restes vegetals i animals als mateixos terres del permafrost. En el seu estudi actual, els investigadors dirigits per Nikolaus Froitzheim van fer una comparació entre les concentracions de metà en l’aire de Sibèria, determinades mitjançant espectroscòpia per satèl·lit, i els mapes geològics.

Van trobar concentracions significativament altes a dues zones del nord de Sibèria: el cinturó plegat de Taymyr i la vora de la plataforma siberiana. El que crida l’atenció d’aquestes dues zones allargades és que el llit rocós està format per formacions calcàries de l’era paleozoica (el període comprès entre fa uns 541 milions d’anys i uns 251,9 milions d’anys).

Onada de calor extrema

A les dues zones, les altes concentracions van aparèixer durant l’onada de calor extrem de l’estiu del 2020 i van persistir durant mesos. Però, ¿com es va produir el metà addicional en primer lloc? «Les formacions del terra a les zones observades són molt fines o inexistents, cosa que fa improbable l’emissió de metà a partir de la descomposició de la matèria orgànica del terra», diu Niko Froitzheim.

Notícies relacionades

Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

Per això, ell i els seus col·legues suggereixen que els sistemes de fractures i coves de pedra calcària, que havien sigut obstruïts per una barreja de gel i hidrat de gas, es van tornar permeables a l’escalfar-se. «Com a resultat, el gas natural, que és principalment metà, procedent dels dipòsits dins i sota del permafrost, pot arribar a la superfície de la Terra», afirma.

Els científics planegen ara investigar aquesta hipòtesi mitjançant mesuraments i càlculs de models per esbrinar la quantitat i rapidesa amb què es pot alliberar el gas natural. «Les quantitats calculades de gas natural al subsol de Sibèria del Nord són enormes. Si part d’aquest gas s’incorpora a l’atmosfera al descongelar-se el permafrost, podria tenir un impacte dramàtic en el ja sobreescalfat clima mundial», remarca Niko Froitzheim.