«VÍCTIMES COL·LATERALS»

El primer gat diagnosticat amb Covid-19 a Espanya, detectat per casualitat

L'animal va ser ingressat en un hospital veterinari per un problema congènit no relacionat amb la infecció

Els experts veuen improbable que les mascotes puguin encomanar els seus amos i demanen prioritzar la precaució

detectado el primer caso de gato infectado por coronavirus en espana / periodico

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

El SARS-CoV-2, el virus responsable de la pandèmia de Covid-19, va sorgir d’un animal, probablement d’un ratpenat. Coses de la vida que acabaran canviant, saltant entre espècies i finalment infectant els humans. Ara que les persones som els principals transmissors d’aquesta infecció, queda saber si els animals també en poden ser «víctimes col·laterals». La resposta és que, pel que sabem fins ara, sí que pot passar, tot i que aquests casos resulten ara una raresa. Investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han detectat el primer cas d’un gat infectat per aquest nou coronavirus a Espanya. Es tracta, a més, del sisè cas diagnosticat a tot el món.

L’animal, de 4 anys i de nom Negrito, provenia d’una llar en la qual diferents membres de la família havien sigut diagnosticats amb Covid-19. El dia 21 d’abril la mascota va ser traslladada a un hospital veterinari amb dificultats respiratòries, febre a 38,2°C, una insuficiència cardíaca i un nivell de plaquetes en sang molt baix. Tenint en compte la gravetat de la seva situació, se li va practicar una eutanàsia humanitària. Dos dies després, el cos del gat va ser derivat als laboratoris del CReSA, on se li va practicar una necròpsia. L’examen va revelar que els símptomes que presentava l’animal es devien a una cardiomiopatia hipertròfica felina, una malaltia d’origen genètic que va desencadenar una inflamació pulmonar i, finalment, una fallada cardiorespiratòria aguda. Amb això quedaria explicat el fatal desenllaç del gat.

Però, com que l’animal provenia d’un entorn en el qual havien diversos pacients de Covid-19, els investigadors de l’IRTA-CReSA van optar per realitzar-li una prova diagnòstica d’aquesta malaltia, actualment reconvertida en pandèmia. L’examen, realitzat en un laboratori d’alta bioseguretat, va detectar material genètic del virus SARS-CoV-2 en mostres obtingudes del nas i de l’intestí de l’animal, tot i que amb una càrrega viral molt baixa. En aquest sentit, també es va descartar que les lesions que es van detectar en el felí siguin compatibles amb la infecció pel nou coronavirus. En cas de no haver sigut per la sospita dels investigadors, mai s’hauria realitzat aquesta prova diagnòstica. Per això, segons recalquen des de l’institut, aquesta troballa va ser pura casualitat.

Una investigadora analitza unes mostres de coronavirus als laboratoris d’alt nivell de bioseguretat de l’IRTA-CReSA, de Barcelona / IRTA (CC BY-NC 4.0)

«Víctimes col·laterals»

No és la primera vegada que es detecta un animal amb Covid-19. A Bèlgica, França, els Estats Units i la Xina s’han trobat altres casos de gats també infectats. A Hong-Kong, de dos gossos. Alguns estudis també han assenyalat diagnòstics en tigres, fures, porcs, gallines, ànecs. Així que, ara per ara, tot apunta que si aquests animals s’exposen al virus són susceptibles de contreure la malaltia. Però res suggereix que aquests puguin tornar a infectar un humà, ja que en la majoria de casos se’ls detecta una càrrega viral relativament baixa. Tampoc hi ha constància de si un animal infectat pot, al seu torn, encomanar-ne un altre de la seva espècie. «Hem de pensar en aquests animals com a ‘víctimes col·laterals’ d’aquesta infecció, no com a potencials responsables. La capacitat d’una mascota de transmetre coronavirus és francament negligible», destaca Joaquim Segalés, investigador de l’IRTA-CReSA i professor de veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), un dels experts encarregats de l’anàlisi d’aquest animal.

«Hem de pensar en aquests animals com a ‘víctimes col·laterals’ d’aquesta infecció, no com a potencials responsables»

Joaquim Segalés

Investigador veterinari

Notícies relacionades

«El més destacable d’aquest tipus de casos és que aporten més informació sobre el virus», explica l’investigador. La troballa d’altres animals no humans que han contret la infecció mostra que, per exemple, el patogen és capaç d’infectar diferents espècies, tot i que pugui mostrar-se amb simptomatologia diferent en cada una d’aquestes. «Ara mateix són pocs els estudis sobre la susceptibilitat de diferents espècies animals al nou coronavirus i sobre la dinàmica de la infecció en espècies animals susceptibles», comenta Natàlia Majó, directora del CReSA i professora de la UAB, en un comunicat emès pel centre sobre la qüestió. Sigui com sigui, ara per ara, tot suggereix que la via de transmissió predominant de la Covid-19 és d’humà a humà i que, en tot cas, és improbable que els animals infectats puguin transmetre la malaltia a una persona.

Davant la temor d’una allau d’abandonaments de mascotes per pura por, les autoritats sanitàries també s’han pronunciat sobre aquesta qüestió apel·lant a la cautela. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella que les persones malaltes de Covid-19 limitin el contacte amb les seves mascotes de la mateixa manera que ho farien amb qualsevol altre ésser humà. És a dir, respectant les normes higièniques i limitant el contacte en la mesura possible. «Això inclou rentar-se les mans després d’haver tocat els animals, el seu menjar o els seus objectes, així com evitar petons, llepades o compartir aliments», destaquen des de la institució.

Temes:

Coronavirus