Anar al contingut

PREMISSES ENGANYOSES

Desmuntant els miracles científics dels cosmètics

Els experts posen en dubte la utilitat d'alguns ingredients utilitzats en la cura de la pell

No hi ha evidència que recolzi el benefici d'alguns compostos orgànics ni el perjudici dels químics

Valentina Raffio

Desmuntant els miracles científics dels cosmètics

lev dolgachov

En el món de la cosmètica, en què es juga amb la promesa de la bellesa instantània i l’eterna joventut, és fàcil caure en premisses enganyoses. Hi ha productes que sota l’empara de la ciència es promocionen com la solució definitiva per eliminar totes i cada una de les imperfeccions de la pell de manera instantània i amb resultats permanents. Davant d’aquestes cridaneres afirmacions, els experts recorden que els productes miraculosos no existeixen i que, davant del dubte, informació i sentit crític.

“Tots els cosmètics que són al mercat són segurs, però no tots són realment eficaços”, sentencia la doctora Petra Vega, presidenta de la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME). “La regulació vigent exigeix que tots els productes passin uns estàndards de seguretat amb què es garanteix que no tindran efectes secundaris. Més enllà d’això, la regulació vigent no els exigeix que aportin evidències científiques sòlides que justifiquin el seu funcionament”, argumenta Vega, qui també exerceix d’assessora per al projecte Web Metge Acreditada (WMA) del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), una iniciativa amb què es destaquen les pàgines amb informació científica veraç.

“Tots els cosmètics que són al mercat són segurs, però no tots són eficaços”

Petra Vega

Presidenta de la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME)

“Els fotoprotectors, els retinoides i els hidroxiàcids disposen d’una evidència científica consolidada que n’avala l’eficàcia. No obstant, molts altres compostos (com els filaments d’or, els extractes d’ADN o el caviar) no disposen d’estudis de qualitat que en demostrin la validesa”, comenta la doctora Lorea Bagazgoitia, autora del ‘Blog de Dermatología’ i del llibre ‘Lo que dice la ciencia sobre el cuidado de la piel’. “Molts productes antienvelliment i antiarrugues, per exemple, no tenen efectes realment palpables”, afegeix la dermatòloga, que destaca la importància de confiar en els compostos avalats per estudis científics contrastats i, en cas de pacients amb necessitats específiques, sota la supervisió d’un professional sanitari.

Ingredients de dubtosa eficàcia

Exemples de les fal·làcies són els tractaments cosmètics que el bioquímic José Manuel López Nicolás desmunta al llibre ‘Vamos a comprar mentiras’. En la majoria de casos, segons argumenta el divulgador científic i també autor de ‘Scientia’, estem davant de “tractaments de bellesa que no són el que semblen i que basen el seu èxit en el màrqueting pseudocientífic i no en el rigor”. Ingredients tan cridaners com l’ADN, les ‘proteïnes de la joventut’, les cèl·lules mare vegetals, els bifidobacteris, les sirtuines i els rajos infrarojos se situen en uns dubtosos llimbs d’efectivitat. El mateix passa amb els reclams basats en els ingredients que el producte no porta. La falta de parabens, per exemple, no seria a priori garantia de res.

Ingredients a part, no és estrany que l’halo de la ciència s’utilitzi com a reclam per vendre productes cosmètics. En molts casos, no obstant, els experts argumenten que l’evidència i el rigor científic tan sols s’utilitzen com una estratègia més de màrqueting. “Hi ha ingredients que sí que han demostrat la seva eficàcia i molts altres que s’utilitzen com a reclam per marcar la diferència d’un producte a un altre”, argumenta Raquel Marcos, doctora en química i responsable del projecte de divulgació ‘Ciència i cosmètica’. “Els compostos més rebuscats no afegeixen ‘eficàcia’, sinó que milloren l’aspecte sensorial. És a dir, afegeixen color, olor i textura i això fa que l’usuari canviï la seva percepció sobre el producte”, afegeix.

“Hi ha ingredients que sí que han demostrat la seva eficàcia i molts altres que s’utilitzen com a reclam”

Raquel Marcos

Química

Tot i així, l’ús d’aquests insòlits productes és validat sota l’aparença científica. És el cas, per exemple, dels cosmètics que, com si d’una norma es tractés, “satisfan 9 de cada 10 usuaris”. “Els estudis basats en la subjectivitat xoquen directament amb els estàndards de l’evidència científica. Si volem demostrar l’eficàcia real d’una crema cal dur a terme un assaig clínic, no demanar l’opinió a un grup de consumidors. Aquests resultats poden ser útils per avaluar la recepció del producte, però no poden entendre’s com una prova d’eficàcia”, comenta la doctora Vega.

Com fugir de les falòrnies cosmètiques

“El més important per saber què estem comprant és fixar-se en la lletra petita”, reafirma Vladimir Sánchez, químic, investigador i divulgador científic del projecte ‘Breaking Vlad’. “Moltes de les premisses amb què es promocionen aquests productes cosmètics solen ser bastant enganyoses. Les traces de gens vegetals, per exemple, no només no tenen gaire sentit des del punt de vista científic sinó que, a més, apareixen en quantitats tan petites que ni volent podrien tenir algun efecte real”, afirma, mentre reivindica la importància d’informar-se sobre què estem comprant i llegir les etiquetes amb atenció abans de confiar en els beneficis que prometen aquests productes. 

A partir d’aquí, els experts també reclamen enfrontar-se a aquests productes amb unes expectatives el més realistes possibles. “Cal desconfiar de tots aquells productes que prometen molts beneficis instantanis i que tots aquests durin a llarg termini. No hi ha crema que pugui hidratar, il·luminar, eliminar, taques, tensar la pell i rejovenir-nos a l’instant i que l’efecte duri per sempre. Una arruga o una taca que ha tardat 30 anys a formar-se no pot desaparèixer en una setmana, per més bo que sigui el producte...”, comenta Marcos.  

“La clau és vendre resultats realistes i no prometre canvis estètics inabastables”

Lorea Bagazgoitia

Dermatòloga

“El màrqueting sempre té un gran pes a l’hora de presentar els tractaments. Per això mateix crec que la clau de l’equilibri és l’honestedat. És a dir, vendre resultats realistes i no prometre canvis estètics inabastables quan no són possibles”, reflexiona Bagazgoitia. “La meva recomanació és que, davant dels dubtes sembrats per la mercadotècnia desorbitada, sempre cal utilitzar el sentit comú. Si de veritat s’hagués trobat la recepta màgica per aprimar-se, rejovenir i recuperar-se dels estralls del temps els asseguro que no es parlaria de cap altra cosa. Però ja que no és així, l’única solució que ens queda és deixar de creure en els miracles cosmètics”, conclou la doctora Vega.

‘Natural’ no és sinònim de millor

En el costat oposat de la història, deixant enrere el món dels ingredients sintètics, cada vegada són més les marques de cosmètics que presumeixen de la seva composició totalment natural. És el cas, per exemple, dels productes “sense parabens, sense sals d’alumini, sense additius, sense rastre de químics”... Davant d’aquestes cridaneres premisses, els experts també es posicionen aclarint que l’origen del producte no té res a veure amb la seva eficàcia. I que, a diferència del que podria passar al món de l’alimentació, en cosmètica la reivindicació dels productes naturals no està associada a uns millors resultats.

“Per començar, no té sentit promoure un producte ‘lliure de químics’ quan en realitat tot és química. Així que cal deixar molt clar que ni el que és orgànic és millor per ser natural, ni el que és químic és pitjor per ser artificial”, aclareix Sánchez. “La vitamina C sintetitzada al laboratori i la que es pot extreure d’una taronja és exactament la mateixa. El seu efecte sobre la pell no canvia depenent del seu origen. Més si tenim en compte que, reclams a part, la majoria de cosmètics naturals també són sintetitzats en un laboratori igual que els seus homòlegs més industrials”, comenta Marcos.

“Cal deixar molt clar que ni l’orgànic és millor per ser natural, ni el químic és pitjor per ser artificial”

Vladimir Sánchez

Químic

En aquest sentit, molts argumenten que l’ús de productes naturals podria respondre més a una estratègia per millorar l’experiència dels usuaris ja que, a la pràctica, l’objectiu és crear un compost amb olors i textures que recordin elements de la natura. “El fet que un producte tingui un bon perfil nutricional –com el vi, el cava o la xocolata– no significa que empastifar-nos-hi ens hagi de proporcionar cap propietat més enllà d’unes de bones (o dolentes) característiques organolèptiques i sensorials”, aclareix el bioquímic López Nicolás al llibre ‘Vamos a comprar mentiras’.

El mite dels additius

Un dels reclams més cridaners dels cosmètics naturals, més enllà dels seus ingredients, és la falta d’additius químics. Sobre aquesta qüestió, els experts recorden que “no hi ha ingredients posats a l’atzar” i que tot el que s’afegeix a un producte és perquè compleix una funció. En el cas dels productes naturals, no obstant, molts dels compostos sintètics tradicionals s’estan substituint per altres “que poden ser més orgànics, però també menys eficaços”.

“Per norma general, no és cert que un producte amb menys additius sigui millor. Tot dependrà del tipus de pell i de les necessitats de cada persona”, argumenta la doctora Vega, que també recorda que generalment els productes sense additius també solen ser els menys eficaços ja que les fórmules no sempre aconsegueixen penetrar bé a la pell. “Tampoc oblidem que els productes sense additius (com aquells sense parabens) solen rovellar-se abans, per la qual cosa cal anar amb molt de compte tant amb la data de caducitat com amb la seva possible contaminació”, afegeix.

L’estratègia de promocionar un producte per la falta d’un ingredient, a més, suscita desconfiança entre la comunitat científica. “Per entendre fins a quin punt no té sentit aquest tipus de missatge, anem-nos-en a un extrem. Tots sabem que el cianur és dolent, així que si una marca de cosmètics ve i ens diu que el seu producte destaca per no tenir cianur, el missatge que ens estan donant és que cal anar amb compte amb altres productes que sí que puguin portar-lo. Això no només no té sentit, sinó que busca fomentar la quimiofòbia, la por irracional dels productes químics”, reflexiona Sánchez.

Temes: Pseudociencia