'Paz', el primer satèl·lit espia espanyol, s'enlaira aquest diumenge

Paz, el primer satèl·lit radar espanyol dissenyat per a l'observació de la Terra, serà llançat aquest diumenge, 18 de febrer del 2018, a les 15.17 (hora peninsular espanyola). El projecte presumeix de ser 100% de capital espanyol: finançat pel Ministeri de Defensa, operat per l'empresa HisdeSat i amb la col·laboració de diferents centres d'investigació, entre els quals destaca el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

El satèl·lit Paz ha sigut dissenyat per obtenir imatges d'alta resolució de la Terra des de l'espai. Això el converteix en el candidat perfecte per a les tasques de control fronterer, vigilància de la superfície terrestre, protecció de recursos, avaluació de catàstrofes mediambientals, planificació d'infraestructures, realització d'estudis de cartografia d'alta resolució i control d'operacions militars, entre moltes altres aplicacions. Araceli Serrano, directora de comunicació de HisdeSat, destaca que Paz serà capaç d'obtenir imatges d'una resolució de fins a 25 centímetres. "Perquè ens en fem una idea -prossegueix-, es podrà captar la matrícula d'un cotxe des de l'espai. S'estima que el satèl·lit serà capaç d'enviar una mitjana de 100 imatges al dia en situacions diürnes, nocturnes i sota qualsevol circumstància meteorològica, cosa que ens proporcionarà un coneixement de la Terra en tot moment”.

Els satèl·lits com Paz també són coneguts popularment com a satèl·lits espia donada la seva avançada capacitat d'observació des de l'espai. L'objectiu d'aquests espies té molt a veure amb les funcions de vigilància, control i reconeixement. Però més enllà de les implicacions militars que això pugui tenir, projectes com Paz representen un model de col·laboració entre els sectors públic i privat. En paraules d'Araceli Serrano: "El satèl·lit espanyol servirà tant per a propòsits de seguretat nacional com per a aplicacions civils, investigació científica i explotacions comercials”.

Predicció de fenòmens meteorològics extrems

Més enllà de la seva funció de vigilància i control, Paz incorporarà tecnologia per a la recollida de dades meteorològiques. Es tracta d'un innovador sistema receptor per recopilar dades sobre temperatura, pressió i humitat atmosfèrica. Estel Cardellach, investigadora de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC), a Barcelona, destaca la importància d'aquesta nova incorporació tecnològica: “Serà la primera vegada que es puguin recollir a la vegada aquestes tres variables termodinàmiques, cosa que serà fonamental per predir la quantitat de pluja i altres fenòmens meteorològics extrems".

No obstant, Cardellach matisa que el paper d'aquesta tecnologia no és directament la prevenció de fenòmens meteorològics extrems, sinó més aviat la recopilació de dades per al seu posterior estudi. En aquest sentit, la investigadora destaca que s'ha arribat a acords amb el Jet Propulsion Laboratory (NASA) i amb l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA (NOAA) per al processament i l'anàlisi de les dades.

De Perejil a l'espai

La història d'aquest primer satèl·lit d'observació de la Terra espanyol comença, en certa manera, l'any 2007. Després de la invasió de l'illot de Perejil, Espanya va sol·licitar imatges en directe del lloc a Helios, un satèl·lit òptic francès que sobrevolava la zona. França, per evitar involucrar-se en un conflicte diplomàtic amb el Marroc, va denegar la petició del Ministeri de Defensa espanyol. L'incident de Perejil va deixar patent la necessitat de tenir un accés directe a imatges satel·litàries de la Terra, cosa que en el seu origen va ser la llavor des d'on van sorgir els projectes dels satèl·lits d'observació espanyols: Paz, que es posarà en òrbita aquest mateix diumenge, i Ingenio, que encara està en fase de desenvolupament.

A nivell europeu, els únics satèl·lits radar operatius pertanyen a Itàlia, Alemanya i l'Agència Espacial Europea (ESA). A nivell mundial, s'hi sumen els dels Estats Units, el Japó i el Canadà. Amb la incorporació de Paz, Espanya passarà a formar part de la constel·lació de satèl·lits Copernicus, un projecte d'observació de la Terra coordinat per l'ESA.  En aquesta mateixa línia, HisdeSat destaca: "Per primera vegada Espanya comptarà amb capacitats pròpies d'observació amb tecnologia radar, cosa que ens situa en el grup reduït de països amb aquesta autonomia”.

L'odissea de 'Paz'

La construcció de Paz va començar el 2011. En aquell moment, HisdeSat va arribar a un acord amb la companyia russa Kosmotras, que es va comprometre a posar en òrbita el satèl·lit espanyol. Cap a l'any 2015, i després d'haver acabat totes les proves mediambientals, Paz estava a punt per enlairar-se. Va ser llavors quan l'aparell va viatjar a Rússia, des d'on hauria d'haver sigut llançat a l'espai. No obstant, l'arribada de Paz va coincidir amb l'inici de les tensions diplomàtiques entre Rússia i Ucraïna.

Notícies relacionades

"No hem d’enviar missatges a l’espai"

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

El llançament es va anar endarrerint mes rere mes fins que l'espera es va fer impossible. El 2017, HisdeSat va decidir portar la companyia russa Kosmotras al tribunal d'arbitratge internacional per incompliment de contracte, esperant poder recuperar part dels diners perduts pel retard. Al mateix temps, l'empresa espanyola es va posar en contacte amb SpaceX, que finalment va accedir a llançar-lo. Per a la companyia d'Elon Musk, el llançament d'aquest diumenge també serà la primera vegada que enviarà a l'espai un satèl·lit espanyol.

El llançament de Paz arriba en un moment de gran expectació. Després de l'èxit del Falcon Heavy de la setmana passada, cada pas de SpaceX acapara l'atenció internacional. El llançament del satèl·lit espanyol serà retransmès en directe des de la base aèria de Vandenberg, Califòrnia.