Rellotge

El rellotge és una obsessió en la nostra vida diària. Podem decidir no fer-lo servir, però per més que vulguem no podrem alliberar-nos del nostre propi rellotge intern. Estem guiats per cicles establerts pels nostres gens, sobre tot en el cas del ritme diari. Aquest cicle es pot pertorbar i és un factor que produeix insomni en alguns individus. S’acaba de publicar un article que identifica un gen que és responsable d’aquests variacions en alguns grups d’individus.

El ritme diari no està només imposat per la llum solar. Tots els organismes tenim un rellotge intern que modula les diferents funcions del cos durant el dia. Aquest rellotge consisteix en un conjunt de gens que s’activen de forma periòdica i que interaccionen amb altres funcions de l’organisme produint l’anomenat ritme circadià. Quan canviem d’hora, per exemple, cal que el ritme s’adapti i  durant uns dies la nostra vida pot estar pertorbada.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

L’article que s’acaba de publicar a la revista 'Cell' mira de trobar si hi ha diferències en algun dels gens que controlen el ritme circadià en persones que tenen costums diferents a l’hora d’anar a dormir. Hi ha un percentatge de persones que necessiten anar a dormir més tard i hi ha casos extrems de famílies, com una que estudien a Turquia, en què els seus membres acaben tenint greus problemes de salut i de relació amb altres persones. El resultat és que en aquests casos un dels gens del cicle diari conté una mutació que fa que la seva funció de controlar altres gens relacionats amb l’activitat diària està alterada.

Tenim l’experiència que si alterem el nostre ritme, en un viatge intercontinental per exemple, necessitem temps par adaptar-lo. També sabem que necessitem dormir un nombre d’hores cada dia, però que cadascú ho fa amb un ritme diferent. Aquestes diferències depenen dels nostres costums, però el treball publicat ens confirma que cadascun tenim un rellotge intern amb característiques pròpies que ens costa forçar, fins i tot en les càlides nits d’estiu.