Es van extingir fa menys de 5.000 anys

¿Quin és el veritable origen dels mamuts?

  • Un ADN de més d’un milió d’anys aporta noves claus sobre aquests animals

  • Aquests mamífers es divideixen en quatre grans espècies: el meridional, el de Colúmbia (Amèrica del Nord), el de les estepes (estret de Bering i Sibèria) i el llanut (Euràsia)

Mamut.

Mamut.

4
Es llegeix en minuts

Els mamuts, els últims exemplars dels quals es van extingir fa menys de 5.000 anys, han deixat una reguera de misteris que la ciència comença ara a aclarir gràcies a l’anàlisi de l’ADN més antic trobat fins a la data, segons revela un estudi publicat aquest dimecres per la revista ‘Nature’.

Un equip internacional d’experts, coordinats pel Centre de Paleontogenètica d’Estocolm (Suècia), ha seqüenciat el material genètic extret dels molars de tres mamuts que van quedar enterrats al permafrost de Sibèria fa entre 700.000 i 1,2 milions d’anys.

Principalment, aquests mamífers proboscidis es divideixen en quatre grans espècies paleontològiques: el meridional, el de Colúmbia (Amèrica del Nord), el de les estepes (estret de Bering i Sibèria) i el llanut (Euràsia). Aquesta nova investigació revela que el mamut de Colúmbia, que es va extingir fa uns 10.000 anys, va ser un híbrid del llanut i d’un altre llinatge genètic de mamut desconegut fins ara.

Origen inesperat

Fa aproximadament un milió d’anys, encara no havien aparegut ni els llanuts ni els de Colúmbia, ja que l’espècie dominant era el primitiu mamut estepari, recorden els autors en un comunicat. Així mateix, destaquen que aquest treball aporta noves claus per entendre quan i com de ràpid es van adaptar aquests animals als climes gelats, mentre remarquen les dificultats trobades per extreure i analitzar un ADN tan primitiu.

«Aquest ADN és increïblement antic. Les mostres són milers de vegades més antigues que les restes dels víkings i, fins i tot, precedeixen l’existència d’humans i neandertals», observa el principal autor de l’estudi, Love Dalén, en una trobada ‘online’ amb els mitjans.

A partir d’aquestes mostres, que contenien un material genètic molt degradat i fragmentat –un repte en si mateix–, els experts van determinar la seva antiguitat d’acord amb l’anàlisi dels dipòsits geològics on van ser trobades i de la tècnica del «rellotge molecular», que permet estimar el temps evolutiu a partir del nombre de diferències entre dues seqüències de l’ADN d’espècies divergents.

Així, van constatar que dos dels espècimens tenen una antiguitat de més d’un milió d’anys, mentre que el tercer és un dels mamuts llanuts més primitiu que es coneix, amb una edat d’uns 700.000 anys.

Un llinatge desconegut fins ara

El més antic de tots, d’uns 1,2 milions d’anys, pertany a un llinatge genètic desconegut fins ara i que els investigadors han denominat com a mamut de Krestovka, amb referència a la localitat russa on va ser trobat.

El segon més antic, de més d’un milió d’anys, pertany al mamut denominat d’Adycha i podria ser un avantpassat del mamut llanut, segons els experts. Els científics assenyalen que el mamut de Krestovka es va separar de la línia d’altres mamuts de Sibèria fa més de dos milions d’anys. «Això va ser una autèntica sorpresa. Tots els estudis anteriors indicaven que només hi va haver una espècie de mamuts a Sibèria en aquell moment de la història, l’anomenat ‘mamut de l’estepa’. Però les nostres anàlisis de l’ADN demostren ara que hi va haver dos llinatges genètics diferents, que aquí denominem com el mamut d’Adycha i el de Krestovka», afirma Tom van der Valk, coautor de l’estudi.

«No ho podem dir amb certesa encara –afegeix–, però creiem que podrien representar dues espècies diferents». També suggereixen que van poder ser els mamuts de Krestovka els que van colonitzar Amèrica del Nord fa uns 1,5 milions d’anys.

Evolució i hibridació

En aquest sentit, les proves apunten que el mamut de Colúmbia va ser una espècie híbrida, amb la meitat del seu genoma, aproximadament, procedent del llinatge del mamut de Krestovka i l’altra meitat, del llanut. «És un descobriment important. Sembla que el mamut de Colúmbia, un dels més icònics de l’edat del gel a Amèrica del Nord, va evolucionar a través d’un procés d’hibridació fa uns 420.000 anys», ressalta Patrícia Pecnerová, coautora del treball.

Respecte a l’evolució i adaptació al mitjà del llanut, els experts han obtingut noves pistes després de comparar el genoma del mamut d’Adycha amb el que té una antiguitat de 700.000 anys, així com amb el genoma d’altres espècimens molt més moderns, de tot just uns quants milers d’anys.

Notícies relacionades

Les seves anàlisis van demostrar que els gens variants associats a la vida a l’Àrtic, responsables, per exemple, del creixement capil·lar, la teleregulació, els dipòsits adiposos o la tolerància al fred i ritmes cardíacs, ja eren presents en el mamut més primitiu, molt abans de l’aparició dels llanuts. Això indica que la majoria de les adaptacions que van tenir lloc en el llinatge dels mamuts es van desenvolupar lentament i d’una manera progressiva en el temps.

«La possibilitat de rastrejar canvis genètics en un esdeveniment d’especiació és únic. Les nostres anàlisis demostren que la majoria de les adaptacions al fred ja estaven presents en l’avantpassat del mamut llanut, i no trobem proves que indiquin que la selecció natural fos més ràpida durant aquest procés», conclou David Díez del Molino, un altre dels autors de l’estudi.